EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

Fòrum  electoral 13

 

PASQÜES  ELECTORALS  I D’AQIELARRES

 Publicat a la revista SAÓ el 12 d'abril de 2023

 

Enguany,  ni  la  Setmana  Santa  espanyola  ha  estat  normal,  ni les pasqües ibero-perifèriques, tampoc. Volem  dir  que  ni als  territoris  on  celebren  especialment  la passió  i  mort  de  Jesús  han  pogut  seguir  la seua tradició  penitencial  i  festiva  de  les  processons  i  les  saetes, tan tranquil·lament; ni  tampoc  als  nostres territoris  hem  pogut  celebrar  les  pasqües  i  les  mones  amb l’entusiasme  de  sempre. Les raons són que  tot l’Estat va d’eleccions i que ens cauen al cap les  declaracions  de  renda  i  tot  aixó  ens  ocupa  molt  més  del  que ningú es pensa i damunt, per si faltava res més, ha hagut la sorpresa religiosa que volem ressenyar, a càrrec de la dreta franquista. Començarem per aquests, perquè sembla que estan més nerviosos que ningú, i sembla  que és per això que  han  perdut l’oremus i van llançats a captar vots a qualsevol preu.  Ho intenten afavorint tots els trànsfugues “ciutadans” que poden, i que paguen a bon preu, i segueixen els passos de Bolsonaro i de Trump, calant el mornell entre les sectes protestants evangelistes. Qui hauria de dir que aquesta gent, tan franquistes i tan garants de la fe catòlica-apostòlica i romana i tan martell d’heretges, s’havien de posar en mans dels ultres evangelistes, que és la secta que fa la competència al catolicisme, sobre tot a sud-Amèrica. Se suposa que el Vaticà no estarà gens d’acord amb la deriva dels populars espanyols, que han gosat presentar una pastora evangelista intervenint  en els seus actes, la qual ha afirmat, xillant com una possessa en un aquelarre, que el Senyor està de part de la dreta espanyola. Feixóo, l’Ayuso i Almèdia  ballaven la revelació de la pastora, plens d’entusiasme. París ben bé que val una missa, hauran pensat. Amb una contradicció tan gran encara no se sap l’abast de l’operació popular; serà el caos?

 Els qui no formem part de la conxorxa hem d’asserenar-nos i fer les coses ben fetes i d’això va aquests fòrum, convocat en dies pasqüals. Per una banda, hem de complir amb l’obligació més que fastigosa de pagar a Hisenda i ho hem de fer amb ressignació franciscana, però sense cap entusiasme, sabent com sabem que hisenda no som tots, i que tots no som iguals davant de la llei, com intenten fer-nos creure. Tots sabem que ací sols paguem els treballadors, els empresaris més petits, els jubilats i els funcionaris. Els peixos grossos no paguen o paguen molt poc i s’emporten els diners als paradisos fiscals, com ha fet el mateix cara dura del rei que hagué, i com fan els grans polítics, els grans empresaris, l’església catòlica (exempta de pagar ni xapa, gràcies a Franco i a Aznar), etc. I per descomptat, no paguen a Hisenda, o paguen molt poc, tota la rècula de corruptes que han cobrat/pagat en negre les comissions de la seua immoralitat, com fins i tot ha fet el mateix PP. Així és que  els qui som honrats i paguem hem de tenir per una banda la consciència tranquil·la, però per altra part hem de mostrar-nos molt indignats amb els corruptes, amb llurs partits i amb les institucions que els donen acollida o els eximeixen (siguen inspectors, siguen els d’Hisenda, siguen jutges o fiscals) als quals hem de fer objecte del nostre odi i de les nostres malediccions. O siga que hem de fer i pagar les declaracions, però amb desgana, posant-hi molt mala cara, desconfiant profundament... I demanem que la declaració ens isca bé!

 I amb el deure complit, reflexionem sobre les eleccions. Tal com estan les coses, l’Estat penja d’un fil, exactament del resultat de les eleccions d’enguany, municipals, autonòmiques i generals. Si guanyen els nostres, que són els bons (socialistes o més a l’esquerra, independentistes, comunistes...) podrem continuar la sèrie de reformes que estan en marxa i les que s’hi posaran, sense cap dubte, o siga tindrem més transparència i sabrem el que fan i desfan els nostres polítics. Perquè, si guanya la dreta franquista i l’extrema dreta franquistíssima, ja sabem que retallaran els avanços socials i polítics que hem aconseguit., o siga que tornarà l’obscurantisme i més privilegis als més poderosos i més patiments a les classes treballadores...

 En el marc que pintem, si guanyen els nostres, tot no erà serà satisfactori al 100%, però ens aconformarem amb el que puga ser, ja ho discutirem. Ara cal superar algunes dificultats, la primera i més important i que està a les nostres mans, és guanyar les eleccions, o siga  obtenir uns resultats similars als actuals: un PSOE hegemònic però que continuarà fent curt, amb els partits a la seua esquerra que representen el conjunt  de Podem i/o Sumar, amb tots els afegits inclosos els comunistes, i amb els partits independentistes/nacionalistes, o siga tot el món de progrès i de democràcia-. Naturalment, el problema és l’encaix PODEM--SUMAR, que han de solucionar els directament afectats. Alguns s’han vingut massa amunt i han de reflexionar que ací no sobra ningú i que ha d’haver-hi feina per a tots. El problema és l’excès de lideratge i de personalisme, ho venim dient. S’ha de tenir la solució abans de les eleccions generals de l’hivern.

 Enfront d’aquest marc de progrés no hi ha res, sinò mans buides, històries perilloses, verborrea feixista i promeses impossibles. El partit més franquista, per transmissió gairebé apostòlica, és el PP, que està passant unes hores molt baixes, per la falta de lideratge de Feixóo i de l’equip que l’acompanya i per la brutícia dels casos de corrupció que arrosseguen i que, com no els resulta fàcil fer net, mentre no ho aconseguisquen, ho tindran difícil. A més a més, creiem que estan prenent decisions contradictòries. Per exemple, a València intenten ressuscitar el fantasma de Rita Barberà, cosa que no s’entén, perquè fou el mateix PP qui la sacrificà en el seu moment, es desentengué i la condemnà a l’ostracisme.

 Per altra banda, com l’únic partit que pot pactar amb el PP és VOX, això encara els ho posa més difícil. Vox és un partit d’extrema dreta, equiparable als de l’extrema dreta europea (le Pen a França, Orban a Hongria...), o al de Bolsonaro al Brasil, o al de Trump als Estats Units... Aquesta gent, que no han aparegut del no res, sinó  que  estaven hivernant en l’antre del partit Popular fins que han despertat, són tan franquistes o més. Per sort, plegats PP i Vox no fan ambo, però que ningú s’hi fie, perquè poden fer alguna majoria en alguna autonomia o en alguna ciutat, com passa ara a Castella-Lleó, a Andalusia... i  evitar-ho seria molt saludable.