PREMONICIÓ CASTELLANO-LLEONESA
Article publicat a Levante-EMV el 2 de febrer de 2022
El polític ambiciós de poder, de diners i d’assegurar-se el futur, viu en una angúnia permanent. Primer ha de formar un bon equip i guanyar el control del partit; a continuació, ha de guanyar les eleccionsm mentre resisteix els intents interiors per apartar-lo (p.e. Ayuso contra Casado) i els exteriors dels partits competidors; si guanya, ha de procedir al repartiment de càrrecs entre la colla i posar-se a la feina. Com és natural que pensen a què es dedicaran si fracassen o se’ls acabe el càrrec, és natural que els més espavilats posen interès a assegurar-se un bon xollo (portes giratòries) en alguna gran empresa, a la qual haurà prestat, previsorament, uns serveis especials... O participar de tertulià en alguna cadena de televisió. En qualsevol cas cal que no els investiguen cap fet innoble o il·legal, per poder passar casa tranquil·lament i administrar la fortuna amassada. Els qui no tenen altre ofici que la política, ni cap lloc de treball reservat, ni oposició, ni titulacions, han de cercar algun treball.
Davant una possible i futura tragèdia, i malgrat que es fan els valents, els polítics en realitat tremolen de por i els disbarats que diuen i les contradiccions en què cauen, els delaten. És el cas del pretendent Casado, escudat en una croada antiespanyola internacional, amb el seu lamentable recurs a les fake news. Aquests polítics recorren molt a les enquestes, que són com consultes als oracles, o a les gitanes llançadores del tarot, per saber el futur que els espera. Tot plegat, l’espectacle que donen és molt lamentable.
Jo crec que seria més digne i democràtic que en les eleccions cap partit obtingués la majoria absoluta (s’hauria d’impedir per llei) perquè s’hagueren de fer pactes i així hauria més control i transparència. Amb el pacte sanchista-podemita-esquerrano-nacionalista d’ara, hi ha més participació, més punts de vista i transparència que, per exemple, amb els governs absoluts d’Aznar i Rajoy, que hi havia més obscurantisme i corrupció. Per això, tinc la premonició i desitge que en les immediates eleccions castellano-lleoneses empaten les dretes i les esquerres i que la solució la tinguen les noves candidatures reivindicatives (de l’Espanya buidada). Sols així haurà més transparència i menys corrupció, més polítiques a favor de les zones abandonades i menys a favor de les grans empreses de les vaques estabulades. La Trinca cantava les vaques pasturen i ensenyen el cul; això mateix també pense jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada