FRANCO ENCARA MOU LA CUA I ALTRES COSES

Franco en cara mou la cua i altres coses

Article publicat a ElPunt.Cat el dia 16 de maig de 2010


Com en una pel·lícula de terror, que algú hauria de filmar, el cadàver del dictador encara es mou en la tomba. A falta de sang, que és el que el mantenia, també li va bé algun succedani: ara unes mossegades a la democràcia, uns quants cadàvers polítics, una munió d'aturats morts de gana... Tot això el manté cuejant. Criats servils que li faciliten tanta carronya no li'n falten (partits, pseudo-sindicats, banquers, generals, jutges i bisbes) i per tant sabia que l'encertava quan anuncià que ho deixava tot« atado y bien atado».

Ara és l'agosarat de Garzón, que pretén obrir les fosses dels qui foren assassinats seguint les seues ordres, que cal aniquilar, i els seus servils criats l'aniquilen. I és també l'Estatut de Catalunya, tant com odiava ell a catalans i bascos, que cal esmicolar, i els seus servils criats s'hi posen a la feina destructora. O són les classes treballadores, que ell entenia submises i silencioses (muts i a la gàbia), a les qui cal imposar el correctiu de fer-los pagar la crisi, que han creat els seus addictes i servils criats, i apa, a retallar-los drets, sous i pensions.

Així que, aquest és el panorama: una tragèdia. Esperances ens en queden poques, encara que això és el que no s'ha perdre mai del tot, perquè sinó, nyas, s'ha acabat. Per exemple, una bona notícia és que l'enorme tomba que s'havia fet fer Franco al Valle de los Caidos, amenaça d'afonar-se. Déu ho faça, que s'ensorre i que desaparega per sempre! Encara que també és possible que, aquest govern de bobos, tracten de salvar aquella monstruositat i que ens facen pagar a nosaltres les despeses. Quina ironia, no?

Una altra cosa ben diferent és la que els ha caigut a sobre als populars, amb la decisió del Suprem de reobrir el cas Gürtel a València. A banda de l'enorme ridícul que han fet els jutges valencians, que volgueren tirar terra sobre l'assumpte i els ho han retret a Madrid, i a banda també de com quede, finalment, tota aquesta paròdia, el que més em crida l'atenció és la resistència numantina dels presumptes malfactors a acceptar que els han pillat in fraganti. No volen acceptar-ho ni deixar els seients que ocupen. Amb què s'hi han pegat els culs, amb vesc?

Jo me'ls imagine, a la desesperada, organitzant-se. A veure, dirà algú, qui s'encarrega dels jutges? I de la premsa no addicta? I de la premsa que es pot comprar? I una cosa encara més important: què fem amb els zaplanistes? I de preparar l'escenari de les compareixences-absències del President en les Corts, qui s'encarrega? I de les seues eixides del Palau? Qui vigila els espontanis que se li posen al davant? I tot així, com en les pel·lícules americanes, que les hauran vistes totes. Però, i de la moral de la tropa?

Vull dir de la moral de la tropa, en el sentit de mantenir-se drets i aguantant el que caiga, perquè de la moral com a ètica, d'això ni parlar-ne. A veure, què fem perquè no decaiguen els ànims, diu algú? I m'imagine Cotino entonant el Perdona a tu pueblo, Señor... I a Font de Mora, volent donar un altre aire a la situació, entonant Un flecha en el campamento, en la cama se meó.... Però, sobre tot m'imagine l'incombustible Blasco, qui, revenint-li a la memòria els anys 70, quan militava en el FRAP, ataca amb «Per la Justícia, no serem moguts... igual que un pi a prop de la ribera, no serem moguts», «per quatre trages, no serem moguts... igual que un pi a prop de la ribera, no serem moguts», «pels zaplanistes, no serem moguts... igual que un pi...»

Sobre els retalls econòmics que ha anunciat Zapatero, crec que eren d'esperar, perquè això és el que passa quan es tira la casa per la finestra, o s'estira més el braç que la màniga, que cal començar a fer estalvis per a pagar. Ara toca, doncs, estrényer-se els cinturons, com estan fent a tota l'Europa capitalista, perquè el cas no és sols d'ací. El problema és que ho pagarem els qui no hem creada la crisi, o siga els treballadors, perquè els qui l'han creada, o siga els bancs, els grans patrons i la gent de molta pela, no pagaran. Normalment, aquests mai no paguen ni xapa.

Sobre l'Església parlaré la propera setmana, a l'espera del que passe aquests propers dies amb els casos de pederàstia que comencen a aflorar per ací. I com tot és corrupció, també em referiré a Eliseu Climent, ja que així m'ho han demanat alguns lectors, que no s'expliquen les subvencions milionàries que manipula.