LA FRACASSADA CONQUESTA DEL MÓN
Publicat a
Levante el dia 13/05/2023
Qui té fam somia rotllos i per això hi ha espanyols de pata negra que s’indignen perquè hi ha sudamericans que no accepten la conquesta del seu món que feren alguns països europeus, com Castella, ni l’explotació a què els sotmeteren, les massacres que patiren, els canvis de llengua a què els obligaren, de religions i costums... Tampoc accepten que aquelles terres aconseguiren la independència rebel·lant-se contra les metròpolis i lluitant, com canten en llurs himnes nacionals, on blasmen i reneguen dels conquistadors; tampoc celebren el 12 d’octubre, ni aclamen Isabel la catòlica, ni creuen en cap mare pàtria, ni combreguen amb la hispanitat, ni en cap dia de la raza..., sinó tot el contrari. Tot açò treu de polleguera els energúmens espanyols que creuen el que diuen els llibres escolars, i no saben que la història no l’escriuen de la mateixa manera els vencedors que els vençuts. Ara mateix ha vingut el president de Colòmbia, Gustavo Petro, i els patriotas de Vox han protestat, acusant-lo que opina el que diuen els llibres de llurs escoles i no els d’ací i confirmen tots els moviments indigenistes, que en resum és que els europeus massacraren i reduïren a l’esclavitud els indígenes, els batejaren a la força, els obligaren a aprendre altres llengües invasores, a creure altres déus, a acceptar altres lleis i altres governs que els seus. Tot això se’n vingué a baix, amb les guerres d’independència, del segle XIX, que guanyaren els americans.
Com la ignorància de les coses enterboleix els caps, inclosos els d’escriptors i acadèmics, i resulta tan fàcil per als demagogs fer creure que els burros volen i fins i tot acabar creient-s’ho ells mateix, jo els recomanaria uns simples exercicis de recerca amb un instrument ben assequible, neutral i econòmic com el google de l’internet: recomanaria llegir els himnes de les repúbliques americanes, analitzar el seu contingut que bàsicament és que lluitaren per la llibertat; recomanaria llegir en la viquipèdia les històries d’aquells països, com un primer pas per a conèixer les línies generals de les seues vicissituds. Com un entreteniment final, cercaria la relació de les repúbliques que no celebren la festa del 12 d’octubre i de les que celebren reivindicacions indígenes. Superada aquesta fase, aconsellaria llegir estudis més aprofundits d’història; jo acabe de fer-ho amb Breve historia de Chile, d’A. Sepúlveda, que recomanen als universitaris xilens. Fins i tot aconsellaria veure pel·lícules d’indis..., amb sentit crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada