dimarts, 30 de novembre de 2021

ASSUMPTES PAPALS I DE L’ESPERIT

El Repunt 68  

ASSUMPTES PAPALS I DE L’ESPERIT 

Publicat a la revista SAÓ el  29 de novembre de 2021

Em comenta l’amiga Loreto, que coneix persones que dubten que hi haja bona fe, ni coherència, en el fet que molts matrimonis joves, casats per l’església, opten, al seu torn, per no batejar els fills; ella no ho comprèn, però confia que l’actual Papa resoldrà el dilema de com es pot fer una cosa i l’altra. Loreto em té molta confiança, més que a molts rectors, segons m’ha dit sempre, coincidint amb ma mare, que li passava el mateix; intente fer que raone. Li dic que jo també crec que el papa Francesc està resolent contradiccions que semblaven definitivament concloses dogmàticament, quan funcionava allò de Roma locuta, causa finita, ho diu el papa, panxa a terra. Això de revisar contradiccions ho havien començat altres papes, com Pau VI traient del calendari canònic molts “sants” que, indocumentadament, s’hi havien afegit, cosa que provocà el disgust de moltes bones ànimes, com ta tia Barbereta de Beniparrell, quan s’assabentà que santa Bàrbera era una invenció, deixant d’anar a missa per aquest  motiu. Estem a la porta del carrer, plou de manera molt fina però persistent i com els dos anem malament de la vista, sembla que de manera insuperable, esperem que pare de ploure. Li assegure que, com jo mire les coses de manera crítica i no amb la fe cega d’ella, veig que aquest Papa està intentant salvar l’església del naufragi que estan vivint, que és el que manà fer Jesús a sant Pere, menar la barca; també crec que farà altres coses molt importants.

Hem de marxar a casa però estem a gust amb la xerrameca. Em pregunta si sé el nom que posaran a la néta d’Empar, que serà Sofia, però no com la reina, com subratlla Empar, que s’havia disgustat en principi per si ningú es confonia. Empar és molt republicana i com la seua parella és de prop de Xàtiva, encara s’ha fet més antiborbònica i està d’acord que es mantinga el primer rei borbó penjat cap avall al museu de l’Almodí xativenc; jo els penjaria tots, em digué un dia en plena campanya.

A la meua amiga li preocupa el que està dient del Papa la dreta espanyola, ara sobre la visió papal de la conquesta d’Amèrica, que és totalment distinta de la que sempre han “ensenyat” ací, però, com ara alguns polítics americans han començat a dir altres coses, el Papa s’ha posat de la seua part. Evidentment, li dic, és que el papa és argentí i ha estudiat la història d’Amèrica amb llibres d’historiadors americans, que no diuen el mateix que els historiadors espanyols. La història que es conta ací és la dels conquistadors, o siga la dels vencedors, perquè els reis espanyols hi enviaren la seua gent a cercar fortuna, per a la corona i per als mateixos conquistadors i no per dur-los la religió, la llengua i la cultura; el que passà és que feren les dues coses: robar-los, destruir-los, batejar-los i castellanitzar-los. El Papa això ho sap, des que anava a escola, i també que els conquistadors espanyols entraren a matadegolla, i sotmeteren aquells pobles i anorrearen llurs religions, llengües i cultures; el que volien era carregar d’or els vaixells que enviaven a Sevilla, o siga a la monarquia espanyola. És el mateix que feren els francesos, anglesos, portuguesos, holandesos... Històricament, tota Europa ho ha fet així arreu del món.

Aquest Papa és indigenista per naixement i per convicció i així ho ha demostrat sempre que ha tingut l’ocasió. Quan fa uns anys anà a l’Equador que celebrava el centenari de la seua independència d’Espanya, féu un discurs totalment anticolonialista i per tant a favor de la independència dels americans sotmesos. D’això vaig escriure un article que recorde que t’havia agradat; si vols te’l reenviaré, li dic. La meua amiga el recorda i em diu que la va sorprendre tant que es posà a  llegir sobre el tema i que, en efecte, segons qui havia escrit els llibres que llegia, deien una cosa o l’altra. Doncs aquest Papa, com és argentí, ja saps amb quins llibres ha estudiat. Sobre l’antipapisme de la dreta li recorde que en teoria, ja que diuen que són catòlics i apostòlics, han de creure en la Trinitat, i que l’Esperit Sant intervé en l’elecció dels papes i doncs, si posen en dubte l’encert de l’elecció del Papa és posar en dubte el mateix Esperit; que s’ho pensen els del PP i Vox abans de parlar, o incorreran en un pecat d’excomunió.

