Drets i estafes. La bufa la gamba

Article publicat a Levante-EMV el dia 27 de juliol de 2017. La fotografia no és la meua, sinó la del militar José L. Pitarch

Vaig contar en aquestes pàgines que un senyor amb bata de metge se´m presentà a l´habitació de l´hospital, dient-me soy el capellán, al qual fulminí i envií per on havia vingut. La meua reacció no agradà a uns quants amics i amigues, i algú es va sentir incòmode. A la majoria, però, els va fer molta gràcia. La meua intenció no era molestar ningú, ni encara menys els amics i les amigues, i en realitat ni tan sols al mateix capellà, i per això vull puntualitzar que crec en la llibertat de tothom per a creure o no i per a triar el déu de la seua preferència i, si vol, per a demanar que el visite un capellà, un imam, un rabí o un lama. Però també crec que a qui no necessita cap capellà l´han de deixar en pau, com era el meu cas.

Ara bé, qui paga a aquests monsenyors per fer la feina? Si és la seguretat social, és evident que és un abús: en un Estat laic els serveis religiosos se´ls ha de pagar l´usuari, la família o els hereus, però mai ho ha de fer l´administració. L´Església Catòlica, però, emparada pel Concordat, és omnipresent i rep un tracte exclusiu, que algun partit hauria de demanar si és constitucional, ara que s´estila tant recórrer al famós TC. Com jo crec que s´estan conculcant els drets dels ciutadans, afirme que lluny de progressar en el camí de la laïcitat, que és el que pertoca, anem cap enrere, com els carrancs. L´Estat encara protegeix més els capellans, amb les exempcions de tota mena de tributs per les propietats de l´Església, per les activitats comercials, etc. Tot una estafa.

I l´estafa de les amnisties als qui evadeixen els seus diners a paradisos fiscals? I els tractes especials a les grans fortunes i als bancs, sobre tot als bancs? Contrastant amb aquests tractes discriminatoris i corruptes, hi ha tota la política fiscal que ofega els treballadors i els petits empresaris, les retallades de les pensions, els precaris contractes laborals, la falta de feina i tantes coses com denuncien alguns partits. El PP, amb el suport de Ciutadans, continuen a la seua; compten amb l´Espanya profunda, i amb els cacics i les forces de xoc de sempre. L´estat espanyol és la bufa la gamba.

La màquina de manipular dels populars, subvencionada amb diners públics, no atura, tractant de distreure l´atenció, pels judicis en què estan emmerdats. Ara mateix han decidit que qui no s´afegeix a la commemoració del tràgic assassinat, fa vint anys, d´un regidor del PP, a mans de la ETA, és un miserable. I les altres víctimes dels etarres, per què no fer-los també una pancarta, es demanava Manuela Carmena? I als advocats d´Atocha, assassinats per la dreta? L´obsessió que han posat en fer que tothom s´adherira em recorda el retor del meu poble, copó en mà en la processó del Corpus, xillant al tio Tarrà: treu-te la gorra, agenollat! La mateixa actitud energúmena, no ha canviat res.