SI TINGUEREN VERGONYA, DEIXARIEN DE FER EL BURRO

SI TINGUEREN VERGONYA, DEIXARIEN DE FER EL BURRO

Article publicat a el Punt/Avui el dia 2 de març de 2014

Estic uns dies a Mallorca i torne al bar on vaig conèixer, fa uns mesos, un simpàtic cambrer, ni andalús del tot, ni mallorquí, que em va atendre en català. Pel que m'explicà, malgrat que originàriament era de Sevilla, els pares el dugueren quan tenia 5 anys, i en els 30 que hi viu s'ha integrat plenament en aquesta terra. Jo sóc més mallorquí que andalús, diu. Casat amb una gaditana, també immigrada, Rocio, entre ells dos parlen en andalús, i també ho fan amb la família. Al treball, els dos parlen en català si cal.

Tenen un fill, Carles, “perquè al iaio li deien Carlos, però li hem volgut posar el mateix nom en català, a posta”. El nin va a l'escola pública, en català. Ell i la dona decidiren parlar-li també en català, perquè “el meu fill és totalment d'aquí” em diu, tot pagat.

M'explica que havia participat en totes les manifestacions per l'ensenyament, amb la dona i el fill, i que havien recolzat totes les vagues que s'havien convocat. Du penjat el xip “No m'agrada el teu esTIL”, que fou un dels eslògans de la campanya contra el projecte de Bauzà, anomenat del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Aquest decret és l'instrument amb el qual el govern balear, amb l'excusa d'introduir l'anglès, redueix l'ensenyament del català; d'això es tracta.

Pense la barbaritat que representa atacar la llengua, per part de Bauzá i els seus acompanyants. Haurien de conèixer Paco, a veure si els queia la cara de vergonya. Aquesta gent del govern popular de ses Illes viuen obsessionats pel tema nacionalista, talment com els passa al govern popular central i, com ja he escrit alguna vegada, obeeixen les ordes de Madrid amb diligència. Madrid té decidit fer tot el mal possible a la llengua catalana i en això estan. Bauzá combrega amb la idea i cerca un premi.

Malgrat aquesta gent, pense que no devem perdre la confiança i que reeixirem dels seus atacs. En primer lloc hi ha el fet que estem experimentats a suportar tota mena prohibicions, limitacions i exclusions per la llengua, al llarg de la història. En segon lloc perquè l'única possibilitat dels populars d'imposar les seues verinoses agressions és si tenen majoria absoluta, cosa que aviat se'ls acabarà, en les properes eleccions. En tercer lloc, que la intel·lectualitat de les illes i la majoria de les associacions culturals i cíviques, els partits altres que el PP, i fins i tot molts batlles populars, estan en contra de l'intent lingüicida de Bauzá. Finalment, perquè la societat defensa la seua llengua, la llengua catalana, inclosa una gran part de la població immigrada, com acabe de contar; ho han demostrat a bastament.

L'obsessió de Bauzá i la seua gent contra la llengua catalana també l'han adreçada contra les quatre barres i en aquest sentit han tret una Llei de Símbols i un Decret prohibint l'ús de la senyera en els edificis públics. Un altre desideràtum absurd de Bauzá, perquè malgrat el que ell vol, gairebé la meitat dels ajuntaments illencs s'han apressat a declarar la senyera de les quatre barres com l'oficial als respectius municipis.

Com em diu Paco, amb qui ho comente, tindran molta feina si volen esborrar les quatre barres, perquè s'hi veuen per tot arreu, als escuts, a la mateixa senyera oficial... Doncs, què els passa a aquesta gent? Alguna vegada he dit que és que tenen molta barra, o que són uns penques; lamente que en castellà puguen dir el mateix més gràficament: són uns caraduras. En efecte, no tenen vergonya, perquè saben que no tenen raó. Saben el que diuen els filòlegs i els historiadors, però ells continuen enredant, confonent, prohibint i amenaçant.

Com acabarà tot aquest merder, em pregunta una jove de Santa Maria en una tertúlia a la qual m'han invitat? Jo, que ja veig la jugada des de la graderia, perquè ja no tinc edat per a baixar al camp, li dic que ells van cap enrere i nosaltres cap avant; i que, malgrat que ells ens foten cops al cap i potades i nosaltres a ells no, perquè ens falta la voluntat i la pràctica, nosaltres els podem escopir a la cara i dir-los botiflers, cosa que ells no poden fer. Sobre tot, li dic, el més important és saber que al final la jugada la guanyarem nosaltres, perquè tenim la raó i som més bona gent.

La tertúlia s'anima amb les històries de les incongruències i dels desficacis del PP, que conta cadascú. Les hi ha de tots els colors i, com és natural, destaca el posicionament de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), amb majoria popular, contra de la llei de símbols, perquè consideren que contradiu la llei constitucional que permet que els ajuntaments puguen declarar un símbol d'interès local i penjar-lo dels edificis. Segons Bauzá i la seua gent, no senyor, perquè hauran de demanar-los permís a ells. La llei de símbols, segons el FELIB, “no té ni solidesa ni gens de sentit”.

Evidentment, la llei de Bauzá persegueix eradicar de les façanes dels centres escolars el famós llaç quadribarrat, en defensa del català i de l'ensenyament públic. A partir d'aquesta llei ja no es pot fer tal cosa, de manera legal, però, malgrat això, els llaços continuen lluint de les façanes escolars i, possiblement, més encara que mai.

En conclusió, la tertúlia, tota d'ensenyants, acaba amb el compromís de tothom d'oposar-se a tot el que diga Bauzá; si ells diuen A, doncs caldrà dir-los que B. Es tracta d'aguantar el tipus i d'esperar el resultat de les properes eleccions, diu un contertulià, que parla poc, però que sé que és de MES per Mallorca (federació de gent del PSM-Entesa Nacionalista, Verds i etcètera).

Per altra part, els dies de la meua estada són magnífics i la gent continua tan encantadora com tota la vida, perquè malgrat en Bauzá i totes les seues malifetes, la illa és un món de pau impertorbable. Si els populars tingueren vergonya, que no en tenen, deixarien de fer el burro.