BARÇA, 4 – MADRID, 1. I MONTORO FENT LA MÀ

BARÇA, 4 – MADRID, 1. I MONTORO FENT LA MÀ

El “clàssic” que van a jugar el Barça contra el Real Madrid no serà un partit més, dels que juguen de tant en tant aquests dos grans equips, perquè estan en joc moltes altres coses que guanyar o no, futbolístiques i polítiques. Escric i penge al meu blog aquest article, a punt de començar el partit, que pronostique que guanyarà el Barça (4-1).

Pel que fa al futbol, el prestigi i la moral de l’equip espanyol, patiran una nova sotragada, que s’afegirà al fet d’haver-se autoexclòs de la Copa, per burros. Pel que conten, la crisi en el Real Madrid no té solució. Semblava que Zidane els havia encoratjat, però no ha estat així. Amb quina moral, doncs, afrontaran la Champions, que és l’únic títol que encara poden guanyar aquesta temporada, però que perdran? Un fracàs olímpic.

La solució al fracàs dels madrilenys serà invertir més diners, comprant jugadors. Tot ho solucionen a base de cartera, que per això el seu president és el prestidigitador i constructor d’alta volada, Florentino Pérez. Aquest famós personatge, encara que està immers en un seguit de problemes econòmics i judicials, durà cares noves i farà rebufar un poc l’equip i prou. De moment, però, la gent ja comença a demanar el seu cap...

El Real Madrid és l’equip prototip d’Espanya, o siga que és l’equip del règim, des de Franco ençà. Circumstancialment, el fracàs d’avui anirà del bracet amb el fracàs de Rajoy i del partit popular, perquè la crisi del Madrid equival a la crisi del govern espanyol. Com volen que siga així, doncs que es fotin.

Capítol a banda és el jugador estrella, Cristiano Ronaldo, perquè el fracàs de l’equip l’arrossegarà indubtablement, i el farà fracassar en l’obtenció de premis i altres reconeixements. Encara podrà donar gràcies si pot continuar anunciant calçotets.

A casa del Barça passa tot just al revés que a ca Florentino. Aquí tot són èxits: Lliga, Copa i possiblement la Champions. Els nostres jugadors, en lloc de pair fracassos, han d’anar alerta per a no enfitar-se de tants èxits.

Paral·lelament al que passa a Madrid, el triomf del Barça és el triomf de Catalunya. Així se sent al Principat i a tot arreu dels països catalans, on hi ha la de moltíssima gent que així ho sent i ho viu, com es veu per les penyes que hi ha a tot arreu.

I Montoro, què? Per què el porte a col·lació i dic que ens fa la mà? És un titular, destinat a captar l’atenció. Dubtava entre aquesta expressió o, copiant al president de Cantàbria, dir que és un “caradura”, que menteix descaradament.

En efecte, s’ha de tenir la cara molt dura per a atribuir el fracàs econòmic del PP a les autonomies. No vaig a entrar en donar cap explicació, perquè ja estan fent-ho els governs autonòmics, inclosos alguns dels del partit popular, i els comentaristes que en saben (i no els Maluenda i els Insa...).

El fracàs econòmic del govern que acaba és tan monumental o més que el que tingué Zapatero, jo crec que més. Especialment més greu encara per la sèrie de mesures antisocials que han posat en marxa, que han dut a la ruïna a tantíssima gent i que ara costarà molt de redreçar.

I tot és més greu encara perquè ens han deixat empenyorats per a les properes dècades i generacions, per la política fàtua que han practicat (ací hi ha més quilòmetres d’Ave que a tota Alemanya, i més aeroports, presumeix Rajoy, absurdament). I per la corrupció que han generat i de la qual s’han lucrat. Qui pagarà ara?

Montoro, amb la seua diabòlica cara dura, se’n riu sarcàsticament, insultant el poble, insultant els contribuents. Com diu una inscripció que tenen a Madrid, en una font pública: “Deo volente, rege clemente i populo contribuente, se hizo la fuente”;  o siga perquè Déu vol, el rei és clement i el poble paga, s’ha fet la font. Qui pagarà el dèficit, el forat que deixa el PP? Nosaltres pagarem, el poble.

Per què diuen Montoro i la vicepresidenta monyosa que “ells” paguen més que ningú? Ells no paguen res, perquè qui paga és el poble. Els governs són els administradors de l’erari públic i prou. Uns ho fan millor i altres pitjor, però aquest govern no són de fiar. Tenen la mà massa llarga, com han demostrat.

Si els desfalcs que fan els governants, els pagaren ells i subsidiàriament els respectius partits polítics, no hi haurien tants lladres. Però els surt a compte, perquè com estem veient, no tornen el que han furtat i els qui van a la presó en realitat fan vacances. Un any i mig vol el pixa insaciable d’Ortiz, pagar algun euro i a casa; a canvi diu que cantarà tot el que sap de les corrupcions en què ha participat. És el mateix que vol el tal Benavent (Imelsa). Si els fiscals accepten el tracte els negoci els haurà eixit rodó.

Entre tanta misèria moral que estem patint, crec que els ciutadans ens mereixem alguna alegria, que ens servisca de contrapès. Jo propose que guanyem aquesta nit al Madrid. Pronosdtique un resultat de 4-1, amb gols de Messi, Neymar, Suàrez i Piqué; Cristiano farà el gol de la vergonya. Serà l’hòstia i si m'equivoque, ja demanaré disculpes.

Són exactament les 19’40 hores, a punt de començar el partit i penge aquest article, jugant-me el tipus, futbolísticament. Ja tinc unes cerveses preparades i si sabera fer vudú, també clavaria unes agulles a la carassa de Montoro. Quina plaga de gent!