ELS ESTUDIANTS FARAN VAGA MALGRAT EL PP
Article publicat a el Punt/Avui el dia 18 de gener de 2015
Jo sempre he pensat que en l'ofici de ser mestre entrava animar els
joves estudiants a saber exigir els seus drets, a protestar quan els
conculquen i definitivament a fer vaga, arribat el cas. Creia i crec que
és una de les millors lliçons que podem donar-los, ensenyar-los a
pensar i a viure com les persones lliures. No fer-ho seria deixar-los
sucumbir en la passivitat i en la submissió, en la docilitat dels
borrecs menats a l'escorxador.
Al llarg de la meua vida
professional, o siga que com comencí en l'època de Franco i acabí fa dos
anys (1960-2013), puc presumir d'haver animat els meus estudiants
contra la dictadura, contra la transició, contra els centristes, contra
els socialistes i contra els populars. Modestament, n'estic orgullós. En
honor a la veritat, però, com en l'època de Franco tot era clandestí,
també encoratjàvem els alumnes clandestinament; o subreptíciament,
mitjançant la història, la literatura, etc.
Ja en la democràcia
podíem parlar (debatre, animar i encoratjar els joves) amb més claredat i
la cosa anà funcionant; fins que en 2012 guanyaren els populars. Com
sabem, perquè ho estem patint, el govern de Rajoy ha significat una
involució, un retrocés de més de 20 anys, en tots els ordres de la vida.
Aquests dos anys (dos, encara que ens pareguen una eternitat) han estat
com un bienni tenebrós. Com encara en falten dos més per a les properes
eleccions, si no les avancen, ja sabem el que ens queda per patir.
Coratge!
En el tema de l'ensenyament, l'encarregat de la involució
ha estat el ministre Wert, amb la missió de putejar-nos, fins que la
FAES diga prou. En el cas valencià, la cosa és diferent, perquè el
govern està en mans del PP des de fa més de 20 anys, i durant aquest
temps, aquesta gent, a més de tota la corrupció que han generat, ha
organitzat un tiberi específic, d'agressions a la llengua, la cultura, i
l'ensenyament. Per descomptat també en la sanitat, l'assistència
social, les infraestructures, el món financer... En realitat el govern
popular valencià ha estat pioner en molts dels aspectes als quals Rajoy
s'hi dedica amb tant d'afany.
Una de les decisions polítiques del
govern valencià fou el decret de 2008 (Camps era president i Font de
Mora, conseller, quina parella) segons el qual els estudiants havien de
presentar una autorització paterna, si volien secundar una vaga. El
despropòsit era total i sols podia haver eixit d'uns caps tan mal
ordenats com els d'aquests dos. Ja hem vist on ha acabat Camps, malgrat
les oracions dels seus amics, especialment de Cotino i això que el seu
viacrucis encara no ha començat de debó.
La justícia, però, ha
esmenat el despropòsit d'aquell decret i el Tribunal Superior de
Justícia de la CV, ha dictat sentència contra aquell decret, que,
recorregut per la Generalitat, ha estat ratificat pel Tribunal Suprem.
De moment, el que ha passat sembla un miracle! De tota manera, el
secretari autonòmic d'Educació, Manuel Tomàs, ha dit que acataran la
sentència i modificaran el decret, malgrat que mantenen que no “es de sentido común” el que ha dit el Suprem. O siga que estaran preparant la rèplica.
Així
que els nostres estudiants podran decidir fer vaga, a partir dels 14
anys, com fan a les altres autonomies. Fantàstic, tu. Els adolescents ja
saben que ajudar els bancs i fotre els treballadors i xicotets
empresaris, està mal fet; o ajudar els bancs i permetre que aquests
tiren fora de casa els qui no poden pagar-los la hipoteca abusiva; o
reduir les beques i deixar sense poder estudiar milers de joves; o
condemnar els joves universitaris a emigrar perquè ací no hi ha feina; o
deixar sense ajuts tanta gent necessitada, mentre “la casta” viu i
s'embutxaca els diners tan alegrement... Tot açò ho saben i fins i tot
perquè ho viuen en les mateixes famílies, amb pares i germans en l'atur,
amb problemes amb la hipoteca... Per què, doncs, no haurien de poder
protestar, malgrat que siguen tan joves, si ja saben la veritat? Massa
joves?
Ara que pense, el mateix troll Wert, segons la seua
fatídica llei Lomque, vol que els estudiants decidisquen als 14 anys el
seu futur triant entre el batxillerat i la formació professional; o que a
les associacions de pares i mares se'ls suprimisquen competències.
Aleshores, com quedem?
Per tant, els joves van a poder manifestar
el seu desacord, la seua oposició, la seua rebel·lia, a les barbaritats
de cada dia. Imaginem-nos què hauria passat si l'any 2012 els estudiants
del l'Institut Lluís Vives de València no hagueren pogut protagonitzar
la famosa Primavera de València. O si els Indignats de l'any passat no
hagueren ocupat les places dels pobles, començant per la Puerta del Sol
de Madrid i iniciat el procés que ha cristal·litzat en Podem/Podemos.
En
realitat, als del PP el que els passa és que el món que volen els joves
no és el seu món i això els espanta i intenten posar-hi fre. La
història, però, no està per ells, com diuen les enquestes i com tots
sabem. No és època d'escapularis, tant que els agraden (fixeu-vos en
l'afecció que tenen a penjar-se'n un sempre que poden, en congressos,
convencions... Tots porten el seu escapulari al coll).
Cal, doncs,
felicitar la confederació autonòmica de pares i mares “Gonzalo Anaya”
per la iniciativa que tingueren quan interposaren un contenciós contra
aquell decret de la Conselleria. Encara que caldrà que vigilem, perquè
aquesta gent, com ja he dit, són especialistes a burlar la llei, quan no
els convé, com han fet amb el tema de la llengua, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada