PEGAR-LI VOLTES "AL NAO", SEGONS SÒNIA

PEGAR-LI VOLTES AL "NANO", SEGONS SÒNIA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 3 de maig de 2015

Una simpàtica ex-alumna em diu que estic massa obsessionat amb el tema de la corrupció i, com és de Sueca i molt desimbolta, diu que no pare de “pegar-li voltes al nano”. Segons ella, jo tinc més trellat i hi ha més coses a capficar-me. Li dic que pense que no ens podem permetre callar en aquests moments tant decisius, possiblement els més de la història de la democràcia. Així que, continuaré “pegant-li voltes al nano”, o siga als pinxos corruptes, Sònia.

D'on ve això de “pegar-li voltes al nano”? Segons Sanchis Guarner (La ciutat de València) quan recuperà la corona el nefast Fernando VII el Deseado, que havia promès acabar amb els liberals, els frares del convent de Sant Francesc (avui l'Ajuntament de València) feren un ninot que els representava, el penjaren de les campanes i el voltejaren per a festejar el rei i amenaçar els liberals. Aquest fet donà peu a uns versets populars: “els frares de Sant Francesc, li peguen voltes al nano, per l'endret i pel revés en honor del soberano”. Altres versions són de caràcter fàl·lic i irreverents, relacionant els frares i el penis o nano (Diccionari col·loquial de Martí Mestre), però les trobe inversemblants.

Siga com siga, “pegar-li voltes al nano” també vol dir pensar reiteradament en alguna qüestió que preocupa molt i en aquest sentit és que estic insistint en la inacabable corrupció política i també en les properes eleccions, dos temes que van lligats. Com la corrupció és una de les majors preocupacions del poble, segons les enquestes, crec que és just que li dediquem tantes reflexions i que advertim de la possibilitat que les properes cites electorals no servisquen per acabar amb els polítics corruptes, també.

Si tenim la sort que la malfiança, el desengany i la ràbia que s'ha emparat dels electors fins ara del PP, els fa canviar el sentit del seu vot, tots els esforços que esmercem a denunciar-los seran justos i profitosos, si ajuden ningú a pensar-hi. De fet, jo ja tinc convençuts i capgirats uns amics del poble, tradicionalment votants populars. Però, anem alerta, perquè els populars encara seran els més votats, encara que sense la majoria absoluta, i per tant, si troben qui vulga pactar amb ells, doncs ens tocarem els collons.

Per altra banda, estimada Sònia, si jo no deixe d'etzibar-los els meus agres comentaris, ells tampoc paren de posar la mà als calaixos, així que una cosa per l'altra. Ara acaben de comparèixer en el tenebrós certamen que tenen en marxa, Rus i la seua cort de la Diputació de València. Faré un incís, Sònia, perquè, mira per on, l'expectació a Silla és molt gran, ja que tradicionalment sempre hem tingut algun diputat i algun assessor menjant de la sopaboba provincial, així que ara veure'm si ens esguitem, com ja passà amb la Gürtel en la campanya electoral de 2007, em deia anit un popular desertor.

Tornant al tema. Fabra i Rajoy (i jo no pose la mà en el foc per ells, ni pensar-ho, sinó tot el contrari), no tenen com treure's la merda del damunt. Jo vull reconèixer que han fet esforços per fer net en les institucions, però no del tot, perquè a les llistes electorals encara hi ha molts imputats, i això vol dir que han fet curt, la qual cosa fa pensar que el podrimer era molt més gran del que ells mateix pensaven.

Algú ha dit que, malgrat que els corruptes coneguts són una multitud, encara són la punta de l'iceberg; jo també ho pense. La prova és que els responsables del PP estan cagats; altres diuen que estan compungits; o col·lapsats... Sí que es veu que tenen el cor en un puny i que alguns ja perden el senderi pel desconcert. La Cospedal, per exemple, en un discurs ha tingut un acte fallit (consulteu Freud) i en lloc de dir que el PP està per a “sacarnos de la crisi” ha dit que està per a “saquearnos”... Un altre, el Montoro comença a dir més tonteries encara, i la seua cara de sargantana la té cada dia més lívida.

Quan el cas Pujol, el 4 d'agost de l'any passat, jo vaig dir que estàvem davant d'una maniobra d'Estat, interessada i oportunista, i preguntava per les altres fortunes que hi havia a l'estranger, que és el que ara es pregunta tothom “Qui són, podem saber els noms? Són borbons, són francos, són aznars, gonzàlez...? ”, deia jo. Ara, després de Rato i de saber que la llista dels defraudadors amnistiats és la “pera repera” o “repepera” ens podem preguntar, perquè preguntar no és ofendre, si també n'hi hauran de guindos, de cospedals, de sóries, de rajoys i fins i tot de montoros... (que no es done per al·ludit qui estiga net).

Crec que el que els passa als del PP és que tenen tant a amagar que no saben on amagar-se i per això no volen fer públiques les llistes dels defraudadors. L'excusa no pot ser més ignominiosa, si és veritat que la llei els ho prohibeix, perquè les lleis les fan ells i se l'hauran feta a mida. No crec que n'hi haja cap altra prohibint que se sàpiga el nom dels carteristes, o dels assassins; aleshores, si tot són delictes, per què els de corrupció dels milionaris han de tindre un tracte especial? L'explicació ha de ser senzilla: perquè els grans defraudadors són ells o els amics de la corda, de la cassola...

I dimitir? Ací dimiteix ningú? Una comparativa entre el que passa per ací i pels països més civilitzats, ens deixa a l'altura del betum. A Alemanya, a França, a Anglaterra... per molt menys els polítics dimiteixen o els fan dimitir; fins i tot per una sospita. Ací no dimiteix ni Déu, ni imputats, ni condemnats, ni investigats; i encara menys ningú torna el que ha furtat o malversat; ací tothom s'empara en la presumpció d'innocència i, descaradament, no baixen del burro. Així que, estimada Sònia, continuarem “pegant-li voltes al nano”.