EL GENERALITÍSSIM CAPMS

Article publicat a elpunt.cat el dia 12 de juny de 2011

Llig a la premsa que el president Camps està que bufa contra Compromís, però com jo sé que els de Compromís també ho estan contra Camps, doncs per ara van empatats. La pregunta és, per què se n'ha apujat a la figuereta el president Camps? Tenint com té enfront la tropa socialista, per què no el preocupen els 33 diputats del PSOE, i s'angunieja pels sis diputats nacionalistes? Qui pregunta ja respon.

Per a justificar la seua ordre persecutòria, diu que és perquè els diputats de Compromís no votaren la Constitució. Quina barra! I Aznar, la votà o féu campanya en contra? I, de tota manera, encara que no l'hagueren votada, quin delicte és això? Segons la mateixa Constitució, els ciutadans i ciutadanes podem votar el que vulguem, votar en blanc, o no anar a votar, sense donar explicacions. Què li passa al president Camps? Per què diu aquesta barbaritat? Segurament és que, com aquesta gent estan tan lligats al franquisme, encara els queda alguna ramalada de l'antic règim. En l'època de Franco tothom havia de votar, per collons, i afirmativament. Recorde que en un referèndum, jo vaig ser l'únic del meu poble que no votà; per la nit em va veure l'alcalde, un fill del qual era amic meu, i paternalment em digué: —“Ai, Pepito, Pepito, no has vingut a votar, però no et preocupes, ja he votat jo per tu!”. Doncs, Camps pensa paregut que aquell alcalde, que hem de votar la Constitució, perquè sinó, “ai, Pepito, Pepito...”

Anècdotes a banda, en realitat, el que li passa a Camps és una altra cosa. Ell sap que, malgrat que acaba de blindar-se a les Corts, entre Cotino i Font de Mora, en previsió de tota la que li va a caure damunt, sap que els diputats de Compromís, i supose que els d'EU, el van a dur pel camí del Calvari, i això li dóna una por cerval. Els socialistes, pel que es veu, no el preocupen tant, sobre tot després del fracàs electoral, “cautivo y desarmado el ejército rojo, la guerra ha terminado” i per tant no els té por. Però sap que els de Compromís són altra cosa, com si diguérem tirant al maquis.

Per altra banda, però, al País Valencià, la ciutadania ha votat el PP, malgrat la corrupció i la disbauxa institucionals, malgrat que estem endeutats fins la medul·la, per culpa del desficaci del govern popular. Quan Franco també passava que, malgrat tot, venia a València i li omplien la plaça de l'Ajuntament (ara, 15 de Maig). Donat, doncs, el paregut, de la mateixa manera que al dictador, que era general, el feren generalíssim, ara a Camps el podríem fer generalitíssim (no sé si tindrà gràcia, la broma). En realitat Camps és un gegant amb peus de fang, que tem la justícia, tem el carrer, tem els periodistes... i tem Compromís. Tantes coses tenen a amagar que no volen ni mostrar les factures del cas Gürtel, que ara hauran d'ensenyar a Compromís, per ordre del TSJ.

Per si li faltava poc al generalitíssim, la gent indignada (revolució 15-M), que entre altres coses reclama acabar amb la corrupció dels polítics, han decidit atacar (pacíficament) els reductes del poder, les seues torres d'ivori. Els indignats protesten amb la paraula, en llargues discussions assembleàries, i s'organitzen amb els SMS, el facebook, el twiter...; ho fan amb concentracions, amb les ocupacions de les places, pels barris i pels pobles. Com ara també ho fan davant de les Corts, dels ajuntaments i dels Parlaments, podem pensar que els governants, com l'honorable generalitíssim, tenen motius per a estar preocupats/angoixats, i jo, si estiguera en la seua pell, ho estaria. També poden prendre's seriosament les propostes dels indignats i començar a canviar, perquè viurien més tranquils, però això no ho faran.

El missatge d'aquest singular maig del 68 (ja deia Vico que la història es repeteix, i sinó pregunteu al professor Martínez Bisbal), és claríssim: estem fins els collons, diuen, de tanta hipocresia, de tanta corrupció, de tant de poder dels bancs, de tanta frustració, de tantes diferències socials... Alguns polítics, que estan en bàbia i no entenen res, recomanen als indignats que entren al sistema, que s'apunten als partits! No entenen que aquesta revolució és per a canviar el sistema, no per a entrar-hi.

Finalment el membre numerari de l'Opus, Cotino, ha trobat una solució divina per als problemes actuals: posar un crucifix presidint les Corts, i confiar en Déu. Diu que ho fa perquè és creient. Com vivim en una societat laica, amb una Constitució laica, jo crec que aquesta decisió és anticonstitucional. El meu amic Cebolla ho acaba d'arreglar: —“Han començat per la creu, però encara veurem a Franco i José Antonio a cada costat, com quan anàvem a escola”. Així que, bon cap de setmana.

