PRESSUPOSTOS EN "STAND-BY"

PRESSUPOSTOS EN "STAND-BY"
Article publicat a el Punt/Avui el dia 13 de juny de 2013

Quan un govern presenta uns pressupostos per a la seua aprovació, especialment si no compta amb la majoria i depén d'algun vot de l'oposició, li pot passar que s'aproven, o que no s'aproven, o que es queden en stand-by o siga a l'espera d'alguna gestió, d'algun retoc que els faça més digeribles i/o aprovables. Aquest darrer cas és el dels pressupostos de Silla per a l'any 2013, que a falta d'un vot o d'una abstenció, encara no s'han aprovat, quan ja portem mig any d'exercici, de manera que Silla continua sense pressupostos, ni sense haver prorrogat els anteriors.


Per començar, l'oposició que els ha d'aprovar, els reberen encara el divendres passat, sense temps d'estudiar-los, ni de debatre'ls al si dels respectius partits. I tenint en compte que els d'enguany són uns pressupostos reduïts a la mínima expressió, donada l'extrema precarietat de l'erari públic i la negativa del ministre Montoro a llençar-nos un cable, com confiaven aconseguir els populars, que s'han quedat tocant-se el nas.

En la situació d'extrema precarietat, els populars han anat reajustant les partides pressupostàries, però amb el màxim secret i “ fent malabarismes”, com afirmava l'alcalde. Així sembla que han pogut evitar la retallada que estaven disposats a pegar en el tema de personal. També, segons han dit, ha estat important, gràcies a les millores en la recaptació, i a la revisió de contractes, rebaixar l'enorme dèficit que arrossega l'ajuntament.

Els partits, però, donen molta importància a saber tot sobre els pressupostos, i, per exemple, volen saber a què es destinaran els euros destinats a festes. En aquest punt semblen coincidir els tres partits d'esquerra, PSPV, EU i Compromís. En el cas d'aquest tercer partit es recorda que l'any passat féu la proposta de retallar els dies de bous a quatre, i de no posar la plaça. EU també feia una proposta similar. Els pressupostos que ha presentat el PP no detallen res.

A banda del tema del pressupost de festes, que l'oposició vol conèixer al detall, ja que hi ha el capítol de bous i altres partides sensibles, sobre tot els partits han manifestat el seu interès a estudiar-los millor i a donar-los a conèixer al veïnat, començant pels respectius partits. Per això han imposat la seua majoria de 9 vots i han obligat els populars a tornar a dur el projecte al proper Ple del dia 25. Com deia el regidor de Compromís, Melero, “si hem arribat fins el mes de juny sense pressupostos, ara no cal tindre presa per aprovar-los”.

Els quinze dies de demora imposats per l'oposició són, segons el regidor nacionalista, “per a estudiar els pressupostos convenientment, fer les propostes en positiu que creguem convenients i comunicar eficientment la nostra postura a la població”.

En aquest sentit, al llarg del temps que portem de legislatura, els partits han ajudat el govern minoritari del PP a tirar endavant, per tant han estat molt responsables i han fet possible la governabilitat del poble. Concretament el PSPV ho féu quan aprovà el Pla de Pagament a proveïdors, reconeixent que el forat que havien trobat els populars l'havien fet ells en l'anterior legislatura. Lamentablement l'esforç dels socialistes no serví de res, perquè el pla fou desestimat pel govern de Madrid, però per ells no fou.

També ha col·laborat EU, que proposà un increment del 50% de l'IBI, a partir de la tercera propietat, pensant sobre tot en els bancs, proposta que no prosperà, però que hauria suposat un important increment en els ingressos municipals. També s'abstingué en l'aprovació dels pressupostos de 2012, perquè segons el seu regidor Valentín Mateos, “no volien entrebancar l'acció de govern”.

