EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

 MÍTING DE PAPER DEDICAT ALS MADRILENYS

Publicat a SAÓ el 20/04/2021 . El Repunt 57

La ciutat tan gran que els valencians diem Madrit i els madrilenys Madriz o Madrí, coneguda per Madrid, a mi em fa molt poca gràcia, gens. Com dóna nom a la comunitat autònoma, vull distingir ambdues condicions. Trobe que una part de la ciutat és antipàtica, prepotent i envejosa i com allí hi són tots els ressorts del poder de l’Estat, amb les clavegueres i antres corresponents, que tot plegat sempre ens van tan malament als valencians, i allí es practica sistemàticament la centrifugació i deglució de tot el que poden empassar-se de les propietats de les colònies, províncies, territoris i “protectorats”, també la trobe voraç, agressiva, pantagruèlica, analfabeta, improductiva i chulapa (un chulo és un pìnxo, ciutat de pinxos, doncs). Crec que he deixat clar que no m’agrada Madrid, tan poquet que mai se m’ha ocorregut anar-hi, si no era per necessitat o per alguna cosa neutra, com visitar museus, exposicions, arxius i biblioteques, o imperiosa, com anar al TOP. Per descomptat, blasme del Real Madrid i de l’Atlètico, que vull que perden fins i tot en els entrenaments.

I com crec que la ciutat és així de dolenta, no m’agrada una gran part dels seus ciutadans tampoc, entre altres coses perquè han votat i revotat, des del tamayazo ençà, individus i indivídues, com l’Aguirre, l’Ignàcio Gonzàlez, el Granados, la Botella d’Aznar, la Cifuentes, l’Ayuso. És possible que tornaran a fer-ho el 4 de maig, segons les enquestes, aüssant encara més l’actual obcecada i maleducada presidenta, a la qual li diuen IDA, que són les sigles d’Isabel Díaz Ayuso, que per un atzar formen l’adjectiu “ida”· que en castellà vol dir persona que no està bé del cap. La gran obra d’aquesta presidenta és que els madrilenys (els que la voten, és clar) paguen menys impostos que en lloc de l’Estat, convertint Madrid en un paradís fiscal, cosa que trobe aberrant i injust i segurament il·legal, i sobre tot lesiu per a la resta de les autonomies. Gràcies al dumping fiscal que s’exerceix des de Madrid, allò és un pol d’atracció per a situar les seus fiscals de les indústries i de grans empreses i fortunes que volen pagar menys impostos que si ho fan als països i regions d’on són oriündes o hi treballen, o viuen. Els madrilenys dels barris poderosos i rics de la capital i dels grans pobles de les urbanitzacions i de les corrupcions, són partidaris que tot continue així i també de la privatització de l’educació i de la sanitat, així com de la pompa i la festa. Votaran, doncs, l’Ayuso, o la voxista Monasterio.

Contràriament, tinc tot el meu respecte i simpatia pel veïnat de les barriades populars i obreres i pels  pobles, especialment si no voten els seus enemics de classe, o siga la dreta. Es tracta de la munió de treballadors precaris, de pensionistes de baix cost, de petits menestrals, agricultors i comerciants, on hi ha les escoles públiques més empobrides, la sanitat més degradada… Són el gros de la població de la comunitat, que no tenen un sol candidat que reunisca tots els vots, perquè en tenen tres:  Gabilondo, Mònica Garcia i Iglésias i, en conseqüència, han d’esperar fer ambo entre tots plegats. I encara així, sols obtindran la majoria si hi van tots a votar, i no fan com els andalusos, quedant-se a casa i facilitant que continue el desgovern de la senyora IDA. Si ho fan així, cometran un greu error, que pagaran ells en primer lloc, suportant la catàstrofe i la ignomínia.