VICENT MORENO, JA ESTAN ACÍ !

VICENT MORENO, JA ESTAN ACÍ

Article publicat a elpunt.cat el dia 5 de juny de 2011

Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, diu que “hem d'estar a l'aguait; van per nosaltres”, referint-se al projecte plurilingüístic de Font de Mora, que si s'aplica, sense cap mena de dubte, serà mortal per a la llengua. En realitat no és que siga un projecte eixit a darrera hora del cap desficaciat del conseller, perquè és un projecte del govern de Camps, que voldran dur endavant, amb Font de Mora o sense. Per això, crec que Moreno erra en el temps verbal, perquè no és que van per nosaltres, sinó que ja estan ací, i molt ben instal·lats i amb les bateries carregades després de l'èxit electoral. O siga que no és a l'aguait que hem d'estar, sinó armats i desperts.

Sempre havíem dit que els xiquets han d'escolaritzar-se en la seua llengua, que és la de l'entorn, en les primeres fases. Després, que han d'aprendre una segona llengua, que és el castellà i, finalment, que han d'aprendre altres llengües, com l'anglès; per aquest ordre. I sempre hem posat el model suís com exemple. Dir que ara els xiquets aprendran tres llengües alhora i des de la infància, és una fal·làcia, que en realitat condemna el valencià a la desaparició, que, en realitat, és l'objectiu!

Com, lamentablement, la població en general passa de tot, i tant li fa quatre que trenta-quatre; com la majoria es creu el que li diuen per Canal 9 i, fins i tot, els fa gràcia haver votat polítics corruptes, és probable que ens esperen agressions com la de la llengua, tantes com ens voldran infringir. Els del PP se senten tan impunes, com Berlusconi, a qui li segueixen els passos. És cert que a Berlusconi se li va acabant la metxa, com a Camps en el tema Gürtel, però aquesta gent no es desanima...

Així que, incapaços de guanyar-los en les urnes, afonada en la misèria l'oposició socialista i a les envistes d'unes eleccions generals, què podem fer? Ens organitzem en guerrilles, ens n'anem al maquis? Haurem de revisar i recuperar la idea de la résistance francesa contra els nazis? I els maulets, els reinventem? Qualsevol idea pot ser útil, si no volem que la barbàrie d'individus indigents mentals com Font de Mora ens porte a l'hecatombe lingüística.

Gandhi deia que quan comprens que obeir lleis injustes és contrari a la teua dignitat d'home, cap tirania pot dominar-te, per tant Escola Valenciana, les associacions de pares i mares d'alumnes, els sindicats d'ensenyants, els partits polítics, les entitats, etc. han de començar a senyalar pautes als ensenyants, als pares i mares i als estudiants, per a desobeir un projecte tan injust com aquest.

Tenim motius per a estar indignats en tot aquest afer, com els tenim per a estar-ho junt a tota la moguda del 15 de Maig. Ja està bé que ens manipulen, que ens estafen, que decidisquen en coses tan importants com la supervivència de la nostra llengua... Indignem-nos! I sobre tot impedim que actuen amb impunitat: denunciem-los! Jo els denuncie des d'aquesta columna: a més d'uns xoriços, sou uns enemics de la llengua i del poble!

Malgrat que ells tenen la paella pel mànec, jo tinc l'esperança que, d'una manera o altra, els posarem fre. Ho dic especialment per Eduard Giner, que, a Mèxic estant, llig cada diumenge aquesta columna i a qui deixe sempre tan preocupat: els posarem fre, Eduard. Entre tots farem impossible el projecte lingüicida del moniato de conseller. La justícia, d'una manera o altra, els condemnarà pel tema de la corrupció. Els nostres 6 diputats, obtinguts malgrat la barrera del 5%, perquè, dirigits per Morera a les Corts, els deixaran amb les vergonyes a l'aire. Pere Mayor, si l'investeixen de senador, des del Senat. L'any que ve, els diputats que enviarem a Madrid, des del Parlament. I a les ciutats i als pobles, els nostres regidors, des dels ajuntaments, que en el cas de Silla serà Josep L. Melero. Estem tan indignats, que els posarem fre, Eduard!

