El Repunt 10
TANT DE FER LA MONA
Tant de fer la mona, em referisc a Sànchez i a Iglesias, i ara estem
pitjor que abans, mira per on. Vull dir que han actuat tan
contradictòriament com les mones, les quals o fan gràcies i cabriolegen o
s’empipem i grunyen, com ha fet aquesta parella durant tants mesos
perduts. I si estem pitjor és perquè la inútil repetició de les
eleccions i els seus resultats definitius farà més difícil aconseguir
els suficients vots al Parlament per a la investidura, quan abans de
l’estiu ho tenien a la mà. Finalment ha parit la burra, hem pensat els
addictes. Que ningú llance les campanes al vol, però, perquè encara
continuarem amb l’ai al cor, ja que tant l’un com l’altre tendeixen a
creure’s uns milhomes i no sabem si la reconversió al sentit comú que
han manifestat, serà definitiva o trontollarà.
Quan siga investit Sanchez, començaran les reunions amb els altres
partits que s’hi afegisquen, als quals hauran de satisfer en llurs
exigències, entre altres les que farà Compromís respecte de les
mancances del nostre finançament. Fins que s’assolisca el resultat que
jo sempre havia suggerit, o siga que s’afegisquen els altres partits de
l’esquerra i els nacionalistes i regionalistes de la perifèria,
independentistes inclosos, hi haurà un llarg recorregut. Aconseguits els
objectius, amb tot aquest garbuix hauran de repartir-se la feina,
perquè n’ha d’haver per a tots, amb tantes coses que s’han de canviar,
de fer i de desfer. Com aquest Estat és tan plural i tan divers, el
resultat no podrà ser sols tricolor ni uniforme i les responsabilitats,
els drets i els deures i també els beneficis, s’hauran de repartir entre
tots i per primera vegada en la història. Tot serà més just, doncs, i
tindrem un govern multicolor.
No volia prestar massa atenció a la dreta derrotada, però diré alguna
cosa. Sobre el PP, que no ens oblidem que encara tenen xoriços en
nòmina, a més de tants judicis pendents i casos encara instruint-se; els
populars volen escapolir-se (yo entonces ni estaba, menteix
Casado), però ni l’esquerra els pot perdonar, ni el poble oblidar
l’immens espoli, ni la justícia els pot absoldre. Els C’s crec que han
de meditar per quina raó els ha caigut tanta desgràcia a sobre: el més
verinós que és Rivera ja s’ha fet l’haraquiri i altres el seguiran a poc
a poc, fins que s’esfumen en la història de la seua pròpia vergonya.
Sobre els voxistes jo crec que és millor aïllar-los (cordó sanitari) i
ignorar-los, seguint l’exemple francès, però faré unes preguntes als qui
s’han espantat tant al veure’ls, ja que aquests energúmens no han
aparegut de sobte, sinó que estaven camuflats a les files del PP i de
C’s. El que han fet ara és organitzar-se en una formació autònoma, des
de la qual expressen el que sempre havien pensat i cregut, o siga les
idees del franquisme més pur i dur i que havien de dir en veu baixa. Les
preguntes són: en què es diferencia el discurs anti-automista
d’Abascal, del de Rivera i Arrimadas? I en l’anticatalanisme, la
immigració i l’homofòbia, en què es diferencien els tres partits, llevat
d’alguns matisos? I en els criteris socials? I sobre la dona, no opinen
el mateix? I sobretot, en el concepte d’Espanya una, grande y libre, Abascal, Casado i el difunt Rivera, no pensen exactament el mateix? Fem com els francesos i aïllem-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada