SIGA COM SIGA, RAJOY NO GUANYARÀ LA PARTIDA
Article publicat a SAÓ el dia 19 de gener de 2018
El passat 15 de desembre i en SAÓ,
em dediquí a fer broma (un escratge verbal, en realitat) del ridícul
mundial dels jutges espanyols que han intervingut i intervenen en el
procés de Catalunya, incloent-hi la reculada davant “l’actitud de la justícia belga, més democràtica que no l’espanyola” que
rebutjà les pretensions hispàniques perquè feren pres Puigdemont. També
em vaig referir a la virreina Soraia (així la bategí i l’altre dia
mateix, a la Sexta, una periodista li deia també virreina, la qual cosa
és una prova de l’abast de la nostra revista, malgrat els pocs ajuts que
rebem per la defensa de la llengua, en comparació a altres mitjans, que
en reben més per menys).
A l’article també isqué a relluir Wert, perquè suposava que no hauria
advertit que l’OCDE i altres institucions comunitàries anaven a fer
públics uns comunicats denunciant que les fantasies de Rajoy sobre
l’economia, sobre l’ocupació i sobre la transparència (corrupció), eren
totalment al revés del que se sap a Europa: que l’economia no xuta, que
l’atur no rebaixa i els treballs són precaris i que d’anticorrupció, res
de res. “Què farà aquest trist troll (Wert), a París a part de mamar-se
la gran vida?”, em preguntava.
L’article el titulava “El ha, ha, ha de la marimorena”,
per com se’n reien a Europa, per tot plegat, i el rematava amb una
preciosa nadala, que jo recomanava cantar: Ande, ande, ande, la
Marimorena/ ande, ande, ande, que hoy es Nochebuena/ En el portal de
Belén han entrado los ladrones/ y al pobre de san José, le han robado
los calzones// Entre Púnica y Canal, los de Gürtel y del Lezo/ a la
Virgen han dejado sin sandalias y sin velo// Como son tantos parecen que
mas bien son una masa/ Jaume Matas, Indurain, Aquamed y los de Emarsa//
Los angelitos del cielo ya no podrán ni volar/ si les deja sin alitas
el Partido Popular… Sé que la nadala l’han cantada en alguns sopars
d’empresa, ja mig bufats i entre riotes.
Posteriorment a aquell article, els independentistes catalans
guanyaren les eleccions convocades “il·legalment” per Rajoy, que
intentava rematar la feina que havia anunciat la virreina Soraia: Rajoy
ha decapitado los nacionalistas. El tir, però, els isqué per la culata i
per poc que el PP no desaparegué del mapa. Ha, ha, ha. En això de
tallar caps, la virreina encertà en el paper històric dels seus
antecessors en el càrrec, que Madrid sempre havia enviat a controlar la
situació i tallar caps rebels.
El fracàs popular de les eleccions rajoyanes l’han aprofitat els
d’Alberto Rivera (he estat preguntant si té res a veure amb els Primo de
Rivera i ningú no em diu res), i s’han endut els vots espanyolistes i
els dels botiflers de casa bona. Malgrat l’esforç i els ajuts que han
rebut de l’Ibex 35, els Ciutadans han fet molt curt, però, perquè han
quedat lluny dels vots independentistes, exactament a la meitat: nyaca,
doncs, donya Arrimadas. Els socialistes, per la seua banda, han
continuat en la caiguda lliure i boja que arrosseguen darrerament. Ada
Colau i Podem s’han desinflat un poc, bastant. I el vot independentista?
S’ha mantingut, malgrat que hi havia una enorme conxorxa per a
evitar-ho, i tenen la majoria del Parlament a les seues mans,
picabaralles a banda. Ha, ha, ha.
Crida l’atenció el mareig i l’obsessió dels comentaristes dels
mitjans (els de la mamonada, que els dic jo); també és notòria la
coincidència dels informatius, tots amb el mateix discurs, com passava
quan Franco, enverinant l’opinió pública i mentint. Han fet tot el que
han pogut, i fan, perquè l’Espanya profunda i franquista i molta gent
ingènua, accepten que la marxa de moltes indústries, de Catalunya cap a
Madrid, és la raó de tots els fracassos econòmics i socials de l’Estat.
No tothom s’ho creu, però.