Li recorde a Loreto que jo no crec en tot açò, però sé que aquest Papa li donarà un gir a moltes coses increïbles de l’església, o ho intentarà. Per exemple ho farà amb el tema de les braguetes desinquietes i insaciables de tants capellans i bisbes catòlics a tot el món. Ara mateix viatjarà al Canadà, on s’han encontrat centenars de cadàvers de criatures violades i assassinades pels religiosos dels internats on hi estudiaven i demanarà perdó en nom de l’església; vull suposar que molts bisbes i capellans, que haurien de pegar-se un tir, de vergonya, no ho faran. I com s’ho farà el Papa per a rebaixar la febra dels seus clergues? Sobre això jo he opinat en altres ocasions que els haurien de deixar casar, fins i tot que els haurien d’obligar a casar-se, perquè cada matí isqueren de casa ben follats i deixaren en pau les criatures, perquè està vist que amb els cànons en vigor no hi ha manera de contenir-los quan s’empalmen; malgrat tot el que han predicat contra el sexe dels feligresos, ells no han après a aguantar-se o no volen.

 I un altre tema en què aquest papa també intervendrà serà en les finances vaticanes, o tresor de sant Pere. Jo crec que el mal exemple de veure que el Vaticà té diners en paradisos fiscals, com un borbó o un polític corruptes qualssevol, i tantes propietats, la major part aconseguides de manera irregular, especialment les d’ací, no s’acorda en absolut amb l’evangeli ni amb les promeses de pobresa que solen fer com que fan, de tant en tant. I les promeses de repartir els béns entre el poble i d’acollir els necessitats, obrint les esglésies als immigrants, donant-los aixopluc? Quan ho digué el Papa, al famós cardenal Canissars li entrà un espasme, perquè no tots els que venen fugint de la guerra i de la fam són “trigo límpio”, va dir histèricament. Jo li vaig replicar: i tots els capellans que han anat i van pel món són “trigo límpio”? Pot ser que l’assumpte d’encaixar evangeli-pobres-bancvaticà siga el més difícil de tots, més que fer creure que els burros volen, que és al que es dediquen normalment les religions i la catòlica entre les primeres. Dir als pobres que aniran al cel i que si ací passen fam, fred i no tenen on caure morts, que es resignen perquè al cel menjaran coquetes de mel, és tan absurd i desproporcionat com quan la reina de França, Maria Antonieta, estranyada perquè hi havia moltíssima gent pegant salts pels parcs (a ella la passejaven ben calenteta en un carruatge reial), quan li digueren que la gent passava molta gana i tenia molt de fred i intentaven escalfar-se al Sol, digué: - Doncs que els donen unes croquetes, que era el que li donaven a ella quan, a mig matí, sentia pessigolles a l’estómac.

 Li dic que crec que aquest Papa té molta feina, però com li va la marxa, jo encara li’n donaria més, si fora de veres que compta amb l’ajut intergalàctic de l’Esperit Sant; jo, de vosaltres, li demanaria que no s’oblide una vegada més d’ajudar els valencians, ara amb la successió del cardenal Canyissars, perquè com diuen alguns capellans progres, està a punt de ser cessat. Que faça triar un bisbe jove, obert i no carca perquè, a més d’una visió més progressista en temes socials, en el tema de la llengua acorde per fi que els valencians tinguem la litúrgia en valencià, com manà el Concili Vaticà. Mira, el Papa, quan anà a l’Equador, com et deia, en quina llengua féu la missa als milers d’indis que hi assistiren? Emprà el quètxua, la llengua del poble indígena! Mentrestant i ací, el famós cardenal Canyissars, tota la vida valencià i encara no sap ni donar la benedicció en la llengua dels índis valencians, jo crec que encara no sap ni dir bon dia.

El nou bisbe posarà ordre en el tema de la llengua? El nou bisbe s’abstindrà de fer política fatxa? El nou bisbe seguirà les consignes del papa Francesc? Els valencians i valencianes, tant els creients com els qui no ho som, ens hi juguem molt. Jo insistisc a la meua amiga en la responsabilitat que tenen les beatetes com ella en aquest tema i que facen valdre que d’aquestes diòcesis han eixit sants catalanoparlants i li recorde una selecció de la llarga llista: Vicent Ferrer,  Lluís Beltran, Francesc de Borja, Ramon de Penyafort, Josep de Calassanç, Pere Claver, Vicenç de Paül, els germans Bernat, Maria i Gràcia, Lluís Amigó, Pasqual Bailón, Maria Ràfols, Josepa Naval, Pepa Inès de Benigànim... I que hem tingut papes valencians, els dos Borja, i etcètera. I bisbes sants com Tarancon, Sanus...

Marxem cap a casa, la meua amiga amb el cap fet un garbuix, jo satisfet per haver-la adoctrinat una mica. De fet jo sempre he tingut aquesta vocació i des de petit tinguí una temporada que volia ser missioner. Gràcies a Déu deixí de creure i m’apartí del rotllo i així em vaig salvar d’haver anat a adoctrinar negrets i fer-los ninguna maldat cultural, ni lingüística. Supose que el paper de fer després tot el contrari del que pensava als dotze anys em va millor. Espere impacient i delerós a veure com s’ho fa l’Esperit amb tot el que he dit. No tinc gaires esperances que millore la situació i voldria equivocar-me i la meua amiga accepta una aposta, ella si que confia.