Un Papa jesuïta i uns bisbes catalans
24/01/2022
Amb tota la desconfiança que tinc amb el Vaticà i també amb els bisbes, ni que siguen catalans, vull fer unes observacions d’actualitat, amb ànim constructiu. Els fets són que l’actual Papa, que és jesuïta i el primer que ha arribat al papat (que tots els superiors generals de l’ordre siguen coneguts com els papes negres, no té res a veure), i que els jesuïtes són l’ordre més important de totes les ordres catòliques. Ja sé que dir que algú és un jesuïta, també vol dir, diccionaris en mà, que és hipòcrita i astut i que el jesuïtisme és la manera de pensar i d’obrar ambigua d’aquests clergues. Jo tinc les meues reserves a aquestes definicions, encara que m’estranya que no s’hagen esmenat aquestes definicions pejoratives dels diccionaris. No participe, doncs, de les males interpretacions, ni crec que al Papa actual se li puguen atribuir aquestes definicions. Ja sabem que en els diccionaris s’han de revisar termes mal definits com gitano, homosexual, etc. I tot açò ve a compte perquè s’ha avançat la informació que el Vaticà està disposat a revisar el Concordat, que signaren amb Franco i que ja fa massa pudor, de manera que tant el papa com el govern espanyol volen un nou Concordat.
Entre les coses que s’han de discutir i replantejar sembla que el Vaticà no rebutja pagar l’IBI de les seues propietats, accepta revisar les apropiacions indegudes de béns immobles concedides per Franco i Aznar i mantingudes vives fins al dia d’avui, també revisar el tema de l’ensenyament de la religió catòlica a les escoles perquè ja hi ha la llei de llibertat religiosa, i altres qüestions. Es preveuen diferències morals, en els temes de l’avortament i de l’eutanàsia, que no crec que dificulten el nou pacte, perquè és lògic que l’església tinga reserves en algunes coses que ha aprovat la societat i el govern, així com les tenim molts ciutadans amb coses aprovades per l’església. Això passa així i a tot el món.
El procés negociador que s’enceta, el Vaticà el tractarà amb la discreció tradicional o siga, amb la santa astúcia que practica sempre. Per la seua part, els partits espanyols, hauran de decidir si en els desacords estaran a favor de les lleis de l’Estat o de les del Vaticà, gran i curiós dilema. Tant sobre l’avortament i l’eutanàsia, com sobre el divorci i altres, la legislació en vigor té, a més dels vots parlamentaris suficients (majoria) el suport de la societat, implícit en els resultats de les eleccions. Així, doncs, serà a favor o en contra de la voluntat popular que el PP i VOX i si encara perdura C’s, hauran de jugar-se-la, o dit amb terminologia taurina, ja que hi són tan afeccionats, hauran de torejar uns bous més difícils encara, per a ells, que el canvi climàtic, l’asil als immigrants, la defensa de les dones i la lluita contra el masclisme, i fins i tot de les vacunes… Amb tot açò, crec que ens esperen uns mesos molt entretinguts, amb debats que requeriran que els nostres polítics siguen clars i educatius, perquè el poble els entenguem i si els nous acords s’han de votar, perquè puguem fer-ho amb la suficient informació.
Sincerament, crec que amb aquest Papa, tan jesuïta i argentí, podrà posar-se fi (podrà començar a posar-se fi) a tot l’obscurantisme i tota la prepotència de l’església de la santa cruzada i la inquisició, i podrà començar a treballar i a col·laborar amb el bé comú una església més cristiana, més humil i més transparent. Mira per on que es podran esmenar els errors comesos en el passat, quan, per exemple, en lloc de donar la cara en el tema dels abusos dels clergues sobre les criatures, els bisbes optaven pel silenci i per mirar cap en altre costat, inclús protegint els reverends delinqüents, convertint-se l’església en pedra d’escàndol, en lloc d’ésser la santa mare, que diu el Credo. És més que terrible que el mateix expapa Ratzinger haja estat un d’aquests encobridors. Ja s’ho faran!
M’interessa i ens ha d’interessar, una altra iniciativa papal, que s’ha anunciat a la premsa: la reunió que tindrà Francesc amb els bisbes catalans i valencians; la nota no inclou els balears, però lògicament també hi seran. A banda de les seues coses, la reunió supose que tractarà també de les qüestions culturals i lingüístiques que ens afecten a tots. Seria més que oportú, necessari, just i intel·lectualment correcte, que el Vaticà prenguera partit amb nosaltres, com han fet en altres llocs del món on hi ha una mateixa llengua i diverses parles, adoptant el criteri de mantenir uns textos litúrgics iguals per a totes les diòcesis i països de la mateixa llengua. La llengua catalana ha de tenir el mateix tractament que té el castellà, el francès, l’anglès, etc. amb els mateixos textos litúrgics estàndards per a totes les seues variants o dialectes. Els andalusos, castellans, murcians… i mexicans, argentins, xilens… no tenen missals diferents. Per què els hauríem de tenir els valencians, catalans i illencs? Per raons únicament polítiques, a Espanya, els mateixos partits que defensen la unitat de la llengua castellana, canvien de criteri quan es refereixen a la nostra llengua, i això és inacceptable.
Tinc davant meu el “Llibre del Poble de Déu”, amb els textos litúrgics aprovats pels bisbes i confirmats per la Congregació per al Culte diví. El llibre fou preparat per Pere Riutort Mestre i editat en 1975. També tinc davant meu la Bíblia, editada per SAÓ en 1996. I sé que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha adaptat tot de textos litúrgics. Amb tot aquest material, a què espera l’església per normalitzar l’ús del valencià? Qui ha de promoure l’ús del valencià entre els clergues, poc o indegudament formats als seminaris? Si les directrius papals i dels Concilis són de fer ús de les llengües dels pobles, per què els bisbes valencians no les segueixen? Seria interessant escoltar alguns bisbes i cardenals, justificant davant Francisco la seua inactivitat i displicència al respecte…
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada