Els qui som defensors de «lo nostre», però de veritat i no els diumenges de paella, sabem o percebem que el geni d’un poble és el geni de la seua llengua. I què vol dir geni, en aquest cas? Evidentment no es tracta de cap ésser sobrenatural amb poders màgics, com diu la mitologia, sinó que el geni de què parle és el caràcter peculiar del nostre poble, amb els nostres fets i la nostra llengua. Els altres pobles, amb altres fets i altres llengües, també tenen uns altres genis, ni millors ni pitjors que el nostre. El nostre geni es distingeix dels altres en què és el nostre, sols amb això; nosaltres no en volem més i no com altres que, més imperialistes, cerquen el domini del que no és seu, com és el cas del geni castellà, del francès, de l’alemany i molts altres. 

Per regla general, cada geni marca els seus protegits d’una forma indeleble, de manera que qui és anglès no pot amagar-ho, o rus, o mexicà... I si hom vol dissimular de quina tribu és, el geni li ho posa difícil. Posem per cas que ens passem a parlar en castellà si anem a la capital, perquè ens fa vergonya que descobrisquen que som de poble; aleshores el nostre geni de la llengua ens delata, mitjançant les espardenyades que soltem, la morfo-sintaxi que apliquem i sobretot mitjançant la fonètica. Per exemple, el castellà té 5 vocals i nosaltres 7, i per aquí ja se’ns veu el llautó; la ge (germà), la ja (jaqueta), el dígraf ll al final de Massamagrell, que els castellans no saben pronunciar. Etcètera.

El geni que protegeix els valencians i valencianes perquè no fem massa el ridícul, és un geni bo que sempre va al nostre favor, és el nostre ‘geni tutelar’. Els dolents som els valencians i les valencianes que ens deixem engalipar per un altre geni, que direm geni maligne, que és qui ens fa fer traïcions i maldats, fent-nos passar al castellà.

Aquest mareig de genis s’ha d’estudiar més. He estat glooglejant i he vist que el tema interessa a analistes, sociòlegs i lingüistes i em compromet a insistir-hi. De moment pensem que el bon geni dels valencians és el mateix geni de la nostra llengua i de tot «lo nostre» i que ésser fidels a «lo nostre» comença per ésser-ho a la llengua i la història...