Esmorzant amb uns amics, Paco ens feia una pregunta molt simple: si
les empreses que han marxat de Catalunya han fet cap a Madrid sobre tot,
les activitats que hagen deixat de fer a Barcelona les seguiran fent a
Espanya, no? No veig perquè diuen que no els surten els comptes! Vicent
sentencia que culpant Catalunya tan obsessivament han aconseguit que
molta gent consideren els catalans els responsables de tots els mals,
per exemple de la pujada del gas i l’electricitat, en lloc de dir que
són les multinacionals i les grans empreses de l’energia i la nefasta
política del govern del PP, afavorint-les en perjuí del poble. Aquests
dos amics són professors d’Institut i estan indignats pel judici contra
uns seus col·legues de Vic, acusats d’explicar el procés a llurs
alumnes.
Seria interessant que en la colla de mestretites que intervenen en
les tertúlies de la ràdio i la televisió, algú explicara unes coses ben
simples, diu Pep, que és economista: quantes empreses hi ha a Catalunya?
Quantes han marxat i quin tant per cent representen? I sobre tot, si
se’n van a Madrid, no serà perquè enllà els ix més a compte perquè allò
és una mena de paradís fiscal? Pep sempre les diu grosses i apunta alt.
Ens recomana llegir Vilaweb.
Com en aquests esmorzars no intervé cap dona, incomplint la llei de
la paritat, Toni subratlla que som il·legals i anticonstitucionals.
Sobre l’incompliment de les lleis i la Constitució, Xavier, que estudia
dret, explica que el més infractor és precisament el govern popular.
Aquesta gent sols reclama i fa el que els convé i es passen pels collons
la Constitució i la Bíblia, quan no els convé; això sí, fes-ho i ja
t’han fotut, diu. I quina vergonya la manipulació de la justícia! Ens ho
explicaven a la Universitat. A Europa se’n fan creus. Ara mateix la
decisió del Suprem de mantenir Junqueras a la presó, pel risc que
continue amb els seus mals pensaments independentistes i que faça alguna
maldat, respon exactament a les tesis del govern de Rajoy.
Quina vergonya i quin insult als catalans i a tots, diu Alfons (Sito,
entre nosaltres). Així és com els espanyolistes fan augmentar
l’independentisme, empresonant la gent per les idees, com fan a Turquia,
o quan Franco. Si això no passa enlloc d’Europa, per què no expulsen el
govern espanyol?
Finalment, subratlle la cara amarga de Rajoy i la seua tropa.
Definitivament, han quedat ben fotuts i ja veurem com acaba la cosa,
perquè encara queda marxa. Ja ho digué Joan Tardà: senyor Rajoy,
Catalunya será su tumba (política). Tots estem d’acord i coincidim que
ens agradaria saber si la rècula popular han fet molta festa aquests
Nadals. Alguns s’han dedicat a fer les maletes, com el tal Moragas que
se’n va a la ONU. I els qui el seguiran: tots acabaran amb algun càrrec,
no patiu, com passà amb la Rita.
Hem d’acabar l’esmorzar, perquè tothom té feina. Fem càbales sobre el
desenllaç de les eleccions catalanes. Pot passar qualsevol cosa,
evidentment, i jo suggerisc que estaria molt bé que els diputats
empresonats i exiliats renuncien a l’acta i que facen córrer les
llistes, que es voten els presidents o les presidentes independentistes,
del Parlament i del Govern, barrant qualsevol oportunitat als
espanyolistes. Els electes i el govern que es forme, han de jurar
públicament que reconeixen el govern destituït per Rajoy, o siga el de
Puigdemont i Junqueras, com legítim i que es dedicaran a dialogar amb el
govern espanyol i sota la vigilància europea, sobre una solució per al
cas català… I a veure com es mengen el marró Rajoy, la seua tropa i els
seus jutges. Quan siga el seu moment, Puigdemont i Junqueras hauran de
tornar a Catalunya (com féu Tarradellas: “ja som aquí”) amb tots els
honors, convocant-se noves eleccions, aquestes sí, legítimes… i
tornant-les a guanyar. Ens fem una darrera cassalleta, com a bon auguri.
Siga com siga, Rajoy no guanyarà la partida, ens diu tímidament Wuai,
que és un xinet molt eixirit, que mai parla, però que atén molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada