EL PAPA? TOT UN TEATRE

EL PAPA? TOT UN TEATRE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 16 de març de 2014

Em diu un amic que tot açò del Papa és teatre, escenografia. És un ex-capellà, d'aquells que penjaren la sotana pels anys 70 i que es casà amb una feligresa de qui era confessor, quan l'enviaren. a enfrontar-se al món. A poc a poc, nyas, descobrí l'amor, i tot féu un tomb en la seua vida, amb gran disgust de la mare i les germanes. Tingueren dues filles que són magnífiques, per a mi unes xiquetes encara, que ja casades li han fet uns néts. Ningú de tota la família va a missa, tan bones persones com són, la qual cosa vol dir que una cosa no té res a veure amb l'altra.

Estem prenent uns refrescs, ell Coca-Cola, cosa que li advertisc que no està bé, perquè aquesta empresa són un tall d'impresentables, que volen tirar la gent al carrer! Ens posem al dia de les calamitats que ens aclaparen. Com coincidim en tantes coses, n'hi ha poques que ens sorprenguen ja, sobre tot perquè arribats en el punt en què estem, jubilats i a punt de fer figa, moltes coses ens resulten, com diuen els francesos, déjà vue. La corrupció, els xoriços, les mangarrufes de la dreta...

Em conta que li estan arribant uns correus que l'amoïnen, malgrat que procura tirar-los directament a la paperera. A banda de les ofertes de gangues de tota mena, inclosa la viagra, rifes que ja li han tocat, ofertes d'acadèmies de preparar oposicions de policia, de la banca, etc. A banda de tot això, ara li envien una cosa des del Vaticà, que es diu “Zenit, el món vist des de Roma”.

M'explica que no sap com però tenen el seu correu, i cada dia rep una mena de revista feixuga i monogràfica, sobre les coses que fa el Papa, o algun que altre sant. Com no li interessa el tema, ha tractat d'evitar que li ho envien més i no ha pogut, no ha trobat la manera de “donar-se de baixa”. És com això d'estar batejats i apuntats, que no hi ha manera que esborren a la gent, doncs és el mateix, em diu. Ara també li demanen diners, per si faltava poc, tu.

Li explique que a mi qui m'envia res són els chavistes de Veneçuela, que fan una mena de diari: “Resumen latinoamericano”. No em fan nosa, però sincerament ja no tinc ganes de llegir propaganda de ningú, per tant també va tot directament a la paperera, encara que ho faig amb recança i cada dia em promet que l'endemà els llegiré.

Evidentment, el meu amic i jo ens hem fet vells i com diu Wody Allen, que és set anys major, en la vellesa sols passen coses horribles. El meu amic em pregunta que com era allò que li havia contat, quan discutia amb la nostra amiga Maribel sobre el tema de la jubilació? Li recorde que era durant una conversa entre amics, i com jo insistia que quan et fas vell tot s'acaba, la nostra amiga insistia que l'edat sols era una qüestió mental: tot depèn del cap, els anys estan en el cap...! Jo la vaig interrompre dient-li que s'equivocava: l'edat no està en el cap, com tu dius, sinó en la punta de la fava!

Tornem al Papa. Recordem que coneguérem en directe Pius XII, quan estudiàvem al seminari i anàrem a Roma, encara uns xiquets, amb els diners que havíem guanyat cantant als cors de les parròquies els dies de festa. Impressionant, tu, em diu, quan ens saludà des del balcó de Castelgandolfo. Visca el Papa, cridàvem. Com no sabíem el que fèiem, Déu ens haurà perdonat, li dic irònicament. Estàvem com al·lucinats, com si ja fumàrem porros; érem uns ignorants, em diu.

Els qui no han canviat són els del Vaticà. Ells posen un papa nou, de tant en tant i siga qui siga a la gent li cau la baba, Ací està la clau del negoci, li dic, en què la gent es mama el dit. Tant li fa que posen a Joan XXIII, un homenot gros i confiat que, ignorant la que anava a organitzar-se, convoca un Concili. O que posen a aquella cosa tan fina i esmerada que era Pau VI, que per cert s'enfrontà a Franco (al fill de...).

Home, li dic, sobre aquest jo acabava de casar-me i estava de viatge a Roma i m'hi vaig assabentar de tot allò del Procès de Burgos, perquè ací la censura era molt estricta. Doncs, sí, el Papa amenaçà Franco que retiraria el Nunci si afusellava ningú. D'acord, però aquell Papa i els altres, han mantingut els bisbes espanyols, que han convertit l'església en la rècula de burros reaccionaris que són.. És per aquells anys que el meu amic penjà la sotana.

Per cert que anàrem a veure la basílica de Sant Pere i ens vam creuar amb el Papa que, a dins del cotxe, anava beneint la gent que l'aclamava. La dona i jo haguérem d'esperar que passaren la policia, les sirenes i els vehicles papals, i l'home, quan arribà a la nostra altura, sense encomanar-se a ningú, aixecà la mà per a beneir-nos. Quan veié la meua cara de sorpresa i d'enuig avortà la maniobra. Al meu amic sempre li fa gràcia que ho conte.

Després va haver-hi un papa que durà uns dies, no? El degueren matar. I a continuació la gran sorpresa de fer un papa polac. Jo no el podia ni veure, em diu l'ex-capellà, i de fet, quan vingué a València, al balcó penjàrem una pancarta que deia “ací no t'esperem”, per a irritar els veïns que en posaren altres dient el contrari. Doncs jo hauria pogut estar ben a prop, ocupant un seient com alcalde de Silla, però em neguí a assistir-hi, li recorde. I després vingué el papa alemany... En quina visita papal és quan els del PP furtaren tants diners?

Tot teatre, Pitarch. Tot allò dels papes i del Vaticà respon als interessos dels qui intenten controlar les finances vaticanes. Això sí que és sòlid, la Banca Vaticana! Precisament la prova de foc que ha de superar el papa actual és si és capaç o no de controlar les finances apostòliques. Les coses que fa no són altra cosa que teatre. Teatre argentí interpretat per un jesuïta que diu que se sent franciscà...

Mentre fa tantes monades, posant-se gorres, o posant-se un corderet al coll, o criticant les sogres... Per què no crida a capítol els bisbes que estan dient les bestieses que diuen sobre l'avortament, sobre l'homosexualitat, sobre el nacionalisme, sobre la dona. Li dic que tot això i el tracte que es done a les dones, és el que de veritat definirà aquest sorprenent i teatral pontificat... De transmissió apostòlica res de res, Pitarch: tot un teatre, em diu contundent. Quedem per a un altre dia.