DISSABTE DE GLÒRIA

DISSABTE DE GLÒRIA

Publicat a LEVANTE-EMV el 3 de març de 2021

 Entre les coses que ja no són com eren hi ha el dia d’avui i en aquest cas no per culpa de Franco, cada cosa com siga. Quan jo era escolanet (1950) avui mateix s’organitzava un gran sarau al poble, a les 10 en punt del matí, perquè s’acabava la Quaresma i començava la Pasqua i allò significava que s’acabava la repressió dels retors i els llibertinatges furtius, per a donar entrada a la gran explosió passional de paraula, obra i pensament. En realitat, fins la nit que es feia la missa, la “resurrecció” encara no era oficial, però nosaltres avançàvem la festa al matí i començava la disbauxa. Així és materialitzava el fet diferencial que a Espanya es celebrava més la Passió, amb tot de processons, saetes de l’ai-ai-ai, ciris, confrares amb cucurutxos i penitents; per ells, tot acabava el diumenge de resurrecció i apa, a l’endemà a escola.

 Per la nostra part tot era molt diferent i aquests aspectes de “dolor” eren de tràmit, reduïts a alguna processó i para de comptar, perquè sempre ens hem dedicat més a celebrar les pasqües, i per això començàvem a fer festa quan els espanyols acabaven el seu “dolor”. Nosaltres a més a més, no sols fèiem dissabte de glòria, sinóm tres dies de menjar la mona al camp, dedicant tota la resta de la setmana a la ganduleria (dels xiquets i xiquetes parle) i el diumenge i dilluns següents (sant Vicent) encara teníem les dues mones finals; l’endemà a escola. Ara les coses no són exactament com abans, però es mantenen els dies festius de sempre i els nostres xiquets continuen essent l’enveja dels xiquets espanyols que ens visiten.

 A un costat i a l’altre de les fronteres, murcians, castellans, aragonesos, i nosaltres, havíem hagut de suportar el mateix suplici quaresmal, amb les restriccions “morals” que ens imposaven els capellans i la confusió que pretenien, infonent-nos missatges de por, de pecat, d’infern, d’obediència cega. En això Franco estava totalment d’acord, com en general amb tot el que significara repressió. Per exemple, a la platja eren obligatoris els banyadors llargs de les dones i els pantalons i samarreta dels homes; també en algunes platges hi havia separació de sexes. Els xiquets teníem butlla i podíem prendre el bany amb les mares, les xiquetes no amb .els pares. Ara tot és millor que abans, menys en el dissabte de glòria, però tenim, més o manco, democràcia; supose.