GLÒRIA ALS QUI PASSEN DE WERT

GLÒRIA ALS QUI PASSEN DE WERT

Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 de juny de 2013

Quina emoció més gran la que m'han fet sentir els dotze joves llicenciats, que s'han negat a donar-li la mà al ministre Wert. Guai! Aquesta notícia, ella sola, ens recompensa moralment de totes les maldats que aquest troll tracta d'infligir-nos i demostra fins a quin extrem ha arribat el rebuig universal de la tenebrosa llei que vol imposar.

Els joves que menystingueren el ministre no eren qualsevol cosa, sinó uns joves ben identificats, els qui han obtingut les millors notes de fi de carrera de tot l'Estat, convocats a Madrid per a rebre de mans del nefast ministre un diploma acreditatiu. O siga que són uns joves que podríem dir que inicien la seua vida laboral amb bon peu, amb la millor nota, que és una bona manera d'iniciar un currículum.

Aquests joves, però, que s'han esforçat tant a estudiar i que n'han posat tant d'entusiasme i d'interès, saben que la vida que els espera està plena de dificultats i que els va a resultar molt difícil trobar feina. Saben que, probablement, hauran d'emigrar cercant treball ben lluny del seu país, perquè saben que altres joves igualment brillants han hagut de fer-ho.

També saben que el projecte de Wert és maligne, perquè vol acabar amb l'ensenyament públic i afavorir el privat; vol retornar l'ensenyament a l'època del franquisme; vol encarir els estudis, perquè els estudiants que no puguen pagar-se'ls desistisquen. Etcètera. Per això alguns d'aquest 126 joves llicenciats han assistit a l'acte amb la samarreta reivindicativa contra el ministre.

L'actitud espontània i valenta que aquests han adoptat, precisament el dia que rebien els màxims honors pels seus magnífics estudis, demostra com és de gran i general el rebuig de tothom a la llei Wert, que estan a punt d'aprovar al Parlament.

Com aquests magnífics joves han aprofitat l'ocasió per a manifestar aquest rebuig, en lloc de la vanaglòria, jo els felicite i els honore com uns herois. Han preferit la denúncia de Wert de manera pública i contundent. I han demostrat que saben molt bé quina és la situació per la qual estem travessant i qui és el responsable.

Eduard Giner em diu sovint, des de Mèxic, que sóc molt pessimista i, en efecte, ho sóc. La situació no la veig d'altra manera: el color que domina és el negre, Eduard. Avui, però, és distint, perquè veig que tot no està perdut i que la joventut no passa de tot, com diuen. I veig que la barbàrie que representa Wert i tot el PP, que encara que vencen en tantes coses a la força, en realitat no convencen, té els dies comptats.

En efecte, quan he vist aquests joves negant-se a encaixar la mà del ministre Wert, m'he sentit feliç. I quan he sentit que entre els assistents a l'acte, o siga pares i amics, molts els han aplaudit, m'he afegit i he aplaudit de cara a la tele. Així que vull donar-los les gràcies a tots plegats per la magnífica lliçó de civisme i de sentit comú que li han donat al ministre troll i que ens han donat a tots.

Espere que la vicepresidenta matarile també opinarà que aquests joves són uns maleducats i que a un ministre no se li pot faltar al respecte. Que diga el que vulga. Jo crec que és tot el contrari i que aquests joves, que representen tots els estudiants de l'Estat, tenen més educació que el mateix ministre.

Per a més felicitat encara, veure altra vegada el tal Blesa a la presó i veure Blasco repudiat i condemnat per la societat i fins pel propi partit, això és impagable i encara ho serà més quan comence el judici contra Fabra i quan formulen l'acusació contra Camps i la Rita i contra tota la resta d'acusats populars. Fiat iustitia, ruat caelum, que es faça justícia encara que s'enfonse el cel.

Algú em diu que no cante victòria abans d'hora, no siga cosa que encara se n'isquen, perquè aquesta gent és molt astuta i tèrbola. És probable que, en efecte, tot acabe en res. De tota manera, passe el que passe, ja han entrat a la història com el que són, com uns xoriços totals.

Me'n vaig a Mallorca a comentar aquell merder. La gent amb qui em trobaré m'informaran de les putades del Bauzà i contrastarem. Em diuen que es reunirà amb nosaltres una jove professora que treballa a la Franja i que sap de primera mà com va aquella batalla, la Batalla de la Lapao.