Amb tot, el partit que més col·laboració ha prestat ha estat Compromís. Ho féu en els pressupostos de 2012 a condició que es fera una nova Relació de Llocs de Treball, per a estalviar recursos econòmics, cosa que el PP no ha fet encara. Compromís també desbloquejà la licitació de la contractació de la neteja viària i la recollida del fem, amb un estalvi de 50.000 euros. I tot al llarg d'aquest temps, Compromís ha fet una sèrie de propostes que han estalviat uns dos milions d'euros a l'erari públic.

És en aquest context d'anteposar el bé comú al sectarisme i al partidisme que han demostrat aquests partits, que no s'entén la manera poc sincera i ocultista del procediment del govern municipal en la tramitació del projecte de pressupostos. Dir a darrera hora que han pogut maniobrar per aconseguir ajustar millor els pressupostos, amb partides ocultes, no és una manera correcta d'actuar, sobre tot si s'està en minoria. L'oposició té tot el dret a conèixer fins i tot els detalls del que han de votar i, per tant, a deixar-ho tot, de moment, en stand-by.

Salta a la vista que la solució dels problemes econòmics municipals està en la millora de la gestió, augmentant la recaptació i disminuint les despeses, però sobre tot si l'administració autonòmica compleix amb els seus compromisos amb Silla i paga el que ens deu. En aquest sentit, l'anunci del ministre Montoro d'augmentar les transferències a les autonomies perquè paguen als municipis el que els deuen, pot ser la salvació d'aquesta legislatura.

Ara cal esperar les negociacions que Compromís, EU i el PSP s'han compromès a fer amb el PP, amb propostes alternatives, amb modificacions, etc.; sobre tot, amb diàleg. Tenen quinze dies per a arribar a aconseguir-ho pel bé de Silla i paga la pena que ho intenten.

GLÒRIA ALS QUI PASSEN DE WERT

GLÒRIA ALS QUI PASSEN DE WERT

Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 de juny de 2013

Quina emoció més gran la que m'han fet sentir els dotze joves llicenciats, que s'han negat a donar-li la mà al ministre Wert. Guai! Aquesta notícia, ella sola, ens recompensa moralment de totes les maldats que aquest troll tracta d'infligir-nos i demostra fins a quin extrem ha arribat el rebuig universal de la tenebrosa llei que vol imposar.

Els joves que menystingueren el ministre no eren qualsevol cosa, sinó uns joves ben identificats, els qui han obtingut les millors notes de fi de carrera de tot l'Estat, convocats a Madrid per a rebre de mans del nefast ministre un diploma acreditatiu. O siga que són uns joves que podríem dir que inicien la seua vida laboral amb bon peu, amb la millor nota, que és una bona manera d'iniciar un currículum.

Aquests joves, però, que s'han esforçat tant a estudiar i que n'han posat tant d'entusiasme i d'interès, saben que la vida que els espera està plena de dificultats i que els va a resultar molt difícil trobar feina. Saben que, probablement, hauran d'emigrar cercant treball ben lluny del seu país, perquè saben que altres joves igualment brillants han hagut de fer-ho.

També saben que el projecte de Wert és maligne, perquè vol acabar amb l'ensenyament públic i afavorir el privat; vol retornar l'ensenyament a l'època del franquisme; vol encarir els estudis, perquè els estudiants que no puguen pagar-se'ls desistisquen. Etcètera. Per això alguns d'aquest 126 joves llicenciats han assistit a l'acte amb la samarreta reivindicativa contra el ministre.

L'actitud espontània i valenta que aquests han adoptat, precisament el dia que rebien els màxims honors pels seus magnífics estudis, demostra com és de gran i general el rebuig de tothom a la llei Wert, que estan a punt d'aprovar al Parlament.

Com aquests magnífics joves han aprofitat l'ocasió per a manifestar aquest rebuig, en lloc de la vanaglòria, jo els felicite i els honore com uns herois. Han preferit la denúncia de Wert de manera pública i contundent. I han demostrat que saben molt bé quina és la situació per la qual estem travessant i qui és el responsable.

