ENGUANY ENS OFEGAREM?
Article publicat a el Punt/Avui el dia 12 de setembre de 2013
Sembla que a vint mesos de les eleccions municipals i vist el que s'ha vist
fins ara, pràcticament la legislatura està esgotada, o dit d'altra manera,
sembla que ací no hi ha res a fer. El govern, víctima de la seua minoria, ha
demostrat una incapacitat absoluta per a arribar a cap acord amb ningú, i
l'oposició no ha sabut maniobrar, aprofitant la majoria de què disposa, per a
forçar cap proposta de res. Total, que temps perdu, que diuen els
francesos, i el temps que es perd ja no es recupera.
El veïnat continuem sense saber res, perquè ningú informa de res. En juliol
vam veure reviscolar el PSOE i EU amb uns fullets, alguns inintel·ligibles;
després res, fins que començat setembre el regidor de Compromís ha publicat un
excel·lent article, Silla ha fracassat?, en aquest periòdic (dia 5).
Melero fa un repàs general, prou negre i amb paraules dures i clares, dels
fracassos o ocasions que hem perdut. Però, també fa una proposta per a
redreçar la situació, diu: “és fa més necessari que mai un espai de diàleg entre
la política i el veïnat que dibuixe la Silla del futur, que imagine nous temps i
tanque etapes que han paralitzat la capacitat d'entendre'ns, que facilite pactar
els aspectes bàsics de la convivència i d'actuar amb trellat pel bé comú i
l'interès general.”
La proposta de Melero la trobe encertada i esperançadora, si la duem a bon
termini. A mi especialment m'agrada, perquè coincideix amb el que he estat
escrivint, des d'aquesta columna, durant tota la legislatura. Ara és qüestió de
veure quina resposta obté, per part dels partits i de la societat. De moment
recorde que El Punt té feta una oferta permanent a la participació en les
sues pàgines per a qui vulga escriure i opinar, com ja ha fet Melero.
El veïnat estem desconcertats, entre poc informats i un cert passotisme, cosa
que no vol dir en absolut que no tinguem opinió; el que fa falta és que algú
comence. Per exemple, fa uns dies, arran de la informació que enguany s'esperen
fortes pluges, alguns veïns m'han preguntat per les obres de pluvials. Què sabem
al respecte? I un altre em preguntava si s'hauran revisat les canonades de les
aigües, no siga cosa que estiguen embossades. Altre tema de comentari és el del
preu de l'agua potable. Ja se sap per què a Silla la paguem més cara que
enlloc?
Un bon exemple que demostra que la gent té opinió ha estat la reacció popular
en el tema dels bous, perquè la idea que ha anat estenent-se pel poble és la
proposta de Compromís de reduir els dies de bous a la meitat, o siga que amb
quatre dies n'hi havia prou, cosa que ha corroborat la poca assistència a la
plaça els darrers dies de la setmana taurina.
També el veïnat ha anat pensant en l'altra part de la proposta: que les
penyes taurines es paguen la plaça, com estan fent en tots els pobles. Com fan
les falles, la casa d'Andalusia, el futbol, etc. qui vulga bous que se'ls pague,
deia molta gent. Ací tenim altre exemple que el veïnat sap opinar. També ens
podem felicitar que altres dos partits s'hagen afegit a la proposta i l'hagen
feta seua, els socialistes i EU.
Sobre aquest punt, si no estic mal informat, l'alcalde semblava disposat a
acceptar la proposta, com a mínim en el tema dels quatre dies de bous, però ha
estat el regidor Isidro Prieto que imposà l'argument de no “cedir”, segurament
per desconèixer que de vegades una retirada és una victòria. Quina llàstima
d'ocasió perduda, senyor alcalde! Fins i tot il·lustres votants i militants
populars m'han reconegut personalment que ells havien perdut una magnífica ocasió de
reordenar el tema dels bous...
Estic rellegint el que vaig escrivint i ja veig que l'estiu no m'ha fet
perdre la mala llet que em caracteritza i que tant dol a algunes persones de
fluixa convicció democràtica. En atenció a les crítiques que se'm fan,
especialment Eduard Giner des de Mèxic, tractaré de dir també algunes coses
bones. I se m'ocorren dues: la Lírica i el Museu.
La Lírica és la institució cultural més activa que tenim a la ciutat i els
hem d'agrair que hagen sabut omplir el programa de festes amb les dues
actuacions que protagonitzaven a la plaça del Poble, de manera exitosa: el
festival de bandes i l'actuació recordant a Nino Bravo. Per acabar
d'arrodonir-ho, la Lírica ha llançat la magnífica idea de recuperar l'escola
d'educands, com explicava el seu president Jesús Escorihuela. La idea és
d'oferir als xiquets i xiquetes la possibilitat de formar-se en el mateix si de
la societat musical, com es feia abans.
L'altra bona notícia és que s'ha acabat de condicionar el Museu municipal,
segons el projecte de Josep Alapont. El Museu, que “inaugurà” l'alcalde
Baixauli, de presa i de corregudes quan no estava ni acabat, podrà finalment ser
visitat i conegut pel veïnat, i pels forasters que hi vinguen. Especialment
tindrà molt d'interés per a la població escolar, perquè els servirà per a
conèixer millor la història del poble.
La tasca de direcció del Museu està en les millors mans possibles, en les del
cronista local, Josep Antich, que és qui n'ha tingut cura de tots els aspectes
tècnics, i encara sense conèixer els resultats jo estic convençut que haurà fet
una feina excel·lent. Confiem que aviat ens farà, ell mateix, una presentació en
aquestes pàgines d'El Punt, en tant que arribarà el moment de la seua
obertura al públic, que s'ha ajornat per a novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada