OBCECACIÓ ASSASSINA I SUÏCIDA

OBCECACIÓ ASSASSINA I SUÏCIDA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de setembre de 2013

L'exemple que està donant la societat balear, que s'ha llançat al carrer i es manté en vaga, en defensa dels seus drets conculcats pel govern, és admirable. Personalment, a mi m'omple d'orgull veure la meua família involucrada, però em consterna que en aquest Estat tot continue igual que en l'època de Franco, o pitjor. Així que no se m'ocorre altra cosa, per a dibuixar la situació, que pensar que estem en guerra.

La guerra ens l'han declarada els botiflers, encara que, millor dit, sempre hem estat en guerra contra aquests sinistres cagallons de la història, però ara és que han redoblat els esforços assassins de sempre. Però, a l'increment repressiu i espanyolista del govern del boticari Bauzá, la societat sencera mallorquina està donant una resposta contundent i aquesta és la gran nevetat.

L'actuació de Bauzá és obcecada, tothom ho veu, i com s'enfronta a la voluntat popular d'una manera tan bàrbara, precisament pressionant-la en la part més sensible, com és en la seua llengua, jo crec que a més de ser una obcecació assassina, la que els inspira i mena a fer el cafre institucional, és també suïcida. Jo estic convençut que el PP serà duríssimament castigat en les urnes.

I el PP també serà castigat en tot l'Estat, o això és el que diuen totes les enquestes, i serà de justícia que siga així. Els qui tenim l'edat suficient per a contemplar les coses amb la perspectiva dels anys, veiem que la degradació de l'Estat ha arribat a uns límits com mai, i que es descompon, es degrada irremeiablement. I com hem viscut tot el franquisme, dir que açò és pitjor ja és dir.

Els dos indicatius clau per a fer aquesta afirmació són la corrupció institucionalitzada, que té menjada l'ànima de pràcticament tots els governants, i la seua incapacitat per a fer front a l'agressió capitalista i neoliberal. Tot el que ens passa és la conseqüència. La crisi econòmica i l'atur, per exemple.

La societat, davant dels espectacles miserables de Bárcenas, dels de la trama Gürtel, dels Eres, de la trama Brugal, de l'Urdangarín i la infanta... Davant de tots els casos de corrupció, de tants, vivim en un estat d'estupor i d'indignació, tan intensos i universals, que no hi ha cap sector que puga mantenir-se al marge, com passava abans, que molta gent s'inhibia i “no volia saber res de política”. Ara això s'ha acabat, ara tothom parla de política.

De la indignació a la desesperança pot haver-hi un pas, especialment si la societat veu que no hi ha solució, per exemple “que els lladres no tornen ni un duro” o que la justícia és parcial en els casos més significatius, com passa amb la família real. I un poble indignat i desesperançat és una cosa molt perillosa, o no ho creu així el govern de Rajoy?

Se suposa que els populars no ho veuen així i pitjor per a ells, perquè a més de no tenir talla moral, demostren que tampoc tenen talla política i, per tant, que són incapaços de fer front a les pressions alemanyes i al desgavell bancari i així, ací cada dia estem pitjor, per molt que Guindos i Montoro diguen el contrari. Que els ho pregunten als cinc milions d'aturats, o a vora el milió d'emigrats...

Eixir-se'n d'aquest merder que és l'Estat és tractar de sobreviure, doncs, i és el moment d'aconseguir-ho de manera assenyada. L'enemic que són ells, que ens han declarada la guerra, estan cagats de por i tracten de marejar amb l'amenaça que ens quedarem fora d'Europa. Què vol dir això? Que haurem de negociar l'entrada? Doncs, la negociarem. O és que Europa va a deixar-se fora a Escòcia, a Catalunya, a Euskadi, a Còrsega, a Gal·les...?

Vull fer un breu comentari a l'exabrupte de la senyora Aguirre, que ha vingut a Barcelona a dir barbaritats, que sols poden fer gràcia als d'Unió, supose. Ha dit que Catalunya ha de catalanitzar Espanya, quina cosa, quan tota la història ha estat al revés. Espanya, senyora Aguirre, no ha pogut suportar mai en la vida altra cosa que el seu centralisme més rabent i per aquest motiu, per exemple, Portugal no és al mapa i nosaltres tampoc volem ésser-hi. Espanya no pot ser altra cosa que la corona de Castella i gràcies; que es facen a la idea i que els aprofite.

I res més per al dia d'avui que desitjar que els alemanys l'encerten i facen fora a la nibelunga de la senyora Merkel (nibelunga li va millor que valquíria, crec). Si Alemanya recupera el projecte socialdemòcrata és possible que Europa comence a alçar el cap i a recuperar la pau social i l'estat de benestar, que encara que no tornarà a ser com el que s'ha perdut, serà millor que la misèria en què ens han sumit les polítiques neo-liberals.

I pel que respecta al rei, jo crec que, a banda del problema del maluc, està una mica desmoralitzat. Al meu iaio li passà, quan hagué de tallar en sec les seues visites al barri xinès, que començà a decaure i a desinteressar-se de moltes coses, a caminar amb gaiato, a quedar-se absent... El recorde perfectament. Així que li tornen la princesa Corinna, si volen que el rei reviscole, o acabarà com el meu iaio.