A FRANÇA TANQUEN ELS CORRUPTES, ACÍ ELS PROTEGIM

A FRANÇA TANQUEN ELS CORRUPTES, ACÍ ELS PROTEGIM

Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 de juliol de 2014

Supose que la major part dels españolitos s'hauran quedat estupefactes com jo, quan han vist l'expresident de França, Sarkozy, investigat per corrupció, detingut i posat en mans de la justícia. Per descomptat, jo aplaudisc els francesos, que han fet exactament tot el contrari del que es fa ací. Sense eixir del nostre país, o siga deixant a banda el que passa a la resta de l'Estat, ací tenim tacats per la corrupció mig partit popular, i no dimiteix ningú, sinó que, tot al contrari, els individus en qüestió encara es posen a gallejar (C.Fabra, Blasco, Cotino, Sònia Castedo...) i invoquen la presumpció d'innocència.

La presumpció d'innocència és un dret de les persones a no ser considerades culpables, fins que no es demostre en un judici que ho són; el que passa, però, és que la justícia és lenta i embrollada; i ara, a més a més, cara. Per tant els corruptes (presumptes) tenen temps de sobra i diners per a contractar advocats, amagar proves, netejar ordinadors, etc. Com també passa que en aquest Estat la justícia té una doble vara de mesurar els ciutadans, a una banda hi ha els aforados (polítics, infantes i assimilats) i a l'altra banda, la resta. Açò, doncs, és una merda.

I què en pensem els ciutadans? Les enquestes ho diuen ben clar, i els milions de ciutadans i ciutadanes que eixim al carrer a protestar, també: la corrupció és el principal problema de l'Estat! És la veritable Marca Espanya, quina vergonya.

I què en pensen a l'altra banda dels Pirineus del nostre “problema”? Doncs, se'n fan creus i no s'expliquen que malgrat els informes de la policia i de la fiscalia, ací no dimitisca ningú, i tampoc no s'expliquen la lentitud de la justícia, ni la poca reacció dels ciutadans. En els països més avançats, els polítics dimiteixen per coses molt menors que posar la mà a la caixa i els ciutadans d'aquests països no es mamen el dit, con nosaltres. Per tant, som la riota mundial.

I és que en aquest Estat no hi ha moral política i totes les instàncies tenen taques, algunes immenses, que ocultar i tracten de fer-ho. I per tant, si no hi ha moral en la classe política, és natural que la població en general també tinguem algunes actuacions immorals en el compliment de la llei i les ordenances, en la declaració de renda, en els pagaments sense IVA, en l'economia submergida... Res, però, en comparació al que fan els peixos més grossos i, per tant, és natural que cadascú faça la sisa que pot. El resultat és catastròfic.

La propaganda del Ministeri d'Hisenda per fer-nos comprendre que hem de pagar els impostos és incomprensible, quan a continuació qualsevol noticiari ens informa que els qui manen cobren en negre, no paguen l'IVA, no declaren tot el que guanyen, evadeixen diners a l'estranger... N'hi ha corruptes en tots els partits més grans, però sobre tot en el PP; les coses clares.

Aquests populars, acorralats per tants escàndols de corrupció, volen fer algunes coses per a dissimular, el que ells diuen la transparència, però l'única cosa que proposen és augmentar el nombre d'aforats, modificar la llei electoral al seu gust i profit, disminuir el nombre de diputats... Tot maniobres de distracció, que en realitat el que pretenen és assegurar-se en el poder.

Si els del PP volen de veritat adoptar alguna mesura contra la corrupció, jo els proposaria: 1. Dur a judici els polítics, per davant d'altres delinqüents no polítics. 2. Endurir les penes que s'imposen als polítics (que un euro pispat per un polític equivalga a mil, pispats per un ciutadà normal). 3. Confiscar-los els béns i fer-ho preventivament, abans del judici. 4. Declarar coresponsables els partits que hagen dut un corrupte en les seues llistes. No ho faran, és evident. Els populars estan pensant tot el contrari.

Fabra reconeix els Països Catalans davant d'Aznar

Com Fabra és de Castelló de la Plana, sap que és una veritat inqüestionable que hi ha els Països Catalans, i per tant ha assegurat, davant d'Aznar i de tota la flor i nata popular (cursos d'estiu de la FAES), que és segur que “el procés independentista s'estenga al País Valencià i a les Illes Balears, si no es corregeixen les “injustícies” que perceben els ciutadans per un model de finançament que “perjudica” aquests territoris”.

Segons Fabra, la victòria del PSPV, EU i Compromís, capgiraria la situació, perquè el govern valencià resultant se sumaria “a l'agitació independentista de Catalunya i el País Basc”. La nova situació “afectaria l'arc mediterrani, tota Espanya i també Europa”.

La solució que proposa Fabra és convertir el País Valencià en “dic de contenció contra l'expansió independentista”, a base d'augmentar el finançament, que els valencians el tenim francament fotut per culpa de Zapatero; d'Aznar no s'atreví a dir res, i això que el tenia al costat. O siga que vingué a dir: doneu-nos més diners, perquè amb diners torrons, i així els valencians callarem i ja no voldrem la independència!

I què feia Aznar mentre Fabra deixava anar aquestes nicieses? Sembla que arrufà el bigoti i no digué res, en públic. Algú m'ha dit que després, en privat, li volgué trencar la cara a Fabra. Però de tot açò en parlarem la setmana que ve.