LA MERDA, QUAN MÉS LA REMOUS, MÉS PUDOR FA

LA MERDA, QUAN MÉS LA REMOUS, MÉS PUDOR FA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 3 de febrer de 2013

Entre els axiomes més universals hi ha el que diu que la merda, quan més la remous, més pudor fa. La veritat de l'axioma, qui tinga cap dubte, la pot comprovar ràpidament i eficaç. Antigament la gent funcionava molt tirant mà d'aforismes, d'axiomes, de refranys, perquè els servien de guia per a resoldre molts problemes, i això és el que intente, amb l'axioma d'avui, referint-me a la corrupció política. Per cert, m'agradaria saber com diuen la idea d'aquest mateix axioma en altres llengües, o siga que no es tracta de traduccions i prou, sinó de les expressions equivalents.

El Partit Popular i altres partits, algunes institucions inclosa la monarquia, alguns sindicats i congregacions religioses, s'han llançat a omplir-se les butxaques sense cap mirament; alguns s'han enriquit, altres s'han lucrat, tots, però, han untat, s'han untat i deixat untar, o siga que s'han omplert de merda. Estan tan bruts, que la seua pudor ho impregna tot. I no mostren cap intenció d'esmena, el que és summament preocupant, perquè segons les enquestes el tema de la corrupció és el que més preocupa als ciutadans.

Quan hom s'embruta de merda, real o virtual, intenta fer desaparèixer la brutícia recorrent a la higiene més radical. Però, i ací, què fa, per a netejar-se, tota aquesta gent? Doncs, en lloc d'agafar aigua, sabó i fregall i començar a fer-se nets i en lloc de retornar el que han pispat, ací es posen a fer trampes, jurant que ells no són els que l'han cagada, mirant cap un altre costat, tractant d'ocultar els fets bruts i finalment jurant tenir les mans netes; proclamant-se més castos que la Susanna; que la seua comptabilitat és única, clara, transparent i neta; que hi ha una conspiració en contra d'ells...

El fet, però, és que un jutge ha tirat de la manta investigant el cas Gürtel valencià i ha quedat al descobert la trama de Bàrcenas i del PP a nivell estatal i internacional. Exactament ha quedat al descobert la comptabilitat en negre del partit popular, el pagament de sous extra als seus alts dirigents, l'evasió d'impostos, l'evasió de capital i el seu blanqueig, la procedència il·lícita de tants milions d'aportacions d'empresaris sospitosos, etc. La credibilitat del PP ha quedat per terra, tant que presumien de ser incorruptes!

Cal esperar que tot s'aclarisca i que no es ralentitze, com el cas Fabra. En qualsevol cas, la merda cada vegada fa més pudor i més encara si se la remou, com ha passat. I mentrestant, els populars, en lloc de donar la cara, aflorar els corruptes, fer-los tornar els diners i condemnar-los, estan fent tot el contrari; doncs, pitjor per a ells.

En altres llocs del món, la resposta política, quan es descobreixen casos de corrupció, és més immediata i fan el que acabe de dir. Fins i tot ha hagut casos de polítics corruptes que s'han fet l'harakiri, morts de vergonya. Però Spain is different i el PP és el seu paradigma. Lamentablement.

Una situació similar a la del PP és la que passaren els socialistes quan els escàndols de l'época Felipe Gonzàlez (Filesa, Roldan, els Gal...). Aquells feren com ara els populars i no afrontaren la situació dràsticament; per tant, perderen les eleccions i facilitaren el triomf d'Aznar. Ara pot ser la torna, que perden les eleccions els populars i que guanye un Front Popular de socialistes, comunistes i nacionalistes! Posaré un ciri, si és així.

Però la part més lamentable i més injusta és que totes aquestes corrupcions, inclosa evidentment la del duc empalmat, constitueixen una greu agressió al mateix concepte de democràcia, perquè molta gent acaba pensant que tots els polítics són uns lladres i que la democràcia és dolenta, perquè ho permet. La pedagogia que han de fer els qui no tenen res a amagar és ímproba, perquè ni disposen de diners, ni de mitjans per a fer-se oir i per tant, la situació és molt agra i la democràcia està en perill.

Pel que fa a la gent de bona fe d'aquests partits defraudadors, evidentment tenen tot el dret a demanar explicacions, perquè si no s'espavilen quedaran com a encobridors, a més d'ingenus. Pel que fa als votants que havien confiat el seu vot al PP, s'han quedat de pedra, desorientats. Han vist que el modèlic Rajoy i tots els seus grans col·laboradors cobren sobresous en negre, han vist que estan untats, han vist que hi ha més lladres que a la Serra Morena...i els ha caigut la cara de vergonya! Quasi em donen llàstima i tot.

L'aire està empastifat, per culpa dels corruptes i la societat està passant-se en bloc a la desconfiança més total en la democràcia. I si no es posa remei, eficaçment, açò anirà molt malament. Els diners furtats han de retornar-se, clama la gent; el duc empalmat ha d'anar a la presó, evidentment degradat; els tresorers han de pagar el mal que han provocat; Rajoy ha de dimitir i convocar noves eleccions...

Els banquers diuen que aquest és el pitjor moment per a l'economia. Serà per a la seua, ja que tenen un sistema molt especial, segons el qual, si no guanyen tot el que volen, és que perden. La gent del carrer no tenim aquest privilegi i sols guanyem el que cobrem, previs els descomptes per a la hisenda pública; això el qui cobra, perquè hi ha sis milions d'aturats i milions de ciutadans al límit.