LES ELECCIONS DES DE LA BUTACA

LES ELECCIONS DES DE LA BUTACA

Article publicat a elpùnt.cat el dia 29 de maig de 2011

Enguany he tingut unes eleccions pràcticament sabàtiques, perquè m'he limitat a fer de corrector de textos i ho he aprofitat per a mirar, escèptic i assegut a la butaca de casa, el combat de boxa entre socialistes i populars: bàsicament, els socialistes atacaven els populars, perquè, deien, el seu únic objectiu era guanyar; els populars atacaven els socialistes, perquè, deien, no sabien governar; i la resta de partits, cadascú tractava de fer-se oir, si el deixaven. Com el meu compromís era amb Compromís, doncs estic molt satisfet dels resultats que hem obtingut, i des d'ací felicite Morera, Mònica, Ribó, etc. i especialment el comandant Josep L. Melero, que ha estat el gran responsable de l'organització.

Respecte dels grans resultats obtinguts pel PP i l'aclaparadora derrota del PSOE, se n'ha dit, debatut i discutit tant, cadascú agranant cap a casa, que diré poca cosa. El PP ha guanyat i com van embalats de cara a les generals, també les guanyaran, malgrat tota la merda que porten a sobre de tanta corrupció. Inexplicable! Però, quan guanyen, faran tot el que li han criticat a Zapatero? O siga, reactivar l'economia i crear llocs de treball, descongelar les pensions i els sous dels funcionaris, rebaixar impostos, reduir despeses, obligar els bancs que solten la pela... Si ho fan, açò serà xauxa! Amb tot el que hem hagut de patir, per culpa de Zapatero i mira si ho tindrem fàcil amb Rajoy!

És clar que la gent no ha entès que qui mana a Europa és la senyora Merkel, precisament de la corda de Rajoy. Aquesta és qui ha exigit que Zapatero haja fet el burro com l'ha fet, aplicant la política antisocial característica dels governs de dreta; i com encara diu que Zapatero ha fet curt i que calen noves mesures, més dures, Rajoy no podrà complir les promeses que ha fet, perquè no és probable que la dama teutona canvie de criteri. Seria increïble que, quan li toque, a Rajoy li deixe fer el que ha promès; això sí que seria el món al revés! Ja veurem, doncs, com acaba tot aquest desficaci.

A més de l'alegria per l'èxit de Compromís, el cas de Bildu crec que ho supera tot. Enfront de l'energúmena actitud dels populars i de les contradictòries reaccions dels socialistes, els bascos han donat una lliçó política i de sentit comú, de manera magnífica i espectacular, i han fet un gran pas per la pau. És evident que hi ha qui vol que continue la guerra, però jo m'apunte per la pau i com aquesta depèn dels bascos i no de la policia, crec que amb la presència dels nacionalistes en les institucions hem entrat en la recta final, perquè s'acabe la dialèctica del terrorisme. Per tant, felicite els bascos: gora Euskadi askatuta! També m'he alegrat, perquè el pediatra Xavier Trias, amb eixa careta de retoret que posa, siga finalment alcalde de Barcelona; em cau bé.

Finalment haig de dir que al meu poble, Silla, hem mantingut el regidor de Compromís, que precisament és el secretari d'organització del partit, que ja he citat, Josep L.Melero. El PP ha guanyat en minoria, per primera vegada des que morí Franco. El PSOE s'ha enfonsat en la misèria, arrossegat per la crisi general socialista i els seus especials i singulars errors. A continuació, el grup feixista i xenòfob d'E.2000 ha obtingut dos regidories, però no crec que arriben a cap pacte amb els populars; seria com una catàstrofe. Verds, EU i Compromís s'han repartit els tres escons restants. O siga que així estan les coses, al meu poble.

Acabaré, com la setmana passada, referint-me a la protesta del 15-M, sobre tot perquè alguns joves que em coneixen m'han enviat un correu, com Davínia, que em diu: “aquests xoriços dels que parles, ho van a tindre d'ara en avant més difícil o, almenys, no tan fàcil. Perquè per molt que ens vulguen fer creure que el poble ha castigat al PSOE i ha premiat a la dreta, aquesta no és la realitat. El que ha passat és que l'esquerra ha agafat més força que mai; en certa manera, ha esdevingut l'anomenada democràcia real. Estem d'enhorabona!” Altres, com Paco, ve a casa i em diu que ells saben que els polítics estan cagats de por...

Crec, sincerament, que aquesta revolta pacífica i informatitzada, ja ha aconseguit un gran èxit i és que els polítics, a partir d'ara, es veuran obligats a donar explicacions del que fan, a no posar la mà al calaix, i a no manipular la justícia. I com la revolta els del 15-M l'han feta a cara descoberta, a la llum del dia i de manera exemplar, crec que en aquest cas el “sistema” no els abduirà, com ha fet amb altres revoltes d'aquest estil, com el Maig del 68. Així que, moltes gràcies a vosaltres, i avant; a fi de comptes, el futur és vostre i no de les patums que ens “governen”, avergonyint-nos cada dia.

