WERT VENÇ EL PRIMER ASSALT I BLASCO TÉ LA CORDA AL COLL

WERT VENÇ EL PRIMER ASSALT I BLASCO TÉ LA CORDA AL COLL

Article publicat a el Punt/Avui el dia 20 de maig de 2013

Wert ja ha vençut el primer assalt del combat que manté contra el món educatiu, contra el progrés i contra la intel·ligència, amb la seua llei de reforma educativa. Aquest assalt el tenia fàcil, perquè depenia de l'aprovació del govern central. El segon assalt el lliurarà al Congrés, on el PP té majoria absoluta, i també el guanyarà. Els assalts següents confie que els perdrà: el que es lliurarà al ring del Constitucional i el que es lliurarà a Europa. Però, sobre tot, perdrà els combats que es lliuraran a les aules, als centres escolars i al carrer.

Totes les lleis imposades antidemocràticament acaben fracassant, i això és el que li passarà a aquesta. A més a més, com envaeix competències estatutàries, algunes autonomies s'oposaran de valent, especialment Catalunya i Euskadi. I per descomptat, ho faran els ensenyants que no siguen obtusos, i les associacions de pares.

Així que, malgrat que la llei compte amb les benediccions de l'església, res, acabarà a la merda, i encara que envien la Guàrdia Civil a les aules. Per què ho sé? Doncs per experiència; la història ens donarà la raó i Wert passarà a formar part de la nòmina dels personatges més ignominiosos.

Què guanyen, doncs, forçant les coses, i intentant retornar-nos als anys de la caverna? Què pensen que governaran eternament? És una cosa que haurien de rumiar, perquè ara tenen la paella pel mànec, gràcies a les majories amb què compten a les institucions, però això se'ls acabarà, perquè el temps passa volant i d'ací a no res hi haurà eleccions.

Per a compensar un poc el disgust que ens ha produït el ministre troll, dit el Wert, la seua obcecació, la seua estúpida bajanada de llei, tenim per altra part que a l'ex-conseller Blasco li ha arribat l'hora, com als pocs els arriba el dia de sant Martí i li van a iniciar el judici oral, acusat de prevaricació i malversació de diners públics i no sé de quines coses més. Un altre que es creia infal·lible, com Wert.

Aquest cas, però, com es tracta del desviament de diners públics, nostres, que estaven destinats a ajudes al tercer món i que Blasco i la gent se'ls ha papat, la indignació que ens produeix és encara major. Quins cors més durs i quines males entranyes! Furtar els diners dels pobres!

Així que estem vivint unes situacions que creiem superades, que les havíem vistes, impotents, entre les oligarquies franquistes i entre els ministres més feixistes de la dictadura. Ara, però, quan ja pensàvem que eren coses del passat, de sobte han reaparegut, com si es tractara de fantasmes. Jo en algun moment he escrit que tota aquesta gent, que ocupen els noticiaris cada dia amb les seues malifetes, són reencarnacions d'esperits franquistes.

Tenim la possibilitat de no desmaiar i de fer-hi front, que no és poca cosa. I en aquesta situació crec sincerament que tenim el dret a defensar-nos dels atacs de Wert amb totes les armes. Els carrers han de continuar bullint, amb manifestacions i escarnis (continue preferint escratges), però sobre tot a les aules, des d'on els ensenyants han d'explicar, sense pèls a la llengua, com són d'injustes les barbaritats que vol el ministre troll Wert.

I a les aules escolars s'ha d'explicar com és d'immoral tot l'assumpte de Blasco i la seua rècula de xoriços. I s'ha d'explicar les raons per les quals en un estat aconfessional no es pot imposar la religió com assignatura. I s'ha de continuar practicant la immersió lingüística i l'ensenyament de la llengua pròpia, per damunt de l'oficial o castellana.

O siga, que ja que Wert vol polititzar l'escola, ho hem de fer, però no com ell vol, sinó com nosaltres creiem més correcte, just i democràtic. La situació és la mateixa que la de la dictadura, en temps de Franco. Ara hem de veure qui pot més i confiar que guanyarem nosaltres.

I ja que la justícia ha decidit encausar Blasco i la seua companyia de pinxos i dur-los davant del jutge, hem de posar molta atenció perquè no se'n surten ben parats. De la mateixa manera que en tots els casos de corrupció, de males pràctiques i d'abusos de poder: Gürtel, Fabra, metro de València, CAM, Brugal, Emarsa, Torrevella...

Berenant amb Jesús Escorihuela i Xavier Cunyat ho comentàvem. I ens fèiem una pregunta: tornaran mai els diners que han furtat tota aquesta gent? Jesús creu que sí, Xavi també. Jo, com molta gent, pense que no i que, com digué aquell alcalde andalús (Pacheco?), la justícia és una conya (cachondeo en llengua andalusa).

La llengua ens preocupa especialment als tres. Algú comenta que el poble de Duran i Lleida, de la Franja de Ponent, Alcampell (la Llitera) ha estat el primer a rebutjar que el govern aragonès haja rebatejat el català com el lapao. Jo manifeste la meua satisfacció perquè el Real Madrid no haja guanyat la Copa del Rei, “encara que m'hauria agradat que hagueren perdut els dos i que el rei haguera tingut diarrea”; aquesta vegada els espectadors no xiularen l'himne espanyol, “i si hagueren entonat el Cara al Sol l'haurien cantat...”, dic jo.

En resum, que fa bon oratge, els xiquets prenen la primera comunió, Blasco anirà a la garjola, el troll insistirà a fer maldats, però fracassarà... És la vida.