EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

 

Fòrum electoral 14 i final

JA SABEU EL QUE DIREU?

Publicat a Saó el 5 d'abril de 2023

Havíem acordat, Empar Saragossà i jo, que faríem el seguiment del procés electoral fins el final, però, ara mateix i en mig del maremàgnum verbal en què estem immersos “els i les de l’esquerra de l’esquerra”, hem decidit opinar per darrera vegada i esperar, callats, els resultats; aleshores ja parlarem. Prevèiem que es repetirien, més o manco, els resultats de les darreres eleccions i que continuaríem tenint un govern de progrés i ho estem repetint des del primer dia, perquè és el que volem, ja que estem convençuts que seria el millor que podria passar, per evitar que els partits franquistes puguen frustrar tot el que s’ha avançat en justícia social i en benestar, però ara mateix ja no estem tan segurs. La raó és que, malgrat que queden tantes promeses sense fer, principalment en el tema de l’habitatge; malgrat també que en el problema de les nacionalitats irredentes comencen a veure’s possibilitats de solució; i malgrat que finalment el problema de la justícia se solucionarà, es renovaran els jutges i es democratitzaran, traent-se la caspa greixosa conservadora i feixistoide que encara els queda a alguns; i malgrat també que continuaran donant-se passos importantíssims per acabar definitivament amb el franquisme i una de les seues excrescències, com és la corrupció dels polítics; malgrat tot això, com tot dependrà dels resultats de les eleccions, el quid de la qüestió és saber a qui votarà la gent. Estem segurs que les guanyaran els partits de progrés?

 Precisament els nostres neguits més pertorbadors tenen a veure amb la desconcertant actuació de l’esquerra redemptora, de Iolanda Díaz (Sumar) i de les líders d’Unides Podem, Irene Montero i Ione Belarra, perquè creiem que estan duent al límit les seues diferències. Mentre no solucionen els recels que se tenen mútuament; mentre no es replantegen la situació a què han arribat i pensen, com a persones responsables, en donar una solució positiva i col·lectiva a l’enfrontament, i no personal i negativa, únicament sembraran desànim entre els respectius seguidors i seguidores i aconseguiran que molta gent es quede a casa, com ja va passar a Andalusia i a Madrid. Estem segurs del que diem i no parlem per parlar, sinó advertint que tot pot repetir-se. No ho diem tan dramàticament. Empar Saragossà diu que ella les maleirà, si passa això; jo, a la meua edat, ja no tinc força per maleir ningú i em conformaré a afegir aquest fracàs al rosari de fracassos que arrosseguem des de sempre, concretament de la guerra civil ençà i la postguerra (jo nasquí en el 42, vull dir que ja en tinc 81, com el fantasma de Tamames).

 Si no s’entén el que estem dient, tan fàcil com ho expressem, ¿com ho han d’entendre els mils de milers de votants que es varen entusiasmar i comprometre? Si finalment tant de parlar, de treballar, de creure’s i fer creure que no s’havia de fer la política de sempre, la dels partits tradicionals, que calia superar-los i etcètera, si finalment tot es crema en una picabaralla inconsistent, com una falla valenciana, si finalment els partits de la renovació van a ser tan tiquismiquis com ho han sigut els partits i partidets que ens han precedit i fracassem, triomfarà la dreta i l’extrema dreta franquistes, que se’n beneficiaran del nostre fracàs. A les tres intrèpides companyes ens adrecem: com ho explicareu? L’enemic del poble són al davant vostre, prietas las filas, i no s’amaguen i van amb molta moral cap a les eleccions, o siga que no són tan superficials com alguns diuen, ni tan confusos, sinó al contrari, aspiren a ressuscitar el feixisme i potser que puguen fer-ho, donades les facilitats que estem donant-los, amb una esquerra entretinguda en fer-se la mà. I no cal que ni imaginem el que podria significar que s’esdevingués un revival feixista, i suggerim que pensem en el trumpisme, el bolsonarisme, que tant agraden els voxistes i alguns líders populars (l’Ayuso, per exemple).

 Pot semblar que volem fer recaure tota la responsabilitat d’un hipotètic fracàs sobre Unides Podem i sobre Sumar, i que eximim el PSOE de qualsevol responsabilitat.  I no és així, en absolut. El PSOE té una enorme responsabilitat i no ha actuat encertat al 100%, però això ja se sabia de bestreta; els socialistes no són de fiar, se la saben tota, perquè porten molts anys de camí i tenen recursos o els improvisen. Empar recorda que un d’aquests recursos es el de pegar-nos una patada als collons quan els convé, segons jo he repetit moltes vegades. És cert, ho pensava i ho pense, no són de fiar, però si s’ha de pactar amb ells, perquè estan en minoria, s’ha de fer i a continuació se’ls ha de controlar i lligar curt, cosa que és més fàcil si es conforma algun govern amb ells, com és el cas de l’actual. Suposem que ara ja han tastat el poder suficientment, tant en Unides Podem, com en l’incipient Sumar i que tothom haurà après la lliçó. Per tant, si s’ha de repetir el pacte, caldrà fer-ho millor.

 Avui acabem el fòrum electoral (14 sessió), que començàrem en setembre de l’any passat, amb sessions quinzenals. Aleshores ens comprometíem, tan voluntariosos com som, a analitzar els compromisos, els projectes dels partits de cara a les eleccions. Ja no ho farem, perquè ja no tenim temps, ara ja es cosa de cadascú. Empar i jo, i tots els qui d’una manera o altra han connectat amb el nostre fòrum, ens felicitàrem de l’explosió que significà tot el moviment jove i transformador d’Unides-Podem i variants i derivades i ara de Sumar. Aleshores animàrem a la formació del govern de progrés i als pactes amb els partits que li han donat suport al llarg d’aquests quatre anys i hem estat predicant per la seua renovació i animant els partits que tenim més pròxims, els nacionalistes/independentistes, a donar el seu suport. Fins ara estem contents, més o manco, però la partida s’ha acabat i ara se n’ha d’organitzar una partida nova, amb els mateixos pelotaris.  Anem a deixar-ho ací, perquè estem massa disgustats i inquiets; sols ens resta fer-vos la pregunta amb què hem començat a escriure aquest fòrum: ja sabem el que caldrà que diguem, si fracassem i possibilitem que guanye la dreta i l’extrema dreta franquistes? A qui li tirarem la culpa? Fins el dia 28 de maig.