Eduard Giner em diu sovint, des de Mèxic, que sóc molt pessimista i, en efecte, ho sóc. La situació no la veig d'altra manera: el color que domina és el negre, Eduard. Avui, però, és distint, perquè veig que tot no està perdut i que la joventut no passa de tot, com diuen. I veig que la barbàrie que representa Wert i tot el PP, que encara que vencen en tantes coses a la força, en realitat no convencen, té els dies comptats.

En efecte, quan he vist aquests joves negant-se a encaixar la mà del ministre Wert, m'he sentit feliç. I quan he sentit que entre els assistents a l'acte, o siga pares i amics, molts els han aplaudit, m'he afegit i he aplaudit de cara a la tele. Així que vull donar-los les gràcies a tots plegats per la magnífica lliçó de civisme i de sentit comú que li han donat al ministre troll i que ens han donat a tots.

Espere que la vicepresidenta matarile també opinarà que aquests joves són uns maleducats i que a un ministre no se li pot faltar al respecte. Que diga el que vulga. Jo crec que és tot el contrari i que aquests joves, que representen tots els estudiants de l'Estat, tenen més educació que el mateix ministre.

Per a més felicitat encara, veure altra vegada el tal Blesa a la presó i veure Blasco repudiat i condemnat per la societat i fins pel propi partit, això és impagable i encara ho serà més quan comence el judici contra Fabra i quan formulen l'acusació contra Camps i la Rita i contra tota la resta d'acusats populars. Fiat iustitia, ruat caelum, que es faça justícia encara que s'enfonse el cel.

Algú em diu que no cante victòria abans d'hora, no siga cosa que encara se n'isquen, perquè aquesta gent és molt astuta i tèrbola. És probable que, en efecte, tot acabe en res. De tota manera, passe el que passe, ja han entrat a la història com el que són, com uns xoriços totals.

Me'n vaig a Mallorca a comentar aquell merder. La gent amb qui em trobaré m'informaran de les putades del Bauzà i contrastarem. Em diuen que es reunirà amb nosaltres una jove professora que treballa a la Franja i que sap de primera mà com va aquella batalla, la Batalla de la Lapao.

ESQUERRA UNIDA I EL PREU DE L'AIGUA POTABLE A SILLA

ESQUERRA UNIDA I EL PREU DE L'AIGUA POTABLE A SILLA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 6 de juny de 2013

Gràcies a la investigació iniciada pel regidor d'EU, Valentín Mateos, sabem les raons per les quals a Silla estem pagant l'aigua potable més cara que a cap altre poble de València, inclosa la capital: perquè l'ajuntament no s'ha oposat a les apujades que ha fet l'empresa. Sembla mentida, però és així.

La informació que el preu de l'aigua que paguem a Silla és elevadíssim, jo ja l'havia avançat; primer en octubre i verbalment informant algun regidor; posteriorment, veient que ningú no feia res, ho vaig denunciar en tres articles publicats al Punt (16 de desembre, 18 d'abril i 22 de maig). En tots els casos reclamava l'actuació dels polítics, ja que, segons jo deia, “no fan res, ni els qui manen ni els qui volen manar; res”. Al cap de mig any llarg, un regidor ha fet alguna cosa, el d'EU.

Fou en octubre que l'empresa subministradora presentà la petició de revisió de preus, que és preceptiu que l'aprove l'ajuntament. El nostre il·lustre govern municipal tenia 30 dies per a contestar si l'acceptava o no, però deixaren passar el temps. Finalment l'empresa elevà l'apujada a la Comissió de Preus de la conselleria d'Indústria, que l'aprovà. O siga que ha estat per la desídia de l'equip del govern municipal, que ara estem pagant l'aigua tan cara!

