BOICOT ALS QUI ENS PUTEGEN

BOICOT ALS QUI ENS PUTEGEN

Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 de febrer de 2014

Arran d'un article meu en què reclamava que havíem de fer totes les operacions possibles en negre i que havíem d'intentar estafar al govern, per a posar-nos al mateix nivell que ho fan el PP, la família del rei, l'església, els banquers, etc. dos bones amigues em comenten que estan d'acord que això és el que havíem de fer tots: no pagar ni un euro al govern! Magnífiques xiques, si senyor.

Aquest és, evidentment, un bon propòsit, però irrealitzable, sobre tot perquè el faça tothom. Impossible, els dic. La major part de la població tenim por d'infringir la llei, perquè tenim la certesa que si ens enxampaven no tindríem les mateixes possibilitats dels poderosos, perquè a nosaltres ens fotrien una garrotada que ens deixarien baldats. Així que la majoria paguem, maleïm i callem. Nosaltres som unes bones persones, mentre que els pinxos són “ells”, que encara que són una minoria, són els privilegiats. Açò ja passava en l'època de Roma, diu M. Josep. En efecte, i abans; sempre ha estat així.

O siga, que estem perduts, fotuts i arrimats al marge. Sols ens queda, els dic, una possibilitat no violenta: fer-los el boicot. Per exemple, podem no comprar a Mercadona, eixir-se'n de telefònica, no anar a missa, canviar de banc... És poca cosa, és veritat, i aquesta gent ni ho notarà al fer caixa cada nit, però amb aquests petits gestos podem salvar, sinó la societat, al menys la nostra dignitat.

Pel jutge Ruz sabem que l'amo de Mercadona dóna diners, en negre, al PP, mitjançant la FAES, que és una perillosa fundació-tapadora d'Aznar, una mena de fàbrica de males idees, implicada en la Gürtel, etc. Doncs, aquest senyor que faça el que vulga amb els seus diners, però no amb els nostres, així que jo ja he canviat de botiga de queviures! Elles diuen que també ho faran.

És el mateix que vaig fer quan m'assabentí que la telefònica “contractava” Zaplana i altres individus, com l'Urdangarín. Fora la telefònica, em vaig dir immediatament i em canvií de companyia. De l'església no cal ni parlar-ne, perquè els seus privilegis, que cap govern no s'ha atrevit a retallar, són més pecat que les poques coses de què pequem els ciutadans. Doncs, fora! I això per no dir de la seua pederàstia...

Sobre la banca, que són el gran negoci amb què Satanàs governa el món, ho tinc molt clar: cal cercar la banca justa. Assabentats com estem de tot el muntatge que han organitzat per a fer-nos pagar els seus forats negres, les seues estafes, és suficient per a no confiar-los els nostres diners, així que Bankia, fora, el Santander, fora...

Quan prens una decisió d'aquest tipus et sents important, els dic a les meues amigues, sents que fas una cosa justa i tens la sensació que alguna cosa està canviant, que l'estàs canviant tu. I més coses, que podem fer, diu Pau. Saps el que ha decidit l'Enric? Doncs, com el govern de Fabra ha tallat les emissions de Catalunya Ràdio, que és l'emissora que duia sempre en marxa en el cotxe, ha decidit no sentir cap més ràdio, com féu amb la tele, quan prohibiren la TV3. Comentem que no cal ser tan radicals, perquè hi ha emissores més honestes, com la Sexta, la Ser, Levante TV, 97.7...

Estem arribant al treball de les meues amigues i abans em pregunten pel tema del diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És de pena el que està passant, però el que intenta fer el PP és una reposició del sainet que organitza la dreta espanyolista sempre que venen unes eleccions. El sainet s'hauria de dir El Fantasma Catalanista, i seria fàcil d'escriure.

El fet que el diccionari siga un intent de satisfer a uns, reconeixent la unitat de la llengua i als altres acceptant la doble denominació, valenciana i catalana, és un intent potser raonable per a acabar amb el problema. La qüestió, però, és que a part dels mateixos blavers, que sembla que acabarien cedint, hi ha els interessos electorals del PP, que necessiten mantenir emmerdada la societat en el tema lingüístic.

A més a més, els dic, hi ha el gran objectiu de fons, l'objectiu final: acabar amb la nostra llengua, com a les Illes, com a la Franja i com a la mateixa Catalunya, i espanyolitzar-nos (paraules de Wert). Per a aconseguir-ho, qualsevol cosa els és útil. Si per a entrebancar el procés de normalització lingüística, que ells abominen, al País Valencià hi ha problemes amb la qüestió del nom de la llengua, això ho troben perfecte, es diuen, perquè el merder els interessa.

Com sempre, els dic, la nostra responsabilitat és d'oposar-nos a la maniobra. Els mestres tenim una enorme responsabilitat, negant-nos a acceptar de fer el que ells volen que fem, dir-los mentides a les criatures. Nosaltres hem d'explicar-los la veritat, en aquest cas el que diu la filologia, el que hem estudiat a la Universitat.

Hem arribat a l'escola. Les meues amigues tenen tot el dia per endavant per a contrarestar la doctrina oficial, en les seues versions històriques, filològiques i literàries. Jo, ja jubilat, tinc altres coses a fer, com ara mateix continuar caminant una hora i mitja, que m'ha aconsellat el metge. Ho faig pel terme; el dia és seré; l'Albufera rellueix al sol del matí, salude uns llauradors que estan regant els cebars... Déu ho faça, que enguany els isca bé la collita i les cebes tinguen un bon preu, pense.