ELS PODEROSOS TAMBÉ VAN D'EIXIDA

ELS PODEROSOS TAMBÉ VAN D'EIXIDA

Article publicat a elpunt.cat el dia 22 de maig de 2011

Si el super-poderós Strauss-Kahn ha fet el que diuen que ha fet, encara li passarà poc si el condemnen uns quants anys a la garjola. Els delictes que ha comés, o intentat cometre, són rebutjables i punibles i, per tant, per molt president del FMI que siga, ha de porgar-los. És probable, però, que tot haja estat una trampa o complot que li han preparat, i en aquest cas, si ho demostra, retiraré els comentaris que puga fer sobre la seua persona. Així que, partint de la base que els càrrecs que li imputa la policia de Nova York són certs, la primera cosa a tindre en compte és la falta de crisma d'aquest personatge, que no és qualsevol cosa sinó uns dels que tallen l'abadejo a nivell mundial. O siga que podem pensar que, si tot ho fa així, es tracta d'un individu impulsiu i irreflexiu, per tant molt perillós per a estar al front de res de responsabilitat.

I a més, també podem pensar que és molt poc previsor, perquè allotjant-se en un hotel de luxe, amb el sou que cobra, amb els comptes bancaris que tindrà, i amb la seua mundologia (tindre món, en català), ¿com és possible que no poguera pagar-se els serveis d'una madame de luxe, com fan a les pel·lícules la gent de la seua classe? També podem pensar que és un pinxo de barri, perquè davant l'emergència de la trempera, actuà com un sàtrapa, i no es sabé contenir. I incapaç de reaccionar davant d'una situació imprevista, perquè si tan urgent era la situació, per què no es feia una palla i au? O pot ser és que volia fotre un clau i de franc, com un rata ronyós? Tot sembla increïble, però el pitjor de tot el que hem dit és que la seua immoralitat i la seua indignitat les posà en evidència amb violència, humiliant i abusant d'una dona indefensa, una senyora de la neteja de l'hotel. A la presó, doncs, o que el capen!

Ara bé, no perdem de vista que Strauss-Khan és (era) un dels màxims responsables de la pela mundial, un dels més factòtums de tots els qui fan i desfan, pràcticament un dels amos més amos, o siga un dels déus més importants de l'Olimp de la globalització. És cert que als déus grecs també els passava, sobre tot a Zeus, que tampoc sabien contenir-se i fornicaven de totes les maneres que sabien, abusant dels seus poders divinals i màgics. Després, al llarg de la història, tots els poderosos, monarques, nobles, bisbes i abats inclosos, han actuat despòticament i amb impunitat (recordeu el dret de cuixa, per exemple, que els castellans diuen derecho de pernada) i la població s'ha resignat a suportar-los. Ara, evidentment, tres mils anys després dels grecs, i amb tota la que n'ha caigut, la societat “occidental” ja no accepta aquests comportaments d'abús i d'humiliació sobre les dones, ni sobre els escolanets de la parròquia; ara, qui la fa, la paga.

Per tant, tota aquesta gent del FMI, Davos, G-20, Sínodes episcopals, tots els polítics (recordeu Clinton), etc. haurien de prendre bona nota que no poden actuar com han fet durant mil·lennis, perquè ara la gent ja no es mama el dit, com abans, i se'ls ha acabat la impunitat. Ja ho han vist, la denúncia d'una senyora de la neteja d'un hotel pot dur a la presó a uns dels seus més importants capos. És el mateix que els ha passat als capellans, que també han actuat impunement durant tota la història, posant mà als xiquets i als seminaristes, perquè, com eren el padre, tothom callava; ara, les víctimes han dit prou i les denúncies els plouen a doll, tantes que no saben si podran pagar les indemnitzacions.

És evident que els casos que coneixem són els que, per una raó o altra, ixen a la llum, i potser que no siguen més que la punta de l'iceberg, així que no tirem les campanes al vol, encara. Ara bé, com han irromput els poderosos instruments informàtics, xarxes socials, blogs, etc. que abans no existien, ara, si enxampen algú, ens assabentem al moment i en tot el món, o siga que aquesta gent es queden amb el cul a l'aire i ho tenen molt difícil, si volen amagar res com, hipòcritament, feien abans. En aquest sentit crec que la informàtica és l'instrument democratitzador per excel·lència, és la gran garantia de la democràcia.

Per això acabe felicitant tota la joventut que s'ha mobilitzat per internet, per a exigir la “democràcia real” i tot el seguit de reivindicacions, seguint els passos de la joventut dels països àrabs. Em solidaritze plenament i absolutament amb les seues reivindicacions i els anime a fer el que han anunciat: a no defallir fins que hi haja democràcia real, i s'acaben els xoriços.