ESMORZAR AMB LA IDA I AMB VERDI
Publicat a LEVANTE-EMV el dia 9/1/21
L’esmorzar que fem a València entre les 10 i les 12 del matí, o siga interrompent el treball, encara que també esmorzen els desenfeinats, és un costum saludable que solem dedicar també a fer tertúlia, comentar alguna novetat, organitzar algun dinarot i fer broma. Aquests dies n’hem parlat molt de la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, perquè malgrat que és la que menys vacunes ha posat (sols un 5’4%), ella es queixa, tota divina, que li n’han enviades poques, acusant Pedro Sanchez.
La tia s’està guanyant els votants de Vox, diu Pepe, que parla poc i tendeix a fer sentències, i és la candidata d’Aznar per a substituir Casado, a qui no pot ni veure. Ilde, que està informat de primera mà per un important peix gros del PP, a qui li arregla el cotxe, diu que a Madrid s’ha format la facció de la ida, que és l’anagrama d’Isabel Díaz Ayuso, que els cau molt bé als més fatxes. Jesús ens explica que els italians (s.XIX) ja utilitzaren el cognom del gran compositor i nacionalista Verdi, per a escriure en pasquins i per les parets VIVA V.E.R.D. I, que els italians entenien com Viva Vittorio Emanuele re d’Itàlia, difonent així la proclama per fer fora els Habsburg que dominaven el nord, els Borbons que ho feien al sud, i el Papat que tenia el centre; l’objectiu era aconseguir la unitat d’Itàlia, o siga la independència, i fer rei Victor Manuel de Savoia. Tota Itàlia es va omplir de pasquins i de pintades, innòcues per a les policies d’ocupació, però rotundes per als italians, que triomfaren.
Si els madrilenys que recolzen la IDA volen imitar els italians, els falta nivell i cultura, diu Rafa que acaba d’incorporar-se a l’hora del cafenet, i per això la proposta de la IDA ha d’haver eixit de la factoria Aznar, perquè són així de burros i no s’han parat a cercar en el diccionari, ni en el google del mòbil, com acabe de fer jo. En castellà, «ida» vol dir «una persona falta de juicio», per tant la IDA, com anagrama, si volen serà Isabel Diaz Ayuso, però com adjectiu la IDA és la qui no té judici, la que se’n va del perol, la tocada de l’ala, a la qui li falta un regó... Riem, fem mofa, ens fem la darrera copeta, paguem a escot, ens posem la mascareta i tornem a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada