S'HAN ACABAT ELS DUROS

S'HAN ACABAT ELS DUROS

Article publicat a ELPUNT.CAT el dia 18 de juliol de 2010

Concretament, s'han acabat els euros, tant els que normalment es malversen en festes i saraus, com els més peremptoris per a pagar sous i fer anar la maquinària administrativa. Com s'ha discutit tant sobre la situació de ruïna en què estem immersos i se n'han dit per a tots els gustos (els del PP, que la culpa la té Zapatero; Zapatero, que la culpa la té el món mundial; l'esquerra, que la culpa és dels banquers facinerosos; la dreta, que els treballadors vivim massa bé; etc.), jo vull reflexionar-hi un poc.

En primer lloc, em crida l'atenció la quantitat de polítics de primera línia (alcaldes i regidors) que amb els ulls embenats, fins fa poc encara continuaven fent els grans plans i projectes, com si no els vinguera de res la crisi, que altres ja veiem vindre. Si agafàrem els pressupostos municipals d'enguany mateix ens enduríem la sorpresa de veure amb quines xifres més absolutament il·luses i impossibles s'havien confeccionat. Els alcaldes es resistien a rebaixar els conceptes d'ingressos per obres, per exemple, malgrat la crisi de la construcció, i continuaven somiant els famosos PAI. De la mateixa manera tampoc es resignaven a rebaixar les despeses supèrflues, ni a ajustar el pressupost.

Què els passava a aquests alcaldes? Senzillament, que no estaven acostumats a passar penúries, sinó al contrari, a gastar sense mesura, ja que coneixien perfectament com s'havia procedit tradicionalment, quan el pressupost se n'eixia de mare: sol·licitar més préstecs, i ja pagarà qui vinga darrere! Ara, doncs, els pressupostos de principis d'any eren tan eufòrics com els dels anys anteriors. Però, s'ha acabat la corda.

Ara als alcaldes els han dit que no poden empenyorar més els pobles i que s'ho facen com vulguen, però que això d'anar-hi al banc, ni pensar-ho. Així que els alcaldes més malversadors s'han quedat amb el cul a l'aire. Com també s'han quedat en l'aire una sèrie de projectes a càrrec del govern Central, o de l'autonòmic, malgrat que ja s'havien presentat a l'opinió pública.

Arribats en aquest punt la pregunta que ens podem formular és: per què són tan imprevisors els nostres alcaldes? I una altra pregunta, a la vista de tot el que estaven disposats a gastar: per què són tan malversadors de l'erari públic els nostres alcaldes? A banda que hi ha de tot, o siga que també hi ha alcaldes amb sentit comú, previsors, i austers (haig de recordar que jo he estat un alcalde d'aquests, a Silla i no ho dic per res i perdonen la immodèstia), criden més l'atenció els alcaldes que tiren amb pólvora de rei. Per què ho fan?

Jo crec que hi ha dues raons: la primera, perquè no saben el que es guanyar diners honradament: alguns encara no han guanyat un jornal en sa vida, treballant. I qui no sap guanyar bé els diners, tampoc no sap gastar-los bé. Els sous supermilionaris que s'han assignat molts d'ells (per exemple, el de Silla, ciutat de no arriba a 19.000 habitants cobra més de 65.000 euros!); els vehicles que utilitzen, de vegades blindats, de vegades amb xofer; els saraus que organitzen; els amiguets que col·loquen a dit i innecessàriament, etc... i tot a càrrec del pressupost, són proves eloqüents.

La segona raó que fa que tants alcaldes i alcaldesses siguen tan malversadors és perquè creuen, antidemocràticament, que la gent és idiota i que es pot comprar la voluntat del poble a base d'amollar diners, quants més, millor. Subvencions a les associacions, perquè després els voten. Obres i vinga d'obres, perquè el veïnat es convença que tenen un alcalde o alcaldessa de puta mare i els voten...

Lamentablement, sembla que molts alcaldes i alcaldesses tenen raó, quan pensen que el poble és una mica idiota, perquè malgrat tants escàndols de polítics corruptes, a gran escala o simplement xoriços, la gent va i els torna a votar. De vegades, contemplant l'espectacle (com puc fer jo, des que deixí de ser alcalde de Silla), penses que a la gent encara els passa poc, o siga que encara els podria passar més, perquè, evidentment, com pensen molts alcaldes i alcaldesses, la gent és un poc idiota.

Encara que fa tanta calor, el que estic dient no és per una pujada de febre, ni una improvisació retòrica, sinó que respon a les meues reflexions de sempre. La política és, actualment, un podrimer. I mentre no s'imposen unes lleis de control més estricte dels polítics i una justícia més àgil, en aquells casos en què hi ha polítics pel mig (p.e. el cas Fabra és ignominiós), no hi ha res a fer. Una altra possibilitat és, lògicament, que la gent òbriga els ulls i que no es mame els dits, però, ja ho veiem, això encara està molt verd.