Per tal d'arribar al fons de la qüestió cal saber si els tècnics de serveis i de medi ambient i el secretari de l'ajuntament, havien fet algun informe; en quina data i en quin sentit? També és important saber quin dia entrà la petició de la pujada de preus en l'ajuntament; quin dia tingué la petició damunt la taula, l'alcalde; quin dia la donà a conèixer a la comissió de govern. Ja sabem que a l'oposició la presentà fora de termini.

Ja posats, jo li suggerisc a Valentín que veja també d'aclarir-ho tot sobre els recàrrecs que porten els rebuts de l'aigua: pel cànon de sanejament i pel tractament de residus, que pràcticament representen el 50% de les factures. Hem de saber que estem pagant, com em preguntava jo en desembre passat, pels “furts milionaris i la malversació de fons, fets pels gerents d'Emarsa, tots del PP”.

I jo encara anava més lluny, perquè en aquell article demanava saber quina part del rebut de l'aigua correspon als compromisos de l'anterior corporació amb l'empresa, entre els quals hi ha, o hi pot haver, algun sou camuflat a algun polític... I més concretament quina part correspon a l'edició d'un llibre absurd sobre les excel·lències turístiques de Silla.

Finalment també crec que seria important comprovar si l'empresa concessionària ha respectat totes les exigències del plec de condicions. Cal recordar que la concessió del subministrament de l'aigua a l'empresa que s'encarrega, fou rocambolesca i molt poc clara. Com els tècnics municipals se la jugaren recolzant Aquagest, coneixeran perfectament l'intríngulis de tot plegat i podran informar.

I ja posats, suggerisc a Valentín Mateos que investigue si l'empresa ha complert amb l'obligació de revisar tot el sistema d'evacuació de pluvials, especialment els punts més perillosos de la ciutat (Sant Rafael, tota la Rambleta, i la plaça d'Espanya) perquè és on més s'acumulen els residus sòlids, que poden provocar, o augmentar, el perill de les inundacions. Que demane un informe a l'empresa.

D'ací uns dies Aquagest girarà els rebuts del segon trimestre. Ens tornaran a fotre una altra canyada, per tot el que hem explicat i l'ajuntament i l'empresa seran els responsables de la indignació popular, si no són capaços de plantejar una rectificació. Els partits de l'oposició també haurien de prendre postura i adoptar alguna decisió valenta.

Finalment el poble, o siga els qui paguem, amb tantíssima gent que està en una situació d'absoluta precarietat, hauríem de fer alguna cosa, menys callar. Tot plegat, la situació és tan negativa i tan indecent que dóna vergonya, a més d'indignació. No té res a dir l'alcalde? I els regidors d'hisenda i de serveis municipals? A la pàgina webb de l'ajuntament no he llegit res al respecte.

XIULADISSES I ESCARNIS... D'INDIGNACIÓ

XIULADISSES I ESCARNIS... D'INDIGNACIÓ

Article publicat a elPunt/Avui el dia 2 de juny de 2013

La xiuladissa del Liceu de Barcelona contra els prínceps, com tots els escarnis (jo dic escratges) contra els polítics, són manifestacions de la tremenda indignació i impotència que sentim els ciutadans d'aquest Estat de pandereta.

El govern de l'Estat s'ha escandalitzat per la xiuladissa antimonàrquica; quina poca educació, quin poc de respecte a la màxima institució, ha dit la vicepresidenta. Quan els afectats pels desnonaments anaren a fer-li l'escratge davant de casa, també; quina gent més antidemocràtica, exclamà.

Doncs, no, senyora vicepresidenta resabuda. La gent té més educació que vostè s'imagina i és més democràtica i és més justa que tots vostès agafats de la mà i sortint de missa de dotze. I ací els feixistes són vostès (vosaltres, feixistes, sou els terroristes, és un dels eslògans més definitoris que jo he oït mai). El que passa és que els ciutadans d'aquest país estem rebent una pressió tan enorme, per culpa de tots vostès, que l'olla explota o s'aproxima.

