ELS BURQUINIS DE LES MUSULMANES

ELS BURQUINIS DE LES MUSULMANES

A França, que és un estat dels més laics del món, estem assistint a una nova manifestació d’integrisme, no religiós però integrisme. En defensa, diuen, dels valors republicans, les dones musulmanes han de prendre el bany amb banyador occidental, d’una peça o de dos, però amb el vestit que s’han agenciat i que anomenen burquini, ni pensar-ho. Amb aquesta prohibició França ha demostrat que fins i tot un país tan cartesià pot perdre la raó. De fet, el Consell d’Estat ha dit que els drets universals de les persones han quedat conculcats amb aquesta prohibició i que les mores poden banyar-se com creguen convenient.

Quan els escàndols dels vels i dels xadors, ja passà el mateix que enguany i també volgueren impedir-los-en l’ús. Recorde que jo opinava que era una hipocresia voler imposar els costums occidentals a una gent d’una altra cultura i que cada dona ha de poder elegir la manera de vestir i de desvestir-se, pels seus motius religiosos o culturals o senzillament perquè els agraden més els seus vestits que els nostres. Continue pensant el mateix.

S’excusen els neointegristes francesos afirmant que les dones musulmanes es posen un burquini i amaguen el seu cos, per la submissió a l’home i per la seua manca de llibertat. La contemplació de les carns de les dones musulmanes són sols per als seus homes, segons lligen a l’Alcorà. La societat musulmana és molt patriarcal, però si la dona ha de reivindicar algun canvi en el seu estatus, hauran de fer-ho elles, no els nostres bans municipals. Són les dones musulmanes les qui s’han de rebel·lar, si volen, contra els seus homes i contra els seus ulemes. La dona sotmesa ho és tant si va vestida, com si no, de la mateixa manera que una dona alliberada i francesa ho és al marge de com vaja vestida.

Evidentment, en matèria de costums i en el vestir els musulmans estan prou endarrerits, sobre tot les dones; pràcticament com estàvem nosaltres fa 50 anys enrere i més. Recorde com vestien les dones quan jo era criatura i jove, com es banyaven a les platges, les dones amb banyadors complets i els homes, amb pantalons i samarreta. Uns anys abans encara anava la Guàrdia Civil a cavall per les platges, vigilant. Que ve la moral, que ve la moral... i la gent es tapava. A poc a poc, hem anat avançant i canviant.

Els musulmans i les musulmanes també evolucionaran i fet ja estem veient jovenetes amb shorts, acompanyant les seues mares, que van vestides de mores. En un país molt estricte com és l’Iran dels ayatollahs, les joves, que vesteixen ben tapades pels carrers, quan arriben a la casa on han organitzat un guateque, es canvien la roba, es pinten... i a ballar, a fumar i a beure, que el món s’acaba. Per tant, deixem que “canvien” elles (i ells) i no els vulguem obligar que ho facen amb decrets d’alcaldies. Contràriament, és la mateixa barbaritat que si a les dones occidentals les obliguen a posar-se un vel quan van en algun d’aquells països.

Recorde que fa uns 65 anys, jo era escolanet i passava l’estiu a un poblet de l’Espadà, on ajudava a missa. Alliçonat pel capellà del meu poble, que exigia que les dones anaren a missa con medias, manga larga, velo y traje honesto, com deia un cartell a la porta de l’església, vaig advertir a una senyora anglesa que passava els estius en aquell poblet i que pretenia entrar-hi, que no podia fer-ho. Com fan els talibans. Com volen fer els francesos. Tota la vida he tinguda en la memòria aquella senyora, de pell tan blanca, i me n’he avergonyit d’haver-ho fet.

Ara bé, el que més m’ha intrigat és la pèrdua de memòria de molta gent, que no recorden, o no volen recordar, que les nostres iaies vestien pràcticament com ho fan les mores. No anaven a les platges, quina vergonya, i si ho feien o no prenien el bany, o ho feien mig tapades i separades dels homes. Tampoc recorden que estaven sotmeses per llei a la voluntat dels seus homes, que no podien ni demanar un passaport, ni fer una compravenda... sense l’autorització dels homes, del pares primer i dels marits després.

També m’ha intrigat el desconeixement dels esforços que estan fent, en aquells països, les dones més progressistes, escriptores, professores, etc. Estan fent el mateix que feren ací les nostres dones que, pioneres, s’enfrontaren a la moral imperant i anaren conquerint els seus drets conculcats. I que encara continuen essent conculcats i qüestionats per alguns sectors més reaccionaris, arengats per alguns bisbes i capellans, que estan al nivell dels rabins i dels imams més reaccionaris (Joan Carles Martí, dixit).

No estaria de més, doncs, que començàrem a parlar dels esforços positius que estan fent en el món musulmà, i no tant dels negatius, perquè podem equivocar-nos pensant que nosaltres vivim en un paradís tot de llibertats, sense repressió, sense masclisme, ni violència de gènere, i això no és veritat.

En conclusió, deixem que les mores facen el seu camí i que assolisquen cada dia més llibertats... i que prenguen el bany com vulguen. Els qui s’escandalitzen de veure-les amb el burquini tenen la mentalitat dels qui ho feien quan les nostres dones començaren a usar el biquini. És la mateixa morbositat repugnant.

La nostra feina i la d’ells, sobre tot d’elles, ha de ser aconseguir la igualtat de gènere i que s’acabe la violència masclista i que les dones gaudisquen de la seua llibertat... En aquest sentit, també crec que hem d'insistir perquè facen callar al cardenal Canyissars, per repressor i antifeminista i per incitar els catòlics a rebel·lar-se contra les lleis més progressistes, com les de la igualtat de gènere. Per cert que, on va aquest eminent cardenal, lluint una capa de set metres de llarga, com la reina d’Anglaterra, però de color carmesí? Açò si que és un escàndol.