ESPANYA, PAÍS DE TITELLES

ESPANYA, PAÍS DE TITELLES

Històricament, els governs espanyols, als valencians-catalans-balears ens han tractat com uns titelles, o carn de canó de les seues polítiques; és el paper que ens ha tocat a fer en la “marca Espanya”. Ara, però, la nostra desgràcia és major, perquè si ja és dolent que et prenguen com titella de ningú, encara és pitjor ésser-ho d’un govern carpetovetònic, corrupte i franquista com el que encara patim, en funcions, tot de personatges patètics, analfabets i energúmens, que volen moure els fils a la seua conveniència.

Parle de titelles perquè estic molt afectat moralment, com totes les persones de seny amb qui he parlat, pel cas dels titellaires de Madrid. D’un pèl han estat de passar-los per les armes, acusats de terrorisme, concretament de fer titelles terroristes (sic). Les titelles, com la literatura crítica, o el periodisme d’investigació, la sàtira i les sentències sempre són benèfiques. Els qui ho interpreten que tot és terrorisme, com han fet a Madrid, aquests sí que són terroristes (vosaltres, feixistes, sou els terroristes, els cridàvem no fa molt).

El títol de l’espectacle condemnat a Madrid és: Gora Alka-Eta. Els qui han blasmat contra el text no se l’han llegit, perquè no saben, però com tracten de cercar motius per al seu profunda neguit antidemocràtic, han vist que hi ha Alka (que interpreten com al-qaeda)  i Eta. Ja està, s’han dit, a mi la legión!,  i s’han llançat al coll de l’alcaldessa reclamant dimissions i sang. En realitat, a aquesta gent l’obreta els la bufa i el que cercaven era perjudicar el govern progressista de Madrid. Les titelles han estat una simple oportunitat i l’han volguda aprofitar.

Aquesta cosa de veure l’eta per tot arreu, obssesivament, els ve de lluny i els va bé, políticament. Recorde que, vivint Franco, en els inicis de la dècada dels 60, asgú se n’adonà que hi havia Favareta a la Ribera Baixa i es proposà canviar el nom pel "Favar del Caudillo". Ho sé perquè m’ho digué un procurador en cortes molt feixista, del meu poble.

Aleshores vaig escriure un petit text, precisament també per a titelles, jugant amb l’equívoc del títol. La Generala del Mirinyac (la generala era Franco). Hi havia un carrabiner, amb un gros bigoti (ara pense si en realitat tinguí la premonició del Tejero). Un capellà molt reaccionari. I un secretari llepaculs i borratxo. Tres personatges representatius del règim. Faig un resum.

El secretari llegia el ban de la Generala: Hip, hip, hiiip... Ban de la Generala, hip... S’ha de fer una neteja, de tot el que porte “eta”, a excepció de la bragueta. Hip... Per tant les autoritats faran net per tot arreu i ho denunciaran tot. Els comissaris passaran revista i castigaran els qui no hagen fet la deina. Hiip...

A continuació, el carrabiner: Vamos a ver, por mis cojones, a mi eso de Barxeta me parece terrorismo, lo mismo que Atzeneta y Billeneta. Traédmelos aquí a todos, que me los corro a hostias.

I el capellà: Doncs, encara hay pobles perillosos, mi sargento, porque està Argeleta, Godelleta, i l'Orxeta i a Mallorca hay Lloseta, i els mateixos catalans tienen Torrefeta, i la Fonteta i a l’altra banda dels Pirineus també hi ha l’Oleta. Per tot arreu està el dimoni, els enemics de Déu. Mano dura, mi sargento; dígaselo a la Generala de mi parte.

El secretari: hip, hip, hip... Informo que pueden hacer como los de Favareta, que han llevado la eta i ara es dirà Favar del Caudillo. Hip, hip, hiip...

No m’entretinguí més amb aquesta idea i deixí aquelles notes. Ara les he recercades i veig que venen a compte, quina sorpresa, al cap de quaranta cinc anys, més o manco. Tot continua igual... de malament, o pitjor.

També hi havia corrupció aleshores, com la d’ara o més encara. Durant la dictadura, els generals guanyadors, els banquers, els industrials i els falangistes, primer, i els de l’Opus a continuació, medraren a l’empara del caudillo i organitzaren xarxes de corrupció, com la famosa Costa del Sol, que fou la immensa maniobra d’un ministre de Franco, crec que Giron de Velasco.

El tema de les fortunes de la gent del règim i de la seua continuïtat en el temps, ha estat estudiat per periodistes i economistes (Tamames). Són nissagues de parents, emparentats, fillols, afillats, i fins i tot "amiguetes"... He recercat revistes i textos a la meua biblioteca i no els trobe, crec que perquè els vaig deixar, no sé a qui, i no m’ho ha retornat. (Aprofite per a maleir tots aquells amics i amigues a qui he deixat algun llibre, revista o disc, i no me’ls han retornat).

La nova gent que ha anat incorporant-se al sistema han seguit els mateixos passos apuntar-se al partit del règim (ara al PP) i reclamar lo mio. Si la mateixa família de Franco, per exemple, féu una fortuna, no és d’estranyar veure-hi la família real implicada en assumptes tèrbols, i la gent del govern, i els magnats...

VODAFONE

Diumenge proper explicaré l’agressió i maltractament de què he estat víctima, per part de Vodafone, per si a algú li pot servir d’exemple. Crec que les operadores de telefonia, com les energètiques, estan actuant de manera abusiva i il·legal contra nosaltres, tractant-nos com a titelles. Actuen contra nosaltres, amb menudes estafes que totes plegades suposen un munt de milions. El govern no vol controlar-ho’ Ja comentarem per què. De moment jo he estat vora cinc dies incomunicat i ningú m’ha donat cap explicació!