Els assistents a l'òpera xiularen contra la màxima representació de l'Estat per impotència. Ho entén, senyora? Per tota la corrupció que han generat vostès, sense fre, inclosa la família real, i perquè vostès volen fer pagar la crisi al poble (açò no és una crisi, açò és una estafa, és un altre dels eslògans de protesta cívica que he escoltat pels carrers). I contra tot això no podem fer gairebé altra cosa que manifestacions, escratges i xiuladisses.

Cada dia és més evident que a l'Estat hi ha una doble vara de mesurar i d'aplicar la justícia. Bárcenas i Urdangarín són dos dels centenars de casos que han omplert i omplen els diaris, que demostren, per un costat, fins on pot arribar l'ambició i l'afany de diners d'algunes persones, però que sobre tot demostren que, malgrat les proves contundents contra ells, se'ls aplica un tracte distint que a la resta de ciutadans, que per menys ja estarien engarjolats, sense passaport i sota vigilància.

Urdangarín s'ha enriquit, com deia Matas, perquè és el gendre del rei i per això li donà tot el que demanà de l'erari dels mallorquins. Rita Barberà i Camps li donaren els diners públics dels valencians pel mateix motiu, perquè és el gendre del rei. I la justícia encara no l'ha dut a la presó, ni ho farà, perquè és el gendre del rei. La gent, doncs, té motius de sobra per a sentir-se estafada i, com de l'enuig al repudi hi ha un pas, a explotar i a repudiar-los. La idea republicana, doncs, va tenint cada dia més adeptes.

Després de la monarquia hi ha el govern, que desperta el mateix rebuig entre la gent, segons indiquen les enquestes d'opinió. Concretament el PP, pels escàndols dels sobresous dels seus dirigents, de les comissions milionàries dels constructors, dels tractes de favor als banquers, de les actuacions mafioses dels amics d'Aznar (o invitats a la boda), de les enormes malversacions... Tot a càrrec de la butxaca del poble. Mai en la història s'havia vist res igual.

Si ningú s'estranya, doncs, que xiulen o facen escratges als màxims representants de la monarquia, del govern i del partit del govern, és perquè vol. Que donen gràcies que la cosa no vaja a majors, haurien de fer.

Com ara la gent sabem més de l'abast de la corrupció que abans, però com sobre tot sabem que el que s'ha furtat ho hem de pagar nosaltres, la situació de tensió en la societat és tan immensa com insuportable. Encara ho és més pel fet de la crítica situació econòmica per la qual estem travessant, que també ens la fan pagar a nosaltres. A “ells” tot els ix de franc: ells roben, nosaltres paguem.

A nivell personal, la situació de moltíssima gent fa que molts acaben, fins i tot, suïcidant-se. No sé si la contundent vicepresidenta ho sap, però que s'espavile, perquè la cosa no ha parat. A nivell col·lectiu la sensació que tenim és que un tsunami de merda ha arrasat tot l'estat, de banda a banda i que el poble hi estem mig ofegats, però que als qui l'han provocat no els hi arriba, instal·lats en el cim on viuen.

Per tot plegat, doncs, què espera la vicepresidenta matarile que fem la gent? Què siguem ben educats i respectuosos amb la monarquia? Que respectem la presumpció d'innocència de tants xoriços? Que ens estrenyem més el cinturó? Que paguem i callem? Que fem de puta i paguem el llit? Que posem l'altra galta? Que posem el cul?

Senyora vicepresidenta, em fa l'efecte que les xiuladisses aniran a més i els escratges (escarnis), perquè la gent som molt més bones persones del que pensa i de moment no passem la ratlla, però la podem passar, perquè raons no ens en falten. Si vol predicar a algú, faça-ho als “seus”, a veure si els convenç que tornen el que han furtat i/o cobrat i que ja no poden estrangular més el poble...