Aquesta munió de bones persones i tota la resta de l’Estat haurem de confiar que s’obrirà una crisi en el PP, si Ayuso, sota l’ombra tenebrosa d’Aznar, superant Casado, reclama el lideratge. A ella no li repugna el feixisme, com ha dit. La lluita, doncs, estarà servida entre ells i podrà anar bé perquè l’esquerra óbriga els ulls definitivament i faça front, amb intel·ligència i estratègia, al complot feixista que intentaran els aznaro-ayusistes i els voxistes. Amb aquesta gent, poca broma, i amb l’Ayuso menys encara; quina persona més desagradable, i quin coeficient d’intel·ligència més de cabra boja! Com parla sense pensar, o no sap fer-ho amb coherència, és capaç de dir bajanades increïbles, que li aplaudeixen els seus fans i la gent dels bars i restaurants. Fa uns dies, sobre les xifres de la pandèmia, va presumir que Madrid no havia de comparar-se amb València, sinó amb les grans ciutats del món, o siga que València li sembla poca cosa i ens desdenya, perquè ella i la capital estan molt per sobre. És natural, doncs, que els valencians i les valencianes li retornem l’insult, cosa que jo faig rotundament i a gust.

Madrid, ja que en presumeix i se n’orgulleix, és com un gran corral de bestiar, i precisament una corte que diuen que són, de reis i princeses, també és un corral d’animals. És el que diu el diccionari de la Real Acadèmia, que en això coincideix amb els nostres diccionaris. Copie, resumint: población donde reside el soberano; conjunto de la família, comitiva y séquito…. Però també diu que una corte es un corral, establo donde de noche se recoge el ganado, aprisco donde se encierran las ovejas. Els nostres diccionaris vénen a dir el mateix i no sé què faran les altres llengües veïnes. No sempre coincidim, però, perquè en castellà fan un corte de mangas  i nosaltres fem la botifarra; o es fan un corte de pelo, o una ferida i nosaltres ens tallem el cabell i ens fem un tall; les seues classes de corte y confección per a nosaltres són de costura; etc.

Al marge d’aquesta simple disquisició lèxica, el que importa ara, a quinze dies de les eleccions madrilenyes, és fer costat a la bona gent d’aquella comunitat, animar-los a no desanimar-se i encoratjar-los a recuperar l’orgull que han tingut amb els governs autonòmics i municipals de Leguina i Tierno Galvan, i quan han governat i governen tantes poblacions, més grans i més petites, d’Alcalà d’Henares, Alcorcón, Leganés, Móstoles, Fuenlabrada, Getafe, Parla, etc. Han de superar el trauma polític que significà el frau del tamayazo, que portà l’Aguirre al govern i a la gran corrupció, que encara els pesa com una llosa molt feixuga.

En aquest Estat de tanta corrupció i mangarrufa, som els qui tenim la corfa molt dura de suportar tanta impertinència, tanta espanyolitis i madriditis descarades i certament perilloses, els qui sabem i confiem que la demagògia no té més futur que el que li deixem tindre, que el feixisme ja no port reeixir si el poble no els ho permetem, Ara a Madrid són els madrilenys que han de parlar i confiem que faran honor a la seua heroica tradició, que els ha ajudat a resistir i patir al llarg de la història. Estava per dir, per acabar i per donar ànims als madrilenys, allò de no pasaran, però com lamentablement no fou així i ens passaren per sobre i repassaren, em callaré aquell eslògan de la guerra perduda i el substituiré per un altre: hemos de impedir que vuelva la corrupción, el fascismo, la derecha., o siga que hem d’impedir que torne la corrupció, el feixisme, la dreta.

Els morts i assassinats de la guerra civil, els represaliats de la postguerra, els exiliats, les generacions perdudes, la fam a què ens someteren, els escarnis que reberen els nostres millors ciutadans, per tot plegat a la comunitat de Madrid s’ha de fer un nou i gran esforç per a treure de les institucions i no deixar tornar els qui sols saben manipular-les, corrompre-les i aprofitar-se’n. Madrid i la comunitat han  de ser per als madrilenys i madrilenyes comuners i comuneres. Si la poca solta i ida d’Ayuso s’ha atrevit a proclamar l’impossible dilema de comunismo o libertad, hem de contestar-li clarament amb el nostre: fascismo o libertad, venceremos, que vol dir: feixisme o llibertat, vencerem;