RESISTIR DESEMBRE

RESISTIR DESEMBRE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 7 de desembre de 2014

Estem posats de ple en el fatídic mes de desembre i renovaré, una vegada més, el meu compromís antinadalenc i anticofoista, i la meua particular oposició al tòpic d'anar felicitant i fent besades a tot el món. Així que si no conteste les felicitacions que m'envien pel mòbil (que per cert, no sé com fer-ho), ni per internet o correu convencional, que ningú es moleste. Ara sols em falta que també ningú em felicite pel carrer i al bar.

Aquesta actitud negativa també és anticonsumista, i per tant confesse que menyspree els “missatges” de la tele, els diaris i les tanques publicitàries. Malgrat el meu nul interès, però, he de fer net l'ordinador unes quantes vegades al dia, buidant-lo de la propaganda que m'envien, de bancs, telefonia mòbil, outlets, vins, acadèmies de preparar oposicions, viatges per la mar... fins i tot m'ofereixen un jaguar! Tot són temptacions satàniques per als incauts, que jo sé vèncer.

Sé que a molts els costa molt d'esforç fer el mateix que jo, però pense que cal resistir i, si cal, patir. Resistir-se a les temptacions comporta “perdre” suculentes i absurdes ocasions de comprar res, que no necessitem? És segur que no, que no perdem cap ganga; en qualsevol cas, la satisfacció de no haver caigut a la ratera ja és un premi gros. L'única excepció mercantil que faré és comprar arròs, pastes i olis per ajudar la gent que no té treball ni diners i lliurar-ho a una ONG.

Molts economistes, a sou de la trama que hi ha muntada a tot el món, diuen que per a sortir de la crisi hem de consumir més. Jo dic que no, i aconselle de no creure-s'ho, perquè el que volen és que els omplim les butxaques. Per a sortir de la crisi s'han de fer altres coses que consumir, i per això hem d'estat atents a les propostes de Podem i a les que faran els partits que no són “casta” (Compromís, MES...).

Com cada any algun lector que pensa com jo, em fa algun comentari al respecte. Per això enguany vaig a recollir les seues pensades, amb les quals començaré a confeccionar una mena de manual de la resistència. Envieu-me, doncs, consells de coses útils i directes per a resistir tantes festes. Les propostes les podeu enviar, mitjançant El Punt o directament al meu correu ( josep.l.pitarch@uv.es). No hi haurà cap premi, perquè açò no és un concurs; treballarem com en una assemblea i tothom tindrà veu i vot.

Li comente la idea a Enric i em conta que una amiga que ha perdut la cartera, amb les targetes i la documentació, està uns quants dies sense poder comprar res, ni treure diners dels caixers del banc. Curiosament, li diu que en lloc d'amoïnar-se, se sent com alliberada, més feliç i lliure i que ha perdut l'ànsia de comprar; fins i tot que és possible que renuncie a tenir cap targeta mai més; damunt els amics li paguen el cafè. Ací tenim una primera reflexió per al nostre manual de la resistència: destruir les targetes dels comerços i dels bancs!

Estem en la barra del bar i s'afegeix Joan, que fa temps que practica la compra amb diners. Si necessita comprar i no porta diners a la butxaca, doncs no ho compra; així se n'estalvia, diu, perquè ix de casa amb el just, per a la premsa, el cafenet, el bus,,,. Ja tenim una altra reflexió per al manual: deixar les targetes comercials i dels bancs a casa, pagar amb diners en efectiu i dur damunt sols el just!

Recordem que l'amic Pep ja fa temps que, enutjat amb els bancs perquè havien retallat el crèdit a la seua petita empresa, decidí cobrar als clients al comptat i comprar als proveïdors també en efectiu, o siga que decidí passar absolutament dels bancs. Incorporem també aquesta experiència al nostre manual: els petits industrials hem de comprar als proveïdors i cobrar als clients sempre en efectiu i passar dels bancs tant com puguem!

Portem ja consumides un cubata i quatre cerveses i hem de deixar-ho per a continuar demà. Durem les reflexions que puguem rebre per internet, per a afegir-les al manual. L'Enric proposa que ens hem d'obrir a les noves tecnologies de comunicació (whatsApp, twiter, facebook, etc.). Els advertisc que jo no sé utilitzar aquests recursos i que no vull aprendre'n. Haurem de discutir sobre això.

Les alegries del dia, que també hem comentat, són veure Carlos Fabra a la presó; al PP criticant el jutge Ruz, perquè no fa el que ells volen; a Grau reunint els testimonis per ensinistrar-los sobre el que han de dir al jutge Crespo; a Serafin Castellano involucrat en la corrupció de l'amic constructor-caçador... Els escàndols del PP no acaben ni acabaran i aviat serà més fàcil fer la llista dels qui no estan involucrats en cap corrupció, de la dels que sí.

A casa, a la tele veig els del PP que, en lloc d'afluixar, li tiren més llenya al foc. Quina gent! Ara és el ministre Català (que no és català, ni falta que fa) qui compara l'independentisme amb el nazisme! Evidentment ho diu per a provocar, perquè ells saben que el que més s'assembla al nazisme és el franquisme, que molts d'ells enyoren, i les teories de l'España una grande y libre, i que Espanya es una unidad de destino en lo universal, etc. O siga totes les barbaritats que ens ensenyaven a l'escola i que ells tenen com a dogma de fe. Continuarem amb el tema.