L'AZNAR TÉ UN MORRO QUE SE'L XAFA

L'AZNAR TÉ UN MORRO QUE SE'L XAFA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 26 de maig de 2013

Quan Aznar duia bigoti ja em semblava tenebrós (com advertia Alfonso Guerra, a qui no li feren prou de cas, per cert). Fou capaç de posar-nos en la guerra de l'Iraq, fent costat a les mentides de Bush. Amb ell triomfà la bombolla de la construcció, i de la inflació bancària, és a dir, que la corrupció prengué volada. I amb ell començaren a fer de xoriços els de la trama Gürtel, amics seus, a posar mà als calaixos de l'Administració. Ara que s'ha afaitat el bigoti i que vol tornar a la política directa, crec que resulta encara més tenebrós.

Això del morro se m'ha acudit veient-lo a la tele, en la famosa entrevista del dimecres passat, i perquè ací diem tindre un morro que se'l xafa com a sinònim de cara dura. A la plaça comentem el cas, que és el tema de totes les tertúlies i converses del país. Pep, un simpàtic jubilat i poeta, que se'ns ha afegit a la tertúlia, agafa un paper i improvisa uns versos: “Té un morro que se'l xafa i ens dugué a la guerra d'Iraq, perquè de Bush era el manyac, i allò fou la gran estafa. El desastre de la construcció, el Gürtel i la corrupció, és l'herència que ens deixà i ara vol donar lliçons. Ja està bé de fer la mà i de tocar-nos els collons”. A Pep els versos li surten com a Virgili i l'aplaudim. Miquel Àngel porta una altra ronda.

Sense abandonar el tema d'Aznar i havent arribat ràpidament a la conclusió que la ja famosa entrevista havia estat absurda i burra, parlem dels motius que l'han impulsat a fer el que ha fet. Pràcticament tots pensem el mateix: és un milhomes ridícul que està espantat perquè la merda del Gürtel l'embruta i Rajoy no fa res per a evitar-ho i està rabiós. Algú demana què vol dir que Aznar era el manyac de Bush, segons els versos de Pep. Un manyac és un “manso”, per tant Aznar era com el “manso” de Bush; a més a més, manyac rima amb l'Iraq.

El que li faltava al Rajoy, diu Juanvi, és que també li fotera una punyalada l'Aznar; si no en tenia prou amb l'Esperança Aguirre, ara nyaca. Estos acabaran matant-se entre ells, com li passà a Adolfo Suàrez amb la UCD. I la corrupció? Aquest si que és el tema que més preocupa a la gent, després del de l'atur, segons diuen les enquestes. La conversa hi deriva.

Doncs el cas d'Urdangarín i la infanta va endavant i ara també cauran la Rita i el Camps, diu Lluís; la tertúlia s'anima, perquè tothom és molt republicà. I què se sap de les investigacions sobre la campanya electoral que pagà la trama Gürtel a Silla? Dos regidors que ens acompanyen, callen; un d'ells es justifica dient que això ja isqué en un Ple. I què? Res.

Jo crec que aviat s'implantarà la República, diu Pep, tancant els ullets i somiant. Diu que ha fet uns versos: La infanta està trista, què li passa a la infanta? Que un jutge progressista ha tirat de la manta. També li n'ha dedicats a Cotino, a Blasco, a l'alcaldessa. Quedem que ens els ha de portar, aquests versets. I si els publiquem?, suggereix l'Àngel.

Parlem de la crisi. Enric diu que aquest Estat dóna tanta pena, amb tanta gent involucrada en saquejar la hisenda pública, que el que volen és fer servir la crisi per a tapar els seus forats. No és una crisi, és una estafa, cridaven l'altre dia els manifestants indignats.

Una cosa crida l'atenció i és el silenci que guarda la Conferència Episcopal sobre la corrupció, comenta Xavier. Ells, que també estan involucrats en la visita del Papa, es posen amb tot el que volen, com el tema de l'avortament, donant faltes i bones i pontificant, i sobre la conducta absolutament irregular dels xoriços mea culpa mea culpa, callen... És que els beatos van molt a missa, i els del PP ho són, diu Júlia, però són falsos i hipòcrites.

És clar que el que volen els bisbes és pressionar el govern per aconseguir a la força l'ensenyament religiós. No sols volen que la religió torne a ser una assignatura, i que compte per a treure la nota mitjana per a les beques, és que han dit que volen que en totes les assignatures s'aprofite per a introduir la idea religiosa. I la Júlia, que és mestra, comença a fer una llista: en Biologia atacaran l'evolucionisme de Darwin; en Dibuix Artístic els estudiants pintaran santets i marededéus; en Història, ja no té dic, n'hi haurà de tot; en Literatura, els xiquets llegiran llibres amb el nihil obstat...

Ens riem per no plorar. La cosa no va de bromes i Wert és un obsés capaç de tot. Actua com un general de la Legión: ordeno y mando y arriba Espanya, diu l'Albert. Sabeu que l'actuació del jutge argentí contra els crims del franquisme va endavant? Com el dia allarga, la tertúlia també, encara que es fa l'hora de sopar.