I ARA QUÈ FEM? DE LA PALLA FEM I DEL FEM, JA VEUREM

A ara què fem? De la palla fem i del fem, ja veurem

Article publicat a el Punt/Avui el 15 d'octubre de 2015

Quan al meu amic el Caragolat li preguntes què fem, ell respon que de la palla, fem i del fem, ja veurem. Vol dir que la cosa va malament i aquesta afirmació és tan derrotista, com ho és la situació del camp valencià, que és el seu ofici. Els nostres partits no tenen tanta ironia i si els preguntem per la marxa de les negociacions en què estan entretenint-se, o no tenen una resposta segura o si diuen res, no és convincent. En conseqüència, els escoltem la xerrameca, que mai arriba enlloc i que, quan creus que ja s'acaba, torna a començar, com en la cançó de Raimon. Ara que quan escric aquesta columna és dijous per la tarda, acabem d'assistir a un altre capítol de la sèrie, protagonitzada per la CUP. Lamentable.

La sublim esquerra i els nacionalistes en què confiem, amb les seues intencions més pures, socialistes i fins i tot marxistes i en el nostre cas, nacionalistes, continuen mostrant-se incapaços d'organitzar un front comú, com si diguérem un front popular (ai mare, em cague), que en el nostre cas podríem dir un front català, que és allò que s'hauria de fer l'endemà mateix del dia 15, que jutjaran en Mas. I què fan, també, de cara a les eleccions generals, que tenim a les envistes? Doncs, de la palla, fem i del fem, ja veurem.

Mentrestant, la dreta espanyola va a la seua, malgrat tota la merda que porten a sobre. El PP, actuant directament, amb la majoria absoluta al Parlament, continua aprovant lleis en solitari i a la seua mida, pràcticament per collons, com feia Franco. Per la seua part, la marca blanca de la dreta, Ciutadans, es dediquen a pintar un poc el discurs popular, als qual, per cert, els van menjant la parròquia. En qualsevol cas, tot cau en casa, deuen pensar els banquers, les grans fortunes i els grans empresaris, que tenen molt clar que, siga com siga, ha de seguir governant la dreta, perquè no se'ls acabe el xollo.

Nosaltres, ací estem, discutint, fent i desfent. No serà per falta de capacitat filosòfica, perquè precisament, de pensadors en tenim per a donar i vendre. I bons escriptors, i historiadors i conta-contes... Tenim els polítics més aguts i perspicaços, els analistes més fins, els millors articulistes... Però, amb tant com sabem, encara no li hem trobat el punt per a fer front a l'enemic i continuem dividits, subdividits i esmicolats... Com si diguérem, estem treballant a favor de l'enemic.

En un altre article, no fa gaire que vaig especular si el nostre problema era que tots els nostres polítics volien ser, a més dels primers de la classe, els més guapos i els qui la tenen més llarga. Aleshores em deia que per què no fèiem uns concursos de bellesa, en lloc de primàries i d'assemblees i de tant de bla, bla, bla. Evidentment, estic recorrent al sarcasme, però és perquè el mareig en què ens hi hem instal·lat, és indignant.

En el PP anomenen a dit el seu capo, i la successió entre ells és indiscutible, com en la transmissió apostòlica. Fraga designà i investí l'Aznar; aquest designà i investí Rajoy; al seu torn, aquest designarà i investirà el successor o successora. Els de Ciutadans no sé com s'ho fan, però no veig que ningú li discutisca la gràcia que té el tal Rivera, i les seues decisions semblen indiscutibles. Per cert, té res a veure, aquest jove, amb els Primo de Rivera?

Com falta poc per a l'elecció del president de Catalunya, i per a les eleccions generals, crec que la gent de la base tenim el dret a confiar que les raons pragmàtiques s'imposaran a qualssevol altres. La política es fa amb pragmatisme i no discutint el sexe dels àngels. Així que: què fem? De la palla fem i desprès ja veurem? O posem els peus a terra?

Escric aquestes reflexions, la vespra del dia 9 i tot just a punt per anar-me'n a Mallorca. Confie que aquest divendres no plourà, o que no ho farà massa, i que a València tindran la festa en pau. També confie que totes les amenaces de la caverna (vosaltres, feixistes, sou els terroristes), quedaran en una pallassada. Tinc una curiositat, que és una banalitat, per saber si el cardenal cantarà el Te Deum revestit amb la capa magna de 6 metres de llarg.

Diumenge, ja haurà passat tot i n'estaré assabentat dels resultats, només tornar a casa. L'endemà dilluns serà, un any més, el Dia de la Raça, de la Hispanitat, de la Guàrdia Civil i de la Pilarica, tot alhora. No és la primera vegada que m'hi referisc, perquè és una festa abominable, que jo mai he celebrat, i que em perdone la meua família aragonesa, perquè no va per la seua patrona ni per ells.

Això de la Hispanitat és com una mena de Països Hispans, a imitació dels Països Catalans, mira per on. A ells tampoc no els funciona l'invent, tant com en presumeixen. A Amèrica, la festa rep noms ben diferents, i abunden les festes de contingut antiespanyol, nyas, coca. Hi ha repúbliques que mantenen el Dia de la Raça (Equador i Honduras), que a Mèxic és modifica pel Dia de la Raça Iberoamericana.

Les denominacions més anticolonials són el Dia de la Descolonització (Bolívia); el Dia de la Resistència Indígena (Veneçuela i Nicaragua); i el Dia dels Pobles Originaris i del Diàleg Intercultural (Perú). Altres repúbliques ho fan més historiades: Dia de l'Encontre de Dos Mons (Xile i República Dominicana); Dia del Respecte a la Diversitat Cultural (Argentina). A Cuba no fan festa. Respecte de Cristòfor Colom ningú no diu res, segurament perquè era mallorquí. Sols hi ha els USA que celebren el Columbus Day.

No sé el que pensarà Cañizares de tot açò i encara menys el que pensarà el Nostre Senyor. Segons sa eminència, Déu està en contra de la independència de Catalunya i conseqüentment dels Països Catalans, supose. Està a favor de la unió d'Espanya. Haurem de suposar que també està en contra de la Hispanitat dels Països Hispans, i, en conseqüència, que també ho va estar en contra de la independència de totes les repúbliques americanes, inclosa Filipines? Què en diu Sa Eminència, que ho sap tot? Ací, o tots moros o tots cristians.