dissabte, 27 de novembre de 2021

POLÍTICS FENT LA MÀ O A MATADEGOLLA

POLÍTICS FENT LA MÀ O A MATADEGOLLA 

Publicat a Levante-EMV el 27 de novembre de 2021 

Els partits polítics internament viuen un continu tira i arronsa d’interessos enfrontats, que es tradueixen en discussions banals o disfressades de divergències ideològiques, o en enfrontaments més greus, quan els més delerosos a medrar es dediquen a posar-hi inconvenients, a filtrar secrets, i fins i tot a fer de mosca collonera. Malgrat tot, la sang no arriba encara al riu, però com ha d’haver qui guanye i qui perda, s’inicia un expedient que acaba en res, o finalment els qui tenen la paella pel mànec enviant els perdedors a fer la mà i a l’inrevés. La cosa, doncs, té importància negativa per a la marxa d’un partit, però c’ets le vie, que diuen els francesos, són baralles de campanar, pèrdues de temps i, com en les bugades, d’algun llençol. Com exemples, a Espanya hi ha els casos dels comunistes; els podemites i assimilats; a Catalunya, els convergents i confrares...

 Però, pot passar que la cosa vaja més enllà i que un partit es dividisca en faccions que s’enfronten de debò, que ningú no es conforme i que la cosa passe a majors, a matadegolla i la sang arribe al riu. És el que està passant a la dreta espanyola, especialment al PP, que ja té experiència, com fou el cas de Suàrez. Com és preceptiu que hi haja un dimoni temptador, jo crec que és Aznar qui ha estat al darrere de la creació de Ciutadans, de la irrupció de Vox i ara mateix de l’aparició de la parella redemptorista: Isabel Diaz Ayuso (la Ida, que li diuen molts dels seus “col·legues”) i Cayetana Àlvarez de Toledo (la tita, com la vaig batejar, pel paregut amb una polla díndia). La parella redemptora, amb el concurs de l’especialista en granotes, Esperança Aguirre, van a matadegolla contra Casado i Egea. Al primer li agraden més les coses fàcils i regalades, i confia la seua defensa en la mala llet del seu secretari que, com és murcià, té més accés a les navalles d’Albacete, amb les quals té tanta habilitat com amb el llançament de pinyols d’oliva.

 Pense que si els socialdemòcrates, comunistes i autònomo/nacionalistes juguem bé les partides que venen i si no ens fem molt la mà entre nosaltres, ho tindrem fàcil i la vella pell de brau (Sepharad) podrà continuar l’ardu camí del seu destí en l’univers; a nosaltres, i mentre s’aconsegueix la independència, també ens anirà millor i reeixirem.