Rosaris, difunts i mòmies
09.11.2018 | LEVANTE-EMV
Com ara poca gent va a missa, ni posen noms cristians a les
criatures, fins i tot la beateria ja no sap dir-te ni perquè toquen les
campanes, ni quin sant és avui. A mi aquestes ignoràncies em fan gràcia,
però no em desplauen, perquè volen dir que la gent ha soltat amarres i
cada dia va passant més de l´obsessió religiosa d´abans, producte de la
ignorància i de la moral de l´estat franquista. La jerarquia catòlica,
però, es resisteix a perdre poder i tracta d´orquestrar respostes
catòliques, a les laiques dels governs progressistes. Ho fan per enredar
i en defensa, especialment, dels temes que afecten la seua economia;
compten amb el concurs de la dreta.
Aquest més d´octubre els qui tenim més anys, recordem que era el mes del rosari, perquè a les escoles ens el feien resar; recordem també el rosari de l´aurora pels carrers: «Dios te Salve Maria, llena eres de gràcia...». Allò era cosa de dones i qui en mormolava ho feia en casa i ben colgat al llit. Passat el temps, la resada matinera i pedestre ha anat amainant, tant que alguns rectors han decidit suprimir l´activitat, «porque la gente se rie de vosotras...», els ha dit el rector del meu poble.
A continuació venien els difunts, que també tenien la seua càrrega fastigosa, morbosa i cruel; la gent tenien por a les animetes que pul·lulaven aquella nit i ningú gosava eixir de casa. No se m´han esborrat del cap els versos tètrics que cantaven: «por las pobrecitas almas, todos debemos rogar, que Dios las saque de penas y las lleve a descansar. Allí tienes a tus padres, madres, hermanos y abuelos, conocidos y compadres, amigos y bisabuelos, sin alivio ni consuelo, por no quererte acordar...». En aquest sentit ens hem d´alegrar que amb el Halloween, la gent es pen a conya les animetes.
Recordar aquestes burdes maniobres dels capellans ve a compte de poder dir que és un abús la intromissió de l´Església en els assumptes civils, com estan fent en el cas de la mòmia de Franco. El Govern no n´ha de fer cas i aplicar la Llei de Memòria Històrica. Tampoc els netíssims han de poder imposar-se: Franco no pot anar a l´Almudena. Contràriament, tots patirem, l´església inclosa, tota mena d´ensurts i contrarietats per part dels feixistes. Els franquistes són feixistes i se n´ufanegen, i no tenen cabuda a la civilització. A més a més, la legislació espanyola, europea i internacional també estan contra el feixisme.
L´església, al llarg de la història, quan ha volgut o li ha convingut, s´ha negat a sebollir morts poc recomanables, pecadors, heretges, suïcides i assassins, i per tant, el millor que pot fer en aquest cas és no inhibir-se, sinó donar la cara i dir que no. Si Franco fou un dictador amb les mans brutes de sang pels milers de crims perpetrats, no entenc que això no siga motiu suficient per a negar-li el soterrament a l´Almudena. Altrament, l´església tindrà problemes durant dècades, precisament pels fatxes.
Aquest més d´octubre els qui tenim més anys, recordem que era el mes del rosari, perquè a les escoles ens el feien resar; recordem també el rosari de l´aurora pels carrers: «Dios te Salve Maria, llena eres de gràcia...». Allò era cosa de dones i qui en mormolava ho feia en casa i ben colgat al llit. Passat el temps, la resada matinera i pedestre ha anat amainant, tant que alguns rectors han decidit suprimir l´activitat, «porque la gente se rie de vosotras...», els ha dit el rector del meu poble.
A continuació venien els difunts, que també tenien la seua càrrega fastigosa, morbosa i cruel; la gent tenien por a les animetes que pul·lulaven aquella nit i ningú gosava eixir de casa. No se m´han esborrat del cap els versos tètrics que cantaven: «por las pobrecitas almas, todos debemos rogar, que Dios las saque de penas y las lleve a descansar. Allí tienes a tus padres, madres, hermanos y abuelos, conocidos y compadres, amigos y bisabuelos, sin alivio ni consuelo, por no quererte acordar...». En aquest sentit ens hem d´alegrar que amb el Halloween, la gent es pen a conya les animetes.
Recordar aquestes burdes maniobres dels capellans ve a compte de poder dir que és un abús la intromissió de l´Església en els assumptes civils, com estan fent en el cas de la mòmia de Franco. El Govern no n´ha de fer cas i aplicar la Llei de Memòria Històrica. Tampoc els netíssims han de poder imposar-se: Franco no pot anar a l´Almudena. Contràriament, tots patirem, l´església inclosa, tota mena d´ensurts i contrarietats per part dels feixistes. Els franquistes són feixistes i se n´ufanegen, i no tenen cabuda a la civilització. A més a més, la legislació espanyola, europea i internacional també estan contra el feixisme.
L´església, al llarg de la història, quan ha volgut o li ha convingut, s´ha negat a sebollir morts poc recomanables, pecadors, heretges, suïcides i assassins, i per tant, el millor que pot fer en aquest cas és no inhibir-se, sinó donar la cara i dir que no. Si Franco fou un dictador amb les mans brutes de sang pels milers de crims perpetrats, no entenc que això no siga motiu suficient per a negar-li el soterrament a l´Almudena. Altrament, l´església tindrà problemes durant dècades, precisament pels fatxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada