Un premi a Cosidó
Un que diu la veritat, al PP,
es mereix un premi per això;
és el cas del fatxa Cosidó
que ha dit que ells, i en dóna fe,
han maniobrat, bruts i a traïció,
per controlar el mateix Suprem,
clavant un gol als socialistes,
qui ni s'haurien adonat.
És a dir, que ha dit la veritat:
que ells manipulen la justícia.
Això prova que els franquistes
continuen i no han acabat
amb les martingales feixistes
per a controlar l'Estat.
Franco ho deixà tot ben lligat
amb tant que aprengué dels nazis,
mentre els socialistes tanasis
continuen mamant-se el dit.
Cosidó, doncs, mereix un premi,
perquè fent el burro, com és,
ha dit el que ha dit i sabem
que el Suprem i tot el gremi
puden potser més que el fem.
Gràcies a aquest Cosidó,
que té cara de purgació,
es recusarà el jutge del Procés,
i, a continuació, encara més:
traurà trellat la nació
amb referèndum de determinació,
la república, la independència,
el retorn del Rosselló i dels països.
Tot és, evidentment, una il·lusió,
producte de la impaciència,
però, com qui no plora no mama
i qui mama ja no plora,
fem que córrega la brama
que aviat arribarà l'hora
d'acabar amb la indecència
de patir més cosidons
i s'acabaran els malsons.
Un premi, doncs, a aquest ase
que és Cosidó. Quins collons!
es mereix un premi per això;
és el cas del fatxa Cosidó
que ha dit que ells, i en dóna fe,
han maniobrat, bruts i a traïció,
per controlar el mateix Suprem,
clavant un gol als socialistes,
qui ni s'haurien adonat.
És a dir, que ha dit la veritat:
que ells manipulen la justícia.
Això prova que els franquistes
continuen i no han acabat
amb les martingales feixistes
per a controlar l'Estat.
Franco ho deixà tot ben lligat
amb tant que aprengué dels nazis,
mentre els socialistes tanasis
continuen mamant-se el dit.
Cosidó, doncs, mereix un premi,
perquè fent el burro, com és,
ha dit el que ha dit i sabem
que el Suprem i tot el gremi
puden potser més que el fem.
Gràcies a aquest Cosidó,
que té cara de purgació,
es recusarà el jutge del Procés,
i, a continuació, encara més:
traurà trellat la nació
amb referèndum de determinació,
la república, la independència,
el retorn del Rosselló i dels països.
Tot és, evidentment, una il·lusió,
producte de la impaciència,
però, com qui no plora no mama
i qui mama ja no plora,
fem que córrega la brama
que aviat arribarà l'hora
d'acabar amb la indecència
de patir més cosidons
i s'acabaran els malsons.
Un premi, doncs, a aquest ase
que és Cosidó. Quins collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada