diumenge, 27 de juliol de 2014

PER QUÈ ENS FOTEN TANT ALS VALENCIANS?

PER QUÈ ENS FOTEN TANT ALS VALENCIANS?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 27/07/2014

Mane qui mane a Madrid, als valencians sempre ens ha tocat pagar; muts i a pagar. De manera que podem dir que Espanya ha estat un mal negoci per als valencians, perquè hem aportat molt més a la resta de l'Estat del que hem rebut a canvi, la qual cosa vol dir que ens han robat sistemàticament, tots els governs. Com damunt nosaltres ens hem mostrat tan satisfets i alegrois, que hem cridat als quatre vents que ofrenem noves glòries a Espanya, podem deduir, doncs, que els valencians som els únics, a tot el món, que amem i reverenciem els qui ens maltracten i putegen, la qual cosa ens pot dur a pensar que som uns masoquistes; o uns idiotes. Clar i ras, històricament els valencians hem fet de putes i damunt hem pagat el llit.

Al llarg de la història, sempre n'ha hagut de valencians que ho sabien i no ho acceptaven, però la majoria dels valencians i valencianes, no. Per aquesta raó a València no hem tingut, com els catalans i els bascos, polítics nacionalistes, ni empresaris ni banquers nacionalistes, ni clero nacionalista, ni premsa nacionalista, ni partits nacionalistes forts. Tot al contrari, els nostres polítics, la nostra burgesia, els nostres industrials, els nostres banquers, els nostres bisbes i capellans, la premsa valenciana (amb poques excepcions), tots han estat uns espanyolistes de l'hòstia i poc o gens valencianistes.

És per tot açò que hem patit les majories del PP i del PSOE, entusiàsticament i alternativament votats pels valencians i valencianes; per això mateix la nostra indústria té tants greus problemes, la solució dels quals depenen de Madrid, i res; els nostres bancs i les nostres caixes d'estalvi han acabat desapareixent; l'església continua sense emprar el valencià... L'aparició fulgurant i efímera d'un partit regionalista (UV) podia haver significat un canvi de rumb, però no ho fou, malgrat que deixà en evidència l'existència d'un malestar “nacional” en la societat, que fou mal canalitzada per aquest partit. Haver-se mantingut en peu altres opcions clarament nacionalistes, malgrat els furibunds atacs que han hagut de suportar és, entre tot aquest garbuix de desgràcies, una esperança.

Grosso modo, això ha estat així i els qui hem tingut la sort d'estudiar història passada i viure la més actual, ho sabem. Per aquest motiu ens resulta fàcil entendre la raó del fracàs col·lectiu del País Valencià; però també per aquest motiu estem segurs que podem esperar que, encara que molt tard, podrem recuperar part del temps perdut, de redreçar la marxa de la història. La trajectòria de la UPV, convertida en Bloc i convergida en Compromís n'és una prova, a nivell polític. Crec, sincerament, que per açò i per altres circumstàncies que comentarem, podem creure que estan canviant un poc les coses.

I en aquest redreçament de la trajectòria històrica dels valencians està passant una cosa insòlita, com és el gir copernicà que han adoptat els representants de l'economia valenciana, els empresaris. Tradicionalment els nostres empresaris, amb les excepcions que vulguem, han mantingut una actitud de conformitat amb el poder de Madrid, però recentment ens han sorprès amb un canvi copernicà i s'han alineat amb les tesis més reivindicatives i enfrontat amb el govern central. Açò és una novetat de la màxima transcendència.

I no sols han canviat d'actitud front al govern central, al qual, diuen, se li ha d'exigir que acabe el tracte pejoratiu que rebem els valencians, sinó que en un altre aspecte important, com és el de la cultura i les relacions amb Catalunya, també han fet un gir, abonant un canvi en la política anti-catalana dels populars. Amb això han deixat el PP sense una bona part del seu discurs i invalidat la seua estratègia electoral. Cal no oblidar que el PP pensava ressuscitar el fantasma de l'anticatalanisme, com en els anys 80, de cara a les properes eleccions. Els empresaris han dit que no!

Acabant com estic aquest Repunt, encara no he respost a la pregunta inicial: per què ens foten tant als valencians? Com la cosa bé de lluny, o siga de la història més llunyana, la resposta la té la història, segons la qual el País Valencià ha estat cobejat des de les tribus carpetovetòniques de l'interior i posteriorment per totes les monarquies i repúbliques que s'hi han format al llarg dels temps: des dels visigots, el Cid, els àustries, els borbons, les diferents repúbliques, fins arribar al mateix Franco i als governs postfranquistes; tothom ens ha cobejat, i nosaltres ens hem cregut que ho feien perquè érem els més guais!... I a ofrenar noves glòries a Espanya.

A aquest històric desvari encara cal afegir-li la creu i ratlla que ens imposà Franco i la seua rècula de feixistes, al declarar-nos “províncias desafectas”, perquè vam ser els últims reductes republicans. Allò tingué un preu, i encara estem pagant el deute. Qui em llija, si és de la meua quinta o anterior, recordarà la mena de mania persecutòria que tenien els oficials contra els soldats valencians, i contra els catalans. Aquestes coses solen passar i quan a un poble li posen una creu, l'arrastra fins l'eternitat. Nosaltres érem “los rojos” i continuem essent-ho, pel que es veu.

Bé, doncs, ja està: als valencians ens foten perquè som valencians i vivim al llevant (el Levante feliz), i encara que ens canviàrem de camisa continuarien fotent-nos. De fet, els nostres empresaris són els que més directament pateixen l'animadversió i el menyspreu centrals i pel que diuen, no obtenen de l'Estat cap tracte ni de favor, ni de desfavor; senzillament els valencians no comptem, som uns zeros a l'esquerra.

Canviar aquest estat de coses depèn de nosaltres, la nostra casa ens l'hem d'endreçar nosaltres. “Ells” no canviaran i continuaran fotent-nos.