Artur Mas, a la presó

Article publicat a el Punt/Avui el dia 4 d'octubre de 2015

Com la temptació principal de totes les potències colonials és la de mantenir els indígenes subjectes, o siga muts i a la gàbia, les “autoritats” fan les lleis que els convenen i les apliquen quan el convé, sobre tot quan els indígenes es rebel·len. En aquests casos, per tal d'acoquinar la tribu, n'engarjolen alguns, en jutgen, en pengen, n'afusellen. Especialment cerquen els caps de la rebel·lió.

Els rebels sempre són considerats il·legals i són reprimits. Contràriament, els opressors es presenten com els defensors de la llei, de la pau i del progrés. La història dels pobles és la història de les seues rebel·lions contra els opressors, fins que aconsegueixen la llibertat.

La història de Catalunya i dels territoris jaumins, ja m'enteneu, és una més dels pobles que han viscut o viuen la dialèctica opressió-rebel·lió. Sotmesos per la força de les armes (Guerra de Successió) i reduïts al domini de Castella (Decret de Nova Planta) des d'aleshores han estat els guanyadors que han dictat les lleis i han imposat el seu domini. Com la història oficial la escriuen els qui guanyen, ells han estat els bons i nosaltres els dolents.

En aquestes condicions, la nostra gent més conscienciada sempre han fet el que ha estat a les seues mans per a protestar, amb arguments històrics, jurídics, literaris i polítics, per escrit, i poques vegades per la força. En cada moment ací s'ha fet el que s'ha pogut. Sempre hem perdut, però, perquè les conquestes han estat efímeres, aixafades violentament i “legalment”.

La nostra desfeta més tràgica en el segle passat fou, sense cap dubte, la pèrdua de la guerra contra Franco i els feixistes, amb la repressió que en seguí, la supressió de la Generalitat, la mort de milers i milers de combatents i de resistents, amb el moment culminant de l'execució del president Companys.

A les generacions actuals ens toca exigir i defensar la llibertat del nostre poble. Ara les armes de què disposem, són els instruments democràtics de les eleccions lliures i dels referèndums. I comptem amb l'aixopluc d'Europa, malgrat el que diuen a Madrid. És el que estem fent amb tot el procés en marxa, exercint el dret a votar, malgrat l'oposició histèrica i obsessiva del govern del PP.

Quin sentit té que declaren il·legal un exercici que forma part dels drets humans i de les nacions, com és el dret a votar? Per què no hem de poder votar si volem continuar sotmesos o ésser lliures? Com els catalans els digueren que botifarra catalana i decidiren tirar al recte, fent una consulta, com una mena de referèndum, aquells, mitjançant i forçant la seua justícia, decidiren que no, que allò no era legal.

En conseqüència volen dur el president Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, davant dels jutges. Curiosament a Mas l'han citat el proper dia 15, que es compliran 75 anys de l'afusellament del president Companys! Quina ironia, perquè a Companys el manà matar Franco i a Mas li vol fer alguna cosa l'actual govern filofranquista. Com ja s'han pronunciat en contra tots els partits democràtics de Catalunya, a excepció del PP i de Ciutadans, quina casualitat, ja està tot dit.

Com han perdut l'oremus a Madrid d'una manera tan bèstia? Algú d'ells, crec que un ministre, arribà a dir que amb la independència de Catalunya qui perdrà més és Espanya. No se vayan, que los queremos mucho, digué un altre. Fins i tot han fet un video, amb tots els qui manen al PP, parlant en català. El podeu veure al youtube. Alguns es creuen que no volem els catalans, diu no sé qui. Això no és veritat, rebla l'Hernando, fent carasses. Estan molt equivocats, subratlla el guapo de Casado. Estan molt equivocats, remata Maroto. La vicepresidenta, la Cifuentes, la Levy, i més gent que desconec, tots parlen de continuar units i que arribarem més lluny...

Com els queden menys de tres mesos per a deixar d'emprenyar-nos, confiem que l'any que ve vindran dies de pau, de refeta econòmica, de recuperació dels drets perduts.

En el cas que guanyen els socialistes, Pedro Sanchez (alguns ja li diuen Pere, afirmava) ha promès encolomar-nos el Senat, supose que amb totes les mòmies incloses (Rita, Bauzá, Fabra...). També diu que canviaran la Constitució, que serem federals (no diu res d'una república federal) i que ens donaran gust en tot, però que ens hi quedem... Per la seua part, l'apòstol Pablo diu que ens deixarà votar en un referèndum, però que ell també vol que ens hi quedem. O siga que tot de puta mare, tu, tot un esperpent. Com en la cançò: que serà lo que tiene el negro...?