QUINA WERTGONYA

QUINA WERTGONYA

Article publicat a el Punt/Avui el dia º2 de maig de 2013

Estic a Mallorca i m'afegisc, evidentment, a la manifestació contra el troll Wert, o siga contra la llei d'aquest absurd ministre de Rajoy, dedicat als temes de l'Educació, malgrat que sembla que no en té, d'educació, ni de crisma.

El clamor popular contra les mesures retrògrades i cavernícoles que tracta d'imposar aquest energumen personatge són de tal magnitud que si Rajoy no l'obliga a rectificar demostrarà no tenir el sentit de la responsabilitat que tant li agrada atribuir-se, sinó que tot al contrari, demostrarà ser un insensat.

La llei Wert és com un engendro de Satanàs i el mateix ministre probablement també el podem qualificar, i que Satanàs em perdone. Per què la llei és un engendro? Perquè no pot ser més lesiva per a l'educació pública, ja que planteja augmentar el nombre d'alumnes per aula, disminuir el nombre d'ensenyants, la desatenció dels alumnes amb dificultats... Contràriament, augmenta els ajuts a l'ensenyament privat o de classe.

I la llei pretén retornar a la separació dels escolars per sexe, limitar la llibertat d'expressió dels professors, dels estudiants i de la comunitat educativa, prescindir del diàleg i del consens amb els sectors implicats... En definitiva és una llei que imposa la política de la por. Ni els pitjors ministres de Franco s'haurien atrevit a tant!

Una part important de la salvatge proposta de Wert té a veure amb les llengües altres que la castellana, que seran reduïdes a les mínimes expressions. La llei envaeix competències estatutàries sense cap mirament ni respecte i elimina els programes d'immersió lingüística que han donat tants bons resultats allà on s'han aplicat.

La de Wert la podem considerar com una més de les lleis de persecució lingüística contra la llengua catalana que s'han dictat des que al segle XVII començaren a fotre'ns els Borbons. Segurament, però, aquesta és més cruel que ninguna de les anteriors, perquè ara havíem recuperades algunes esperances amb tot això de les autonomies i aquestes conquestes, que són els nostres drets, ens les vol conculcar i reduir el tal Wert. Fins i tot la seua llei és més cruel que les disposicions lingüicides de l'etapa franquista.

Els milers de ciutadans que ens manifestàrem pels carrers de Palma el dia 9, teníem totalment assumit que la reivindicació de la llengua, la seua defensa, era tan vital per a nosaltres com la reivindicació de l'ensenyament públic i de qualitat... Tot anava plegat.

Per això mateix, els milers de participants en la manifestació tinguérem el mateix interès a escridassar, a fer un escarni (jo preferesc dir escratge), quan passàvem davant del Círculo Balear, pel carrer de sant Miquel, i cridàvem “A Mallorca en català” i altres eslògans recriminatoris.

Aquesta gent del Círculo Balear, com a València els l'Acadèmia i Lo Rat Penat, tenen la mateixa missió històrica: acabar amb la llengua catalana a les Illes i al País Valencià, respectivament. Una cosa pareguda és la que ha protagonitzat a l'Aragó el mateix govern que s'ha tret de la màniga que a la Franja no parlen català sinó Lapao.

En els tres casos es tracta de la mateixa gent i de la mateixa ideologia i comparteixen les mateixes estratègies i finalment treballen amb el mateix objectiu d'imposar la llengua castellana al nostre poble.

Quina casualitat que Bauzà a Mallorca, o Fabra a València, o la Rudi a Saragossa, coincidisquen amb aquesta gent blavera i botiflera, i siguen ells mateixos uns botiflers i uns blavers. Tots ells també coincideixen a parlar únicament en castellà: són uns espanyolistes integrals i fora bromes.

Em fixí en la divisa que lluu en la façana el Círculo Balear: indivisa manent (els qui no es divideixen romanen). És la mateixa divisa dels col·legis de La Salle, mira si han suat poc. Què volen manifestar aquests individus? Què tots els espanyolistes han de fer el mateix contra nosaltres, perjudicar-nos i arrossegar-nos i que si no es divideixen, romandran?

També podem fer la lectura de cara a nosaltres, em deia una jove valenciana, professora de català en un institut de Ciutat i podríem traduir-ho per: si valencians, balears i frangetins no ens dividim dels catalans, romandrem!

Els joves manifestants continuaven escridassant. Les pancartes que havien confeccionat eren autèntiques representacions del sentiment de, cada dia més, la ciutadania. “A l'hora de retallar, pels polítics hem de començar”, fantàstic. “Més val un dia sense sou que una vida sense drets”, deia una altra pancarta que portaven uns joves mestres, alguns en l'atur.

Passem uns mals temps. Ens foten i se'n riuen (el cas del Metro de València i de l'actuació descarada de Cotino¸o els robatoris dels diners públics destinats al tercer món de la gent de Blasco...). Ara el tema de la llengua. Estem en guerra, ens l'han declarada.