ENTRE CURSILERIES I TRAMOIES HISPÀNIQUES

ENTRE CURSILERIES I TRAMOIES HISPÀNIQUES

Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de febrer de 2014

He trobat tremendament insuportable la dedicació de tots els mitjans de comunicació, en tot l'espectacle de la infanta, a la part més accessòria i intranscendent de l'afer. Primer, per les hores perdudes sobre si faria a peu o amb cotxe la costereta del jutjat de Palma, com si això fora el més important. Després, les dedicades al tema de la gravació de la infanta asseguda davant del senyor jutge, feta d'amagatotis ja que estava prohibit.

Aquests tertulians, que han demostrat que són uns cursis i alguns mig subnormals, per posar l'atenció sobre les coses més fútils de l'assumpte, han aconseguit desviar l'atenció de les coses més importants, que per a mi eren les d'índole moral i polític. Per exemple, si la monarquia imposada per Franco, ha estat a l'altura del càrrec que ostenten. O si mereixen que els mantinguem, havent demostrat una moral tan dubtosa.

Un judici significa una revisió de la moralitat de les persones que seuen davant del jutge i en aquest cas ha quedat demostrat que la moralitat de la infanta és sospitosa o inexistent. La banalitat de les respostes que ha donat al jutge són d'antologia i impròpies d'una persona amb responsabilitats familiars, professionals i polítiques.

Com és possible que no recorde les mangarrufes de què ha estat vivint? Com és possible que s'excuse amb respostes de l'estil de no sé, no recorde? Com és possible que la Caixa mantinga en nòmina una senyora que no sap ni el que llig, ni el que signa? D'això és del que haurien d'haver discutit els tertulians, que per cert cobren per les seues lamentables intervencions televisives o escrites.

Un poeta amic, ironitzant sobre el tema i amb molta mala llet, ha volgut contribuir a “l'españolada” i aprofite l'ocasió per a donar a conèixer la seua gràcia rimada: la infanta està trista, què tindrà la infanta, que un jutge progressista ha estirat de la manta i això els espanta. Els lamentables tertulians, amb unes honroses excepcions, han dedicat tot el temps a perdre'l, despistant la gent més que informant-la i fent-la reflexionar.

Com, a més a més, tot l'Estat de la pandereta i l'olè, està immers en un munt de tramoies de corrupcions, tramades amb enganys i ficcions, no és gens d'estranyar que la marca Espanya siga tan penosa internacionalment. La sola enumeració de les causes que s'estan jutjant o a punt de fer-ho, de les que s'estan instruint, i de les que s'estan investigant pels fiscals i la policia, la sola enumeració dóna fe de la magnitud del problema.

Fa vergonya, doncs, ser “espanyol”. Fins i tot als qui no ens hi sentim, ni ho som, ens fa vergonya la situació. Teòricament la gent que sí que s'hi sent encara tindran més vergonya. Quin ridícul més espantós el que estem donant al món, que es fa creus davant la passivitat de la ciutadania. I encara gràcies que les quatre rebel·lions que estan en marxa, inclosa la del referèndum de Catalunya, ens salva un poc la cara.

Què hi ha alguna solució? Sincerament, pense que no, que no n'hi ha cap. El mal està molt estès, com una metàstasi generalitzada, i s'ha fet massa tard. Els responsables del PP van a la desesperada, tractant de frenar la davallada, per la poca confiança que inspiren a ningú. Per descomptat, han fet tots els mèrits perquè la ciutadania els castigue. Enfront, l'alternativa socialista, que també té tanta corrupció a les espatlles, tampoc no alça el cap. Segons diuen les enquestes, som els nacionalistes i comunistes que haurem de posar-hi remei.

Mentrestant, desconfiat com sóc que res canvie, o siga que tot continuarà igual, vull suggerir a algun advocat la confecció d'un manual per a evadir l'acció de la justícia i per a evadir impostos, destinat a les famílies. El manual s'hauria d'inspirar i hauria de seguir al peu de la lletra el cas d'Urdangarín i la infanta i la línia conductora hauria de ser la confiança dipositada en el marit i la ignorància més absoluta de tot el que feia aquest, la procedència dels diners, etc. També s'hauria d'inspirar en les mangarrufes protagonitzades pel PP i la seua gent.

Amb el manual a la mà, cada família hauria de llançar-se a fer amb tota la cara dura tot de factures falses i a dur una doble compatibilitat A i B. Això fins que els enxamparen, perquè sinó, no passaria res. Com digué Feijoo de Camps “el que le ha pasado a Paco és que ha tenido muy mala pata”, o siga que si no l'haguera tinguda no hauria passat res.

Una bona notícia, entre tantes desgràcies que estem passant, és que sembla que a la Cospedal se li acaba la metxa. La reina del circ, com jo li dic. Mireu-la allà dalt del trapezi, movent una cama avant i arrere, ara l'altra, fent l'equilibri, amb un vestit ajustadet, les cuixes ben trempades... Doncs també l'han pillada, amb l'home cobrant sense treballar per ser ella qui és; un cas paregut al de la infanta i l'Urdangarín...