QUE ES FAÇA JUSTÍCIA I QUE S'ENFONSE EL MÓN

QUE ES FAÇA JUSTÍCIA I QUE S'ENFONSE EL MÓN

Article publicat a el Punt/Avui el dia 10 de febrer de 2013

La històrica frase fiat iusticia et pereat mundus, o siga “que es faça justícia i que s'enfonse el món”, té una altra versió, sembla que de Hegel, que canvia la conjunció “et” per “ne”, amb la qual cosa diu: “que es faça justícia perquè no s'enfonse el món”. Sembla poca cosa el canvi, però és molt perquè no és el mateix. Jo trobe més contundent, però, la fórmula més clàssica, que encara podríem traduir per: qui la fa que la pague i que s'enfonse el món, si vol.

Ho dic perquè, a la vista de les mangarrufes que utilitzen els polítics i altres personatges, per fer possible que els seus “casos” es dilaten al màxim, el que fan és una burla de la mateixa justícia i una amenaça a la democràcia. És urgent que jutges, fiscals, inspectors i policia agilitzen les investigacions, els judicis i les sentències, amb condemnes dràstiques.

Els polítics pillats in fraganti intenten fer creure que la denúncia de les seues actuacions, il·legals i corruptes, és un atac a l'Estat. Això encara és molt més greu. Recórrer a aquest estratagema és un tòpic de la dreta, perquè a l'esquerra no se li acudeix res igual. Per no anar més lluny fou un recurs que emprà Franco durant tota la seua llarga dictadura. Segons el dictador, les crítiques i atacs que se li feien per les barbaritats que cometien, tot eren conjures judeo-masòniques o comunistes contra Espanya.

Els populars, ja ho he dit altres vegades, són franquistes, d'esperit franquista, fills de franquistes, que han mamat llet franquista i s'han maleducat en ambients franquistes i apostòlics. És per això, perquè ho porten a la sang, que reaccionen igual que ho feien aquells feixistes.

Se'ls ha descobert el pastís de la corrupció, gràcies a algun inspector d'hisenda, algun policia, algun jutge, no controlats pel sistema i gràcies a la premsa lliure o semilliure que n'han donat informació i, en lloc de reconèixer la veritat, han optat per dir que tot és una maniobra dels enemics de l'Estat. Ara que comença a veure's, encara que lluny, que a finals d'enguany o l'any que ve, començaran a notar-se els efectes de tot el que ells estan fent, ara, mira tu, ara va i ¿ningú comença a tirar de la manta, ara i tots alhora? “Això és un complot”, ha dit la Cospedal.

En realitat, el que ha passat és que Garzon començà a tirar de la manta del Gürtel i als populars els ha caigut el món al damunt. S'han quedat en pilota viva, al descobert i a la vista de tots. Tota la premsa mundial en parla i hi ha unanimitat a considerar la gravetat del nivell de corrupció dels populars, com de les més altes d'Europa. I a aquests paios i paies populars no se'ls ocorre altra cosa que reaccionar com haguera fet Franco!

Per tant, i ja que els populars no tenen cap resposta positiva, com podria ser assumir la responsabilitat i fer fora els corruptes, és just que confiem en els inspectors d'hisenda, en la policia i en els jutges i, sobre tot, en la premsa. Que es faça justícia encara que s'enfonse el món.

Ara bé, no siguem tan ingenus i no ens creiem que arribarem a conèixer tota la veritat i que es farà justícia: això és el que hauria de ser, això és el que voldríem que fora. Tinguem en compte que no estem parlant d'un pobre furtagallines, que assalta un corral per a donar de menjar els fills, perquè en aquest cas la justícia seria més expeditiva. Estem parlant d'uns senyors importantíssims, la flor i nata de la importància, que han estat furtant durant molts anys molts milions de l'erari públic, i això és una altra cosa que una simple gallina.

Tinguem en compte també que, a més d'aquests polítics, hi ha la mateixa Casa Real, representada per un duc empalmat, però duc, hi ha uns quants grans empresaris i no m'estranyaria res que la mateixa església darrere de la visita papal, tinguera alguna cosa a veure. O siga que tot plegat, el que ha passat és massa per a la carabassa. És el gran escàndol mundial.

I encara tinc una darrera qüestió a plantejar i és que tot açò és la corrupció de la cúpula popular. Quan en un edifici hi ha corrupció a dalt de tot, també la pot haver pels laterals, pels fonaments. Com si diguérem en una església que tinguera corrupció a la cúpula, també la podria haver a l'altar major, per la capelles laterals, per la sagristia, pel cor, per l'atri, pel claustre i pels mateixos fonaments. En conseqüència s'hauria de fer una revisió per tot l'edifici i a consciència.

Precisament, en aquest cas, la cúpula ja està localitzada, i és a Gènova; l'altar major podria ser el cas d'Urdangarín; per les capelles laterals hi ha, que sapiguem, l'altar de sant Carles Fabra; l'altar del sant Gürtel; l'altar de santa Mato; l'altar del capo d'Ourense; l'altar de sant Ere, andalús, verge i màrtir... I què em digueu de la corrupció de les capelletes de poble? Als pobles també hi ha corrupció.

Davant d'aquest panorama de corrupció generalitzada crec sincerament que els governants que tenim són mensypreables i indignes de governar-nos i demanar-nos tants sacrificis com ens demanen (les retallades). Són uns individus i indivídues immorals, que no mereixen el nostre respecte. En aquest sentit entenc que l'altre dia li tiraren sobres i ous al conseller Císcar, a Sueca, i no compartisc cap dels arguments dels qui ho han criticat. Crec sincerament que el poble tenim tot el dret a rebutjar aquesta gent. I “que cada palo aguante su vela”, que digué la tal Cospedal. O que qui la faça que la pague i que s'enfonse el món, si vol (fiat iustitia et pereat mundus).