AMB CINC HOMES JUSTOS, EL SENYOR SALVARIA EL PP

AMB CINC HOMES JUSTOS, EL SENYOR SALVARIA EL PP

Supose que això és el que faria Déu, si trobava tan sols cinc homes justos al PP, perquè els perdonaria, de tant bo que és. Ja ho féu a Sodoma on, malgrat que estava decidit a acabar amb la corrupció que hi havia, arrasant la ciutat, a petició d’Abraham consentí a perdonar-los la vida, a condició de trobar cinc homes justos. Com no els hi havia, envià una pluja de foc i sofre i acabà amb tots ells i amb la veïna Gomorra, també corrupta.  Amb la intervenció de dos àngels, únicament es salvaren Lot i la seua família.

En el cas del PP hi ha tanta corrupció que ara podria repetir-se la mateixa operació. L’única possibilitat que tenen és que Déu hi trobe només cinc populars justos, cosa que al pas que van és molt difícil. És cert que a Sodoma i Gomorra la depravació era sexual i no de corrupcions urbanístiques, ni d’evasió de capitals, ni de suborns, ni de comissions, ni de xecs en B. Però, a Déu tant li fa un pecat com un altre i de fet en els seus manaments hi ha concretament els de no robar, de no desitjar els béns del proïsme, i de no dir mentides.

És evident que tots els casos de corrupció que estan actualment en els jutjats tenen a veure amb el lucre, amb les comissions a l’egípcia, amb l’evasió de capitals a Panamà, etcètera. I pel que fa a les mentides ja s’ha vist amb quina cara més dura han actuat i actuen sistemàticament. Com exemples (evidentment, mals exemples) podem citar elministre Soria, el totus tuus de Cotino, els ducs Undargarín i senyora; l’alcaldessa Rita; l’inefable Rus... Tots diuem més mentides que alenen.

En una situació tan dramàtica com la que estem vivint és més que evident que als ciutadans ens sobren motius per a estar decebuts, descoratjats, i fins i tot desesperats. Decebuts ho estan els milions de votants del PP, als quals els cau la cara de vergonya d’haver donat suport a tanta gentola. El coratge l’hem perdut la majoria dels ciutadans, que no veiem que la corrupció acabe mai, donat el rosari de males notícies de cada dia. Com els milions d’euros que uns s’emporten els paguem entre tots nosaltres, dir que la societat està descoratjada encara és dir poc.

Pel que fa als més desesperats, els qui no tenen treball, els qui no arriben a finals de mes, els qui ho han perdut tot, els qui passen penúries extremes, els xiquets desnodrits... Què poden esperar? Segons Càritas, l’estat espanyol és el que està en pitjors condicions d’Europa, per darrere dels estats balcànics. Quina vergonya d’estat, quina desgràcia d’estat!

Doncs, en aquest panorama catastròfic, mira-te’ls, els nostres salvadors entretinguts a no arribar enlloc. És absolutament incomprensible que encara no hagen arribat a cap acord per a formar govern i començar a atendre les situacions més peremptòries i urgents; per a posar fre a la sagnia que està deixant exhaust l’erari públic; per a començar a impartir justícia amb els corruptes; per a començar a governar...

L’única cosa certa és que, mentre tot està sumit en la foscor i el desacord, ha arribat l’hora de les declaracions de renda. O siga, l’hora, per a molts, de més decepció, de més descoratjament, de més desesperació.

Jo sóc dels qui creuen que els socialistes són els responsables de la situació de bloqueig en què es troba l‘única possibilitat de formar govern, amb els podemistes, Compromís, EU i l’abstenció dels nacionalistes. L’intent de fer govern amb els pseudo-populars de Rivera ha fracassat i els socialistes haurien de reconèixer-ho definitivament. Si no es decideixen per un govern d’esquerres i, en conseqüència, ha d’haver noves eleccions, els socialistes ho pagaran molt car; podríem dir que s’abocaran a un suïcidi col·lectiu.

Falten uns pocs dies perquè sapiguem si hi ha fumata blanca o no, si els socialistes accepten que la situació exigeix que un govern a la valenciana és l’única solució, per a l’estat i per a ells mateix, perquè un pacte entre ells i Rivera i l’abstenció dels altres, és una barbaritat. Els socialistes, doncs, tenen la responsabilitat, tenen la paraula,

Pot passar que hi hagen noves eleccions. Com jo sóc de front popular, en aquest cas reclamaré un gran pacte entre Iglesias, Compromís, EU..., perquè d’alguna manera s’haurà d’evitar un altre govern de la dreta. Espere que llavors, els resultats ens afavoriran i que el pròxim govern el conformarà aquest front popular, al qual els socialistes no tindran més remei que recolzar o combatre.

Si hi ha noves eleccions, doncs, defensaré els acords entre els partits d’esquerra nacionalista i Podem, amb els comunistes i amb la societat civil més progressista: fronts populars! Fa uns dies, a Mallorca, ho he estat comentant amb gent de Mes (l’equivalent illenc de Compromís), que no pactaren en les anteriors eleccions i ara troben aquests pacte necessari, perquè els podria convertir en la primera força política de les Illes.

Sobre el País Valencià estic d’acord amb dues coses: amb el reforçament del Bloc (Compromís) i amb conformar un front popular, amb Podem i EU. Es tracta de canviar un govern popular molt injust, per un front popular més just i cadascú ha de triar.