I TOT AÇÒ QUI HO PAGA?

06/07/2020. SAÓ. EL REPUNT 37

I TOT AÇÒ QUI HO PAGA?

Durant un viatge que féu Josep Pla a Nova York, una nit li mostraven la impressionant panoràmica de la gran ciutat, tota encesa de llums, rètols, els carrers plens de vehicles, una explosió enorme de magnificència i d’exuberància. Pla es quedà pensatiu, contemplant tot allò i finalment preguntà: – I açò qui ho paga? Com a bon empordanès que era, o siga, estalviador, dels que van apagant llums per la casa, la seua pregunta tenia el seu perquè. Qui paga les despeses públiques? Molta gent pensa, ingènuament que tot ho paga l’estat, però qui paga és el poble, som els que cotitzem. Els governs cobren els impostos i paguen les factures, i si no en tenen prou, com no hi ha una màquina de fer diners, ens apugen els impostos.

Tota la crisi del coronavirus i les enormes despeses sanitàries que s’han hagut de fer; les empreses i els treballadors als qui s’ha hagut d’ajudar; la indústria i el turisme que reclamen ajudes; les inversions extraordinàries per atendre les noves exigències sanitàries i educatives; la banca, que tornarà a demanar diners i li’ls donaran; tothom demanarà ajudes, inclús per a festes…… Si tot això ho ha de pagar l’estat, és que ho hem de pagar nosaltres, els contribuents que paguem, que ací no paguem tots. Europa ens ajudarà, però no ens regalarà res, o molt poc.

A banda dels qui paguem, hi ha els qui tenen grans fortunes en bancs a l’estranger, molts a paradisos fiscals i ocults; les grans empreses internacionals que no paguen ací, sinó en països on els surt més a compte; l’església catòlica, que no paga ni xapa; no m’oblide dels monarques, especialment del campechano i tota la història que ens han contat. Si pagara tota la gent que no ho fa, o que paga poc, tot seria més just i es podria suportar. La negativa dels socialistes a cobrar més als que més tenen és incomprensible, inacceptable i injust. Com em diu Marisa Puigcerver, ja és hora que paguem tots en proporció als ingressos i no sols els treballadors. Vicent Luna, assegura que Podem es tragarà la seua proposta d’augmentar l’impost a les grans fortunes i que els socialistes no gosaran anar més enllà.

Com estic convençut que ara ja som majoria els que ja sabem que sempre paguem els mateixos, cal preguntar-se el perquè.  La resposta és que ni la dreta, ni els socialistes s’atreveixen a complir la Constitució i fer pagar més als qui més tenen. Així és que novament ens hem de fer a la idea que tornarem a estrènyer-nos els cinturons, ara per pagar la crisi del coronavirus. Però això no vol dir que damunt ens resignem i que ens abaixem els pantalons. Tot al contrari, hem de dir-los a la cara, als d’alta capa, als partits de la dreta i als socialistes covards, que no estem d’acord amb ells i que els repudiem; diguem-los-ho de la manera més contundent i democràtica possible en les properes eleccions.

Volen justificar-se amb la fal·làcia que si s’obliga les grans fortunes i grans emporis a pagar, se n’aniran amb els diners i llurs empreses a altres països. Com precisament això ja ho fan i, a més dels privilegis que tenen, paguen autèntiques misèries d’impostos i amaguen els diners a paradisos fiscals, quina falta ens fan? Són uns 'mals espanyols’, tant que en presumeixen. Jo els deixaria anar, amb el que porten al damunt i apa. L’estat podria rescabalar-se fent-se’n càrrec del que hi deixarien, nacionalitzant-ho.

Als partits que s’acovardeixen i ens reclamen prudència i paciència, perquè tenen por que guanye la dreta, no els hem de fer cas, sinó que s’hauria de provocar una crisi de govern i reclamar noves eleccions i que foren constituents, on el poble es podria manifestar a favor de la monarquia o de la república. Paula Palomares em diu que “lloat siga Déu, si passara el que vostè i molts més, volem, però hauríem de fer molta força, jo m’apunte”. Víctor Boluda és pregunta com és això que diuen sempre els partits “constitucionalistes”, que ara no toca? Enric Capilla, molt irònic i catòlic, i altres amics, s’estranyen que insistisca tant a posar l’església pel mig; Vivi m’assegura que li agrada el que escric, menys quan blasme contra l’església. Els done la raó, perquè sé que sóc molt insistent, però els capellans també ho són.

Quan dic que l’església no paga ni xapa dic la veritat i no em cansaré de repetir-ho: no paguen impostos de res, ni dels pisos que tenen llogats, ni dels col·legis, ni de les propietats, que gràcies a Franco i a Aznar han pogut inscriure’s en el registre, sense pagar, ho repetisc. L’església ha d’estar al costat del poble, pagant a Hisenda i no al costat dels evasors, dels rics i el mateix Papa està d’acord, com li manifestà a Jordi Èvole en una entrevista emesa per la 6. Ja sabem el que pensava Crist dels rics quan va dir que era més difícil que entraren al cel que trobar una agulla en un paller. També va dir que calia donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar, o siga a l’erari públic.

Ens venen dies molt magres i és millor obrir l’ull que deixar-se ensarronar. Com d’on no hi ha no en raja i com les faves estan comptades, havent superat el gros de la pandèmia, que no el coronavirus, hem de dir als polítics que ens han dut a la situació de trobar-nos sense suficients llits hospitalaris, ni UCIS, sense sanitaris, sense mascaretes, etc. que ja està bé d’enganyar-nos, que s’ha d’invertir més en sanitat que en faràndules. També que privatitzar la sanitat, que és el programa de la dreta, és deixar la classe treballadora en la pitjor de les situacions, com s’ha vist a Madrid (la Sanchez Ayuso), on no duien als hospitals els residents que no tenien una assegurança privada; o com està passant als USA (Trump), on la majoria dels milers de morts són gent pobra que no pot ni accedir a un hospital.

No és que avui estiga més pessimista que altres vegades, normalment no sóc especialment optimista, però és que avui és l’hora de dir les coses pel seu nom, quan ha arribat l’hora de començar a superar la crisi. Quin és el projecte de la dreta en boca de Casado i dels empresaris? Abaixar impostos, deixar la reforma laboral per a més endavant… i ajudar els empresaris! I a la classe treballadora, com se l’ha d’ajudar? No ho diuen, però supose que voldran abaixar-los les ajudes socials i els salaris… L’esquerra diu tot el contrari: cal apujar els impostos als qui més tenen i augmentar les ajudes als treballadors.

És impossible, doncs, posar d’acord la dreta i l’esquerra, es produiria un curt circuit. Democràticament és més raonable agrupar-se a un costat o a l’altre, ací la dreta, ací l’esquerra, ací els del mig. O siga, els partits de la investidura a un costat i enfront dels contraris. La maniobra del president Sanchez de ‘pactar’ amb els ciutadans posant-los contra les cordes té la seua lògica, però si surt serà per la desgraciada situació en què es troben i per això la jugada podria ser possible, si no se’ls ha de pagar molt. En qualsevol cas, les properes eleccions catalanes seran les que marcaran el futur immediat d’aquest estat de bous i de pandereta. Però, no ens enganyem, per damunt de tot i passe el que passe, qui pagarà serà el poble.