EL REI DEMÈRIT I ELS REBROTS DEL VIRUS

 

EL REI DEMÈRIT I ELS REBROTS DEL VIRUS

Article publicat a LEVANTE-EMV el dia 8 d'agost de 2020

Hi ha gent que et comenta que els ha agradat alguna cosa que has escrit; moltes gràcies. Altres, t’animen a anar enllà i et donen idees: digues “que els borbons, al trullo i que tornen els diners...”; digues que “és millor la república que la monarquia franco-borbònica”; digues que el govern no sap per on tirar”... Agraïsc les bones intencions i procure atendre-les, quan escric. De tota manera, els dic que han d’escriure-ho ells, perquè si en lloc de callar res, ho escrivim, els polítics aniran més amb compte amb el que fan.

Amb el coronavirus està passant el que era d’esperar, que la gent, especialment la més jove, temerària i/o inconscient, comença a perdre la por al virus, especialment amb unes quantes copes al cos i alguna ratlla. Com els llocs més adients són els clubs i discoteques, amb tot l’ambient músico-escenogràfic a tota paleta o les reunions clandestines de botelló i disbauxa, és feina dels governants posar-hi fre, però ja s’hi veu que la mà els tremola... davant dels grups de pressió de la indústria de l’oci (!).

Pitjor són els rebrots de la pandèmia relacionats amb les concentracions de collidors de fruita i verdures, arribats en massa a zones rurals, sense que els patrons ni les autoritats tinguen preparats ni equips, ni instal·lacions higièniques, ni allotjaments, veient-se obligats els treballadors a dormir pels carrers, en lloc insalubres... afavorint els rebrots de la pandèmia. I hi ha també les instal·lacions industrials que, per la despreocupació dels patrons, s’han convertit en focus (escorxadors especialment).

El més temerari de tots ha estat el rei demèrit. Crec que els republicans estem de sort perquè gràcies als seus escàndols, que es coneixen a tot el món, la monarquia està afonant-se, d’una manera més fulminant que en la revolució francesa. El demèrit també està minant la credibilitat d’aquest Estat, de manera que l’invent borrellà de la marca España ja és un riure mundial. Per les coses que ha fet Juan Carlos en contra de la monarquia i de l’estat, els republicans i els independentistes estem d’enhorabona. Jo ho lamente pels dominicans i dominicanes, que han de carregar amb el paio real: obriu l’ull, que va salido.