GUIRIS I GUIROS
Article publicat a Levante-EMV el dia 9 de juliol de 2022
Els bascos crearen el mot guiri que aplicaven als soldats del govern espanyol que els atacaven durant les guerres carlistes del segle XIX, després també a tots els qui no eren bascos, però hi anaven a posar “ordre” i així, entre ells han sabut a què atenir-se. Els castellans copiaren el mot per a referir-se als estrangers, i ha anat estenent-se a tot arreu, amb la sinuositat pròpia de les paraules prestades. Nosaltres també l’hem adoptat en el mateix sentit. Ara bé, donat l’èxit del mot i tenint en compte que no és el mateix un turista o guiri europeu que un espanyol, ja que aquells es distingeixen perquè van tots cremats i perquè no ens exigeixen que els parlem en llurs idiomes, mentre que entre aquests hi ha els qui volen imposar-nos que els parlem en castellà porque estamos en España y no tengo porqué de hablar el mallorquin, convé distingir uns i altres, els guiris de debó, educats i europeus, dels pelacanyes i maleducats supremacistes espanyols. Per a això propose dir-los guiris als primers i guiros als altres, als qui es comporten amb males maneres. O siga, als espanyols que es comporten bé, constitucionalment i estatutària, també podem dir-los guiris, tan afectuosament com als estrangers.
Per exemple, si ens trobem en un restaurant, o en una botiga, i ens exigeixen que parlem en castellà ens hem de negar, emparats per la Constitució i l’Estatut, protestarem al llibre de reclamacions, ho farem públic i ho denunciarem. I els direm guiros, que no és cap insult, sinó la manera de no confondre’ls amb els europeus, ni amb els espanyols correctes. Així direm: m’encanta aquest pub d’ambient anglès i els guiris que el porten. M’agrada aquest restaurant xinès perquè ja parlen valencià. M’agrada aquesta boutique perquè les dependentes són unes simpàtiques murcianes, que t’atenen bé si parles català. Contràriament i lamentablement, direm: en aquest restaurant no torne ni borratxo, perquè són uns guiros maleducats. En aquell comerç no hi aniré mai més, perquè són uns guiros impresentables. Aquell guàrdia del bigoti és un guiro, que em volia denunciar per parlar-li en mallorquí...
No es tracta de discriminar ningú, sinó de deixar les coses clares i no
confondre’s. Les paraules que ens inventem els usuaris serveixen per a entendre’s,
i la proposta de distingir guiris o guiros té l’avantatge que podem saber on ens
posem abans que ens insulten ni amenacen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada