UNA EMINPÈNCIA, EL CAÑIZARES

Una eminència, el Cañizares

Article publicat a el Punt/Avui el dia 18 d'octubre de 2015

El nostre país és possible que estiga maleït, o endimoniat, i poca broma amb això. Llig que, segons la doctrina catòlica, Satanàs funciona, i que pot posseir les persones, les comunitats, els pobles, als quals pot fer-los dir maldats i fer-ne. M'he espantat i he tancat el llibre. Ho deixe anar perquè qui entenga d'aquestes coses satàniques, per exemple els capellans exorcistes, diguen el que saben. Però alguna explicació haurà de tenir que la nòmina de bisbes que l'Esperit Sant envia a València siga tan reaccionària: serà cosa del dimoni?

Per exemple i anem directes a l'actual pastor, i diguem-ho clar: les declaracions que acaba de fer sobre els refugiats (que no són trigo límpio i seran el cavall de Troia per a Europa) i sobre la pobresa (que no n'hi ha tanta com diuen), qui li les pot haver posat en el cap? El ministre de l'Interior, un altre que tal, ha eixit a justificar-lo, ha estat l'únic, segurament perquè pensen igual ell i el cardenal.

Les barbaritats que ha dit són tan grosses que, de moment, ja l'han reptat els Capellans del Dissabte: el cardenal se situa fora i al marge de l'església, han dit. La Conferència Episcopal, també: la presència de Jesús es prolonga amb els refugiats. Cañizares ha estat portada de la premsa i dels telediaris. Fins i tot Mònica Oltra li ha recordat que, segons l'Evangeli, Jesús va dir: “tenia fam i em donàreu menjar; tenia set i em donàreu beure; era foraster i em vau acollir; anava despullat i em vau vestir...” (Marc, 25, 35 i 36). Evidentment, haurà estat l'Enric Capilla, que sap molta teologia, qui li haurà fet l'apunt.

Hi ha poc a afegir, màxim quan el cardenal ha rectificat un poc les seues afirmacions; sols un poquet, demanant que fem “caritat” als refugiats. una almoineta, per l'amor de Déu. Però, jo voldria insistir, preguntant-li per què s'ha posat en contra del mateix Sant Pare i, sobre tot, si s'ha posat a la feina de preparar allotjament a aquestes persones com li han ordenat.

I aprofitant l'ocasió, m'agradaria fer-li un suggeriment, inspirat en el passatge de l'Evangeli que li retreu Mònica Oltra. Com acabem de llegir, Jesús digué que “anava despullat i em vau vestir”. Immediatament he recordat que Sant Martí li donà mitja capa a un pobre que anava despullat i mort de fred. Sa eminència ha pensat a quants pobres podria vestir, si repartira entre ells la seua immensa capa magna?

Bromes a banda, encara que jo escric tot açò molt seriosament, és molt preocupant comprovar la línia ideològica del cardenal. Ja que s'ha posat tant en la festa de sant Dionís (9 d'octubre), em sembla que més que una innocent piuleta de mocadorà, ha resultat tot un tronador, com Rouco, al manco. No debades sempre s'ha posicionat amb els elements més retrògrades, en matèria educativa, en matèria sexual, en matèria d'igualtat, i en matèria lingüística amb els secessionistes...

Ben bé que sap Déu que estic en contra dels capellans, en línies generals, encara que pacíficament. Els pocs amics de la professió que tinc, ningú d'ells seria capaç ni de pensar, ni de dir res del que ha dit el príncep de l'església que ens ha enviat Roma; però, aquests són l'excepció. Per això m'agrada saber què en pensa el clero, al respecte.