RAXOI: ESPANYOLISTA IL·LEGAL

RAXOI: ESPANYOLISTA IL·LEGAL

Article publicat a Levante-EMV el dia 20 de gener de 2018

Si hem de jutjar ningú sols pel que diu, malament. Rajoy (en gallec Raxoi) diu que la llei és sagrada i la Constitució encara més, però segons la Llei de Normalització Lingüística de Galícia (14 de juliol de 1983) «els topònims de Galícia tindran com a única forma oficial la gallega». Raxoi (en versió espanyolista, Rajoy) escriu el seu poble Sangenjo en lloc de Sanxenxo. Raxoi incompleix la llei quan li rota.

No fa molts dies també tingué la gosadia de dir que ignorava per què li havien canviat el nom a un carrer de Sanxenxo, que encara duia el d´un ministre de Franco i colpista... No pot ser, pensí, que no conega les raons per a treure un individu feixista dels carrers del seu poble, que són la Llei de la Memòria Històrica; això vol dir que també incompleix aquesta llei. Com és possible, doncs, que vaja repetint tothora, i tota la rècula de ministres a continuació, que la llei és la llei i que s´ha de complir la llei, si després no les compleixen, si no els fan el pes?

Ara mateix s´estan succeint, com unes allaus de neu, tota la sèrie de judicis sobre la corrupció que han generat la gent del PP (i del PSOE i de CIU), per les activitats il·legals a què s´han dedicat en cos i ànima. La llei és igual per a tots, segons diu Raxoi i Juan Carlos I. Qui s´ho creu això? Jo no i moltíssima gent, més de la que ells creuen, tampoc. Ja veurem, doncs, com acaba la traca judicial, però m´hi jugue la pell que duran a la presó quatre pelacanyes, mentre que els peixos grossos, res. I de tornar els diners que s´han embutxacat, ni pensar-ho. Per cert, algú ha calculat quants milions han furtat? Potser que seran tants com en falten al fons de pensions?

Sobre les lleis i la democràcia, en una cèlebre discussió entre el legislador atenenc Soló i l´escita Anacarsis (segle VII a.Crist), el grec, dedicat a fer lleis democràtiques, li les explicava a l´escita, que les posava en dubte, amb l´argument que les lleis que prometia eren tènues com les teles d´aranya que si atrapen un ocell o un animal gran, aquest les trenca i ix impune, mentre que si és un mosquit qui hi cau, no se´n pot alliberar i mor. O siga que les lleis són favorables als més forts; els més febles de la societat, hem de fer de puta i pagar el llit. Ens hauríem d´espavilar, doncs, per exemple no votant-los.

Estem emmerdats i hem de suportar les mentides i fal·làcies d´aquesta gent, que com no són demòcrates i sí que molt beatos, resen molt perquè, malgrat tot, i gràcies a Déu, la gent els torne a votar! Tenen terror a perdre la mamella (mamelles) del poder, que alguns creuen que els ve de Déu (Franco era caudillo por la gracia de Dios); pensar això els tranquil·litza un poc, però, per si de cas, fan trampes.