QUANTS DIES FALTEN PER A LA TRACA FINAL DEL PP?

QUANTS DIES FALTEN PER A LA TRACA FINAL DEL PP?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 15 de març de 2015

El temps és inexorable i, malgrat que de vegades ens semble que no avança, la realitat és que no atura mai, com li digué Pablo Iglesias a Rajoy: “tic, tac, tic, tac”. Els qui tinguérem la desgràcia de fer la mili obligatòria, comptàvem, delerosos, els mesos i els dies que faltaven per aconseguir la cartilla i marxar a casa. Posteriorment encara haguérem d'esperar, delerosos que arribara el final, que morira Franco, que semblava que no ho faria mai, fins que en 1975 estirà la pota, gràcies a Déu (perquè els homes no tinguérem collons per a solucionar-ho de manera expeditiva).

La mateixa sensació que arriba la final d'una altra cosa ignominiosa és la que estem sentint molta gent, comptant els dies que falten per a les eleccions, perquè estem convençuts que les d'enguany marcaran el punt i final de l'etapa més negra i trista dels darrers quaranta anys, que són els del govern de Rajoy, molt més tenebrosos que els d'Aznar, que ja és dir.

En el nostre cas valencià, encara és pitjor, perquè com el PP ha estat governant i fent malbé durant 20 anys el nostre desgraciat País, ens avergonyim perquè hem suportat tants anys tota aquesta gent. Sembla que ara va de bo i que en les properes eleccions farem fora de les institucions el PP, si Déu vol, que jo crec que si que voldrà. Fins ara, Déu i els sants han estat de la part del PP, perquè els veien per l'església, però amb l'arribada del nou Papa ja no és igual que abans això de pegar-se cops de pit i dir “padre pequé”. Francisco, i en conseqüència el Senyor, crec que pensa com jo, que qui vulga honra que se la guanye, i no vol mercaders corruptes al temple, supose.

Així que, deixats de la mà de Déu, els populars se les han de veure amb les urnes, o siga amb el poble, que segons les enquestes, ja no els votaran. El PP s'ha buscat tots els enemics que ha pogut, ha castigat els pensionistes, les famílies, els treballadors, els estudiants, les dones, els dependents, la sanitat, l'escola pública, la cultura, les autonomies... S'ha posat en contra tot el món, menys la banca, els grans empresaris, els lobys, que són els seus únics amics.

Però també hi ha una cosa que tindrà molt a veure amb el fracàs electoral que se'ls pronostica i és que han acumulat tanta merda de corrupció, que els ha rebentat a la cara i s'han esquitxat de dalt a baix, que no hi ha cap detergent que els faça nets. Crec que aquests anys passaran a la història com els de la Gran Corrupció, en anglès “the Great Spanish Corruption”, etiqueta que oferisc als historiadors.

Pense que els del PP no s'esperaven que finalment el poble els hauria de passar comptes. Com feien el que feien per supèrbia i per mirar la gent per dalt dels muscles, es creien immunes. Però la supèrbia, que és estúpida i cega les persones, els ha traït i els ha deixat en pilotes davant del món, començant pels electors.

Segurament tampoc no s'esperaven, que alguns pocs jutges (per fortuna, n'ha hagut alguns) els haurien de fer seure a la bancada dels acusats i que arribarien a sentenciar que eren culpables. Però, ai las! Ha passat el que no esperaven. I com són tants els reus i és tant pel que han de respondre, als populars els ix tot a la cara i al mateix temps. És com el final d'una llarga traca que culmina amb una tronadora mascletada, que ni les de Falles.

Així les coses i perquè ells s'ho han buscat, en les properes eleccions el veïnat tindrem l'ocasió de fer dues coses d'una tacada: fer fora de les institucions la dreta cavernària, els neoliberals, l'opus, els blavers, les màfies econòmiques... i netejar el món polític de corruptes i de merda. Les dues coses es poden obtenir amb una simple papereta; una cosa així com matar dos pardals d'un sol tret.

Els qui temen que el mapa polític es complicarà pel fet que hagen aparegut i encara puguen aparèixer, alguns partits polítics nous de trinca, cal que pensen que la dispersió dels vots entre tants partits farà que ni el PP, ni el PSOE, ni ningú, obtinga la majoria absoluta i s'haurà de pactar, talment com passa al món civilitzat. Jo crec que un govern de pactes és millor, perquè hi ha més democràcia, més controls d'uns sobre altres, més transparència. I al revés, les majories absolutes que hem tingut, antidemocràtiques, incontrolables i opaques, ens han portat on estem ara.

Finalment vull recordar que fa unes quantes setmanes vaig suggerir que si el PP perd a Andalusia, les municipals i les autonòmiques, i ho fa d'una manera evident i/o contundent, Rajoy hauria de fer el mateix que Alfonso XIII, i abdicar, sense esperar les catalanes que ja sabem que les té perdudes, convocant eleccions generals i constituents. Això si que seria una renovació, un canvi. A mi ja m'agafa una mica massa gran, però si jo fora jove, m'engrescaria.