EL GRAN CIRC ESPANYOL

EL GRAN CIRC ESPANYOL
Article publicat a elPunt/Avui el dia 21 de juliol de 2013

Passen, passen, senyores i senyors, passeu xiquets i xiquetes. El Gran Circ Espanyol presenta un gran espectacle, amb malabaristes, pallassos, contorsionistes, funàmbuls i equilibristes, trapezistes, prestidigitadors, domadors de feres, saltimbanquis, l'home bala, acròbates a cavall, animals...


A mi no m'ha agradat mai el circ i per això als meus fills, quan eren menuts, no els hi portava. Segurament vaig fer molt malament, perquè el circ té una sèrie de coses positives, que jo no he sabut mai veure. Si vaig cometre l'error, això ja no té remei; per a la meua tranquil·litat, malgrat jo als meus fills sí que els agrada i hi van i per tant els meus néts també hi aniran.

Malgrat el meu desinterès circense, estranyament anit vaig somiar en un circ, concretament que tot l'Estat era com un gran circ: el Gran Circ Espanyol. El programa de l'espectacle, quan comencí a llegir-lo, s'assemblava com dues gotes d'aigua al del PP. I el qui cridava a la porta del circ, invitant a entrar-hi era ni més ni menys que el mateix Garcia Margallo; com ho conte; el de la marca Espanya. Com tot era un somni se m'hauran de perdonar les llicències oníriques i els arrebats.

En la desfilada inicial, que presentava la vicepresidenta dels monyos, mentre sortien els personatges que anaven a intervindre, al so de la música d'Escobar (La gente canta con ardor, que Viva España, la vida tiene otro sabor, y España es la mejor…),
destacava la pluja de confeti que queia sobre la carpa, entre la qual sobresortia la Mato i el seu ex, com una parella interplanetària. I hi seguien tots els personatges i els animals, a excepció de l'elefant, com després explicaré.

El numeret dels pallassos era molt divertit, amb l'august, tot ell de vermell fins i tot el nas, dient-li tonteries al clown, aquest enfarinat de blanc i al beneit del contraaugust, que volent dir mentides deia les veritats. A qui em recordaven aquests pallassos? Com anaven disfressats jo tenia els meus dubtes, però si m'hi fixava bé eren Montoro, Wert i Floriano. També hi havia el pallasso excèntric, el que va per lliure, que em recordava a Martínez Pujalte, quan duia el gran bigoti.

L'home bala era clavat a Trillo i de fet, quan l'anaven a col·locar dins del canó ja cridava: Viva Honduras! I plaf! Com a prestidigitador hi havia el Guindos, amb la seua cara de cireres agres, fent coses rares, impossibles d'entendre pels espectadors més profans, amb les seues mans habilidoses... Res per aquí, res per enllà i nyaca! Ooooh!

El numeret més espectacular era, per a mi, el dels trapezistes, amb Gonzàlez Pons, l'Arenas i l'espectacular Dolores de Cospedal. Aquesta, amb un banyador blau cel, alçant i soltant un braç, i movent les cames avant i arrere estava impressionant. També ho era el numeret del funambulista, marxant per un cable, a 20 metres d'altura, que era clavat a Alonso.

L'amazona dalt d'un cavall era exactament l'Aguirre. Quina dona per a l'edat que té, ballant dalt del cavall amb un peu i sense caure. Com a contorsionistes hi havia els directors de la Razón i del Mundo. La dona barbuda no la vaig poder identificar en el meu somni, però podria ser la Fabra disfressada. El contorsionista era Gallardon. L'Aznar, com anava per lliure, feia de saltimbanqui.

El número dels domadors posà el cor dels espectadors en un puny, especialment a les criatures. El personatge era clavat al Bárcenas qui, amb la tralla a la mà, xas, xas! i mostrant-li un sobre amb l'altra mà, feia seure o pujar el lleó en un podi, o obrir la boca, o alçar la pota, xas, xas! sempre amb el sobre a l'altra mà. L'obedient lleó era clavat en Rajoy; xas, xas! i a la gàbia. Després li tocava el torn a un os ferotge, clavat a Rato; igual, xas, xas! i, amb el sobre a l'altra mà, el feia moure's, pujant i abaixant del podi. I una pantera, i un tigre... L'elefant no podia eixir, perquè li havien fotut un tret d'escopeta, lo siento, no lo volveré a hacer, es disculpà el real irresponsable.

I així ha anat el meu somni circense. Els espectadors es veia que eren de classe bé i molt educada, de bones famílies d'alts funcionaris, financers, militars, canonges.... Què bonic. Els iaios caient-los la baba, mirant els netets, que amb els ulls oberts com unes coques no perdien detall...

Fora del recinte del circ, però, la gent que no havia pogut pagar-se l'entrada, anava escalfant-se: no hi ha dret; o circ per a tots o per a ningú; sempre passa igual i tot és per als mateixos; uns tenen molt i altres no tenim res... Peguem-li foc a la barraca! Cridava un professor d'història en l'atur. Havíem de fer com en la Revolució Francesa i imposar la guillotina, explicava. Un altre professor depurat es preguntava si l'Indurain no havia vingut amb la infanta i els infantets.

Pep de l'Horta, que sempre està a les caigudes, recitava aleshores un poema: la infanta està trista, què tindrà la infanta? Doncs, que un jutge progressista, ha tirat de la manta, d'una manta que espanta...i la infanta està trista. S'ha descobert el pastís de l'Iñaki trampista... El cel és molt brut i gris i s'ha acabat tot l'encís. La gent, a la porta del circ, aplaudia el rapsode.

L'endemà de bon matí ja corria la brama que algú havia calat foc a la carpa! Jo m'he despertat, mullat de calor. I amb aquest somni contat, que a veure si us haurà agradat, m'acomiade fins a finals d'agost